Algunes fotos:

Hola penya: Abans d'ahir vaig llogar una moto vaog sortir de sian reap i vaig fer uns quants kilometres, quan em va semblar que ja estava prou llumy de la ciutat em vaig començar a perdre pels camins de terra buscant el mon rutal que a mi tant m'agrada. Gent passejant les dues vaques de la familia amb la llet fe les quals dema esmorzaran, gent pescant al riu el que sera el seu sopar, gent segant els camps d'arros, seperant el gra de la palla del que sera el seu princial aliment tot l'any. Aqui la gent no treballa per tenir diners per comprar, si no que ho fa per tenir ditectement el seu sostent. De lo que cultiven, pesquen o recolecten es del que menjen. Rs un mont molt diferent al meu ja que jo ho trec tot dels supers, es tant diferent que jo anava alucimant amb ells i ells amb mi, flipaven que de cop els aperegues un guiri amb una moto quant ells mai nan vist cap per alla i els hi demanes si els hi podia fer una foto quant per ells lo que estaven fent era la mar de normal pero per a mi era totalment diferent. Mola molt veure en directe aquestes diferencies entre els dos mons. Ahir ja desde sian reap van fer la festa de l'aigua, i la fan perque aqui tenen un riu que mig any va en una direccio i mig any cap a l'altre i quant canvia fan una festa. Aquesta consiteix en que fan regates al riu amb barques on van 22 remers i s'ho prenen molt en serio. Una gentada enorme de gent de tot el pais ho ve a veure i una gentada de paradistes venen a montar mogollon de parades per vendre de tot. Aqui es on vaig trobar la Marta una barcelonina que estava fent de voluntaria per aqui pero ara aprofitava per fer vacances. Amb ella ens vem decidir a provar els menjars que no ens haviem atrevit a menjar sols, hi va ser molt divertit i una aventura i a mes tot i que no s'aviem que era res estava molt bo. Despres vem anar a que ens fesin un massatge i vem tornar a la festa on vem provar mes coses i veure un conćert. Avui ja soc a ponh phen on agafare un avio cap a singapur, a l'aeroprt de singapur hi estare 6h i dema ja torno via qatar. Dema dia 27 ja estare per sabadell. Camboia a sigut un pais fantastic, on he disfrutat molt, ha sigut molt variat, he conegut un munt de gent i on afectivament je viscut la pura vida.

Hola penya: Ja havia llegit per molts blocs i a la guia de viatjes que el viatge entre Bantanbang i Sian Riep es tenia que fer en barca. Semblava una tonteria ja que em bus eren 5 hores de viatje, en minivan 4h i en barca eren 7 hores. Pero en vaig fer cas i vaig anar amb la barca. Aquesta nomes sortir de Bantanbang va a comencar a passar per pobles flotants, es a dir una gent que viu en cases sobre el riu que es desplaca en barca, te els comercos en barques, les escoles, el metge, etc... tot flota i viuen al i per el riu. Era inpactant, a la barca anavem molts turistes pero gairebe tots anaven asseguts als seus seients, jo ni vaig veure el meu, des de que vaig arribar em vaig instalar al sostre de la barca i aixi tenia panoramica del tot, tambe ho van fer mes gent, un frances que parlava molt, un aleman boix i pallaso, una francesa preciosa i un japones que no deia res. Es clar en 7 hores de viatge ens vem fer amics i anavem parlant de lo bo del viatge.

Aquella gent d`aquells pobles vivien del que pescaven, tenien un hortet, una vaca, unes gallines i pollastres i algun un porc. I ja esta, no necessitaven res mes, vivien tota la famila en una casa i aixi sense mes precupacions vivien. Tots els nens a la que veien la barca i a nosaltres a dalt ens deien adeu amb la ma i cridant, nosaltres semblavem com els reis mags en una cabalgata anavem dient adeu cap a la dreta cap a l`esquerra. Impresionant. Despres de varies hores aixi el paissatge va canviar i en lloc de ser un riu on vivia gent es va convertir en aigues pantanoses amb manglars i una naturalesa espetarrant. El frances ja no sabia que dir, l`alemany boig sàvia tret la samarreta i anave fent bots per la barca, la francesa seguia igual de guapa i el japones no deia res. Despres el paissatge anava canviant, passant per una canals que semblava impossible que passes la barca, per mes pobles flotants on teniem que saludar mes nens per arribar llac tonle sap i vem navegar per aigues obertes amb onades i tot. Finalment un cop atrevesat el llac va entrar per canals encara mes petits, per entremig de la selva on hi havia vegades que de tants nenufers no veies ni l`aigua i les branques dels arbres pasaven per sobre el sostre i els teniem que esquivar. No ens ho podiem creure despres de tot lo brutal del viatge i de tnat vairat, ara anavem en una barca enmig de la selva. El frances, l`alemany, la francesa i jo ja no teniem paraules, estavem flipant de lo fantastic d`aquell viatge i llavors el japones va dir " a vegades la vida pot ser marevellosa"tots el vem mirar i vem assentir, jo vaig pensar, que be que parles tiu.

finalment vem arribar a Sian Riep que es famos perque es desde on es visiten els temples d`Angkor, i porto dos dies visitanlos. A casa nostre no son gaire coneguts pero internecionalment tenen molt no, els comparen amb el machu pichu o les piramides amb la diferencia que aquets en un mati o una tarda els tens vistos i a angkor necessites un minim de dos dies, fins i tot son les uniques ruines del mon que tenen aeroport internacional de tants turistes que les visiten. Aquets dos dies visitant els temples han sigut alucinants vaig comencar de menys a mes, primer els mes cutres per anar deixant per el final els mes famosos i impresionants, pero es que els primers ja eren de collons, va ser llavors quant vaig pensar, aixo m`agradara

En dos dies he vist com 15 temples cada qual mes alucinant, son de l`epoca Jemer i tenen mes de 1.500 anys pero alguns estan perfectament conservats. N`hi ha que la naturalesa s`ha fucionat amb ells hi els abres creixent per sobre les ruines donant un especte de peli de indiana jones o algo aixi. Altres tenen uns gravats brutals, altres son altisims i desde a dalt veus tota la selva, tots tenen un algo i son molts, realment es mereixen la fama que tenen, es com veure l`acropolis, pompeia, el coliseum, el taj majal, el machu pichu tot en nomes dos dies, i se de que parlo, jo he estat a tots aquets llocs.

Estic instalat en una pensio a la punta del barri turistic de Sien Riep, aquest barri no sembla camboia, quasi no hi han camboians nomes turistes, tendes per turistes, resteurants, geletaries, discoteques, tot per a turistes, Pero bueno despres de tants dies de exotica Camboia una mica de mon occidental tambe esta be. I den tant en tant tambe m`escapo al canto on hi han els camboians no fos cas que s`oblidesin de mi. Passejant pel poble em vaig troban al amic frances que vaig fer a bantanbang, o algun dels de la barca o uns argentins que vaig coneixer als temples, o sigui que vaig per aqui anant saludant a la penya com si fes temps que visqui aqui, "ei adeu", "com va tot?""ens veiem". O sigui estic encantat destar aqui hi de disfrutar tot el que estic disfrutant. I com va dir el japones que no parlava, la vida a vegades pot ser marevellosa. Hasta lueg

Estic en un hotel de luxe, vaig arribar a batanbang a la nit i l'autobus ens va deixar on li va semblar, va venir un conductor de tuc-tuc i em va dir "on et porto?" I jo que no tenia ni idea d'on estava vaig mirar la guia de viatjes i li vaig dir el segon hotel que sortia. Un cop vem arribar i vaig veure lhotel li vaig dir al del tuc-tuc "espera que aixo fa pinta de ser molt car i em sembla que em tindras que portar a un altte lloc" pero no resulta que com tot a camboia era barat. Si em veiesin tots els amics motxilleros que tinc aqui em retiren el carnet. A l'ultim gethouse a kampot l'ulttima nit vem fer una festa una parella de belges i una alemanya, pero aquu es mes complicat, pero una mica de luxe no fa mal a ningu, no? El primer dia vaig eatar visitant la ciutar,Bantanbag, es una ciutat caotica om tot son negocis i tendes i a les aceres de davant de les tendes i a algu que ha montat una parada per vendre coses. Hi ha cent mil motos per tot arreu i per toyes diteccions, cotxes, camions i un batibull de collons, m'encanta aquesta ciutat. Es divertidisim passejar per aqui i beute tota aquesta activitat. A part te llocs xulos, temples, un passeix al costat del riu, pero lo que mola es l'activitat extrema, i si vas cap al mercat central ja es la hostia. El segon dia vaig llogar una moto i primer vaig anar a visitar el temple de phonm samprau, un cop arribaves tenies que pujar doscents pico esglaons a 30 graus que fot aquu, pero tot sigui per fer turisme. Quant vaig tornar la moto no arrencava, tots els camboians en 10km a la rodona ho va provar i tots van estar d'acord anb mi que no arrencava. Em van dir que anes al puesto de la policia i vaig anar i el policia estava dormint en una hamaca el vaig despertar i li vaig explicar el problema i ell em va dir i jo que vols que faci? Li vaig demanar el yelefon i vaig trucar als que mavien llogat la moto. Em van dir que ja venien. Tot eaperant vaig coneixer un frances amb el que vaig quedar per sopar i a tot el personal del parquing del temple, incluida una mona amb el seu bebe que de cop va venir a seure a la cadira del meu costat. Van arribar els de la moto dos hotes despres i quant els hi anava a fotre la bronca em van demanar mil disculpes amb mil reberencies i em van dir que tenia la moto gratis per dos dies i que em quedes la que pprtaven ells. Els vaig dir que acceptava les disculpes, les mil, que em semblava be la conpencecio de dos dies la moto gratis,pero la moto que m'oferien twnia canvi de marxes i que jo mai havia conduit una moto aixi. Ells i tots els camboians en 10km a la rodona em van explicar com conduirla i que era molt facil. Finalment vaig acavar conduint un altre cip per pistes plenes de sots i fang i amb moto de marxes. Pero cap problena i menys amb aquells paissatges i amb tot aquell entorn rural que a mu tant magrada. Finalmwnt vaig arribar a un altre temple el de phonm banan, 380 esglaons, joder, podien haver posat els templea mes abaix. Despres vaig anar a la ciutat a sopar am el stefan, el frances vem anar a un lloc que es una ong i que cuinen nois i noies orfres i va estar molt be i nolt bo. Quant vaig narxar ja eren les tantes de la nit i em vaig trobar dos homes al costat de la meva moto,no savien parlar en angles pero em deien en gestos que no podia agafar la moto i que mesperes jo els deia que perque, pero no ens enteniem. Al final mensenyen que hi havia un candau posat a la meva moto. Ara si que no entenc res, vai pensar. Finalment van fer venir una nena a fer de traductora i em va dir que el candau lhavien posat aquells homes i que si no els hi donava 5 dolars no nel treien. Vaig pensar que els hi ves sigut mes simple i profitos posarme un ganivet al coll i demanarme la cartera pero rs que ni els malos malotes de camboia tenen malicia. Vaig arribar a l'hotel no pensant amb que mavien timat sino que semblava una broma de egb, una anegdota mes. Avui amb la moto he anat directament a buscar i veure el mont rural sense excuses de veure temples ni res. A sigut una passada, es temps de collir l'arros i els veies tots currant, gent pescant, mofollon de nens felisos com tornevisos. Ja ho veureu a les fotos. Brutal. Dema vaig a siemp reap el plat fort del viatge. Alla hi han els temples d'agnor on dien que nomes son comperables a llocs com el machu picho, les piramides o el tajmahal. Ja us dire.

Hola penya: Abans d`hair vaig arribar a Kampot que es un tranquilet poble a la ribera d`un riu prop de la costa, que es just el que necessitava despres d`haber estat a dos macro ciutats com son una ciutat estat i una capital d`estat.

Vaig trobar un hotelet just al costat del riu que es com una gran cabanya de fusta amb tot de terresetes i un pati amb tombones i hamaques i tal desde on veus les barquetes com pasen pel riu i la gent passejant pel passeig de la ribera, a part de postes de sol com la de la foto, com deia abans, just el que necessitava.

L`endama o sigui ahir vaig llogar una moto, primer vaig anar a Kep, ciutat de la costa famosa pel seu mercat de peix i la seva gran especialitat: el cranc

o sigui el centollo i es clar el vaig tindre que tastar, el vaig demanar a la "pimienta" ja que tambe es molt famosa la de Kampot, la planten aqui i es clar si son especialiestes en les dos coses doncs el resultat es que estava de mort, i per 4 duros, aixo a galicia em ves costat un ull de la cara.

Despres em vaig perdre per una ruta mig recomanada mig improvisada per pistes de terra per l`interior de la provincia de Kampot, va ser com entrar en una postal, camps dárros, horts, gent treballan la terra, molts nens, un 40 per cent dels camboians tenen menys de 16 anys, nens banyanse al riu, nens molt petitis conduint motos, pastors passejant vaques, etc.. molt guay. Vaig anar a visitar la cova de l`elefant on uns nens feien de guia, em van dir que si volia tornar per les escales que haviem entrat o per lìnterior de la cova, els hi vaig preguntar si era molt dificil i em van dir que nomes un parell de passos pero que era molt divertit. I si divertit va ser pero facil gents, feia temps que no feia espeologia. Vaig seguir per pistes de terra on tambe hi havia molt de fang i vaig trebasar un parell de rius, vaja que vaig fer trail. Al final vaig arribar al llac secret on hi havien unes hamaques sota sostres de palla on podies demanar una birreta a la vora del llac que si estava de mort, alla vaig coneixer un tio de tarragona que intentava explicar el proces catala a una sudamericana, l`hi vaig decitjar molta sort i vaig tornar tot fent motocros cap a Kampot.

Avui amb la moto he anat al parc natural de Bondur, se soposa que hi han molts animals salvatges, desde monos i moltes aus fins a jaguars i osos. Pues no he vist ni una sola bestia, aixo si el bosc primari era molt maco, he vist unes catarates molt xules i les vistes eren precioses. La carretera estava molt ben asfaltada i quasi no hi havia transit perque per entrar al parc fan pagar entrada i com que quant tornava amanecava pluja he baixat superrapid com si fos el Marc Marquez, total que en dos dies he practicat totes les vesants del motocilisme. Per la tarda m`he tornat a perdre per fora pistes plenes de fang dels voltants de campot un altre cop gaudint de la vida rural d`aquesta gent, com ahir ves fet una foto a tot i tots els que anava trobant ja que tot es exotic i interesant. Gent molt humil en cases i pobles molt humils pero que sels hi nota la felicitat a la cara. Tots et van dient hello, tu els hi contestes i continuem cada u amb lo seu la mar de felicos. Dema deixo Kampot hi vaig cap a Batambanc, encar mes a l`interior. A l`aventura. Continuara... Hasta lueg.

Hola penya: A veure per bon comenco. Passar de Singapur a Camboia seria com passar del primer mon al tercer mon pero dir aixo es queda curt, no hi poden haver nomes dos mons entre l'un i l'altre. Com a minim minim n'hi han d'haver uns 24 o mes. Camboia es sud-est asiatic cent per cent. Recordo quant fa uns 6 anys estava per aqui aprop vaig decidir fer una prova i a tothom que em trobava li feia un somriure i sempre, sempre era correspost amb un altre somriure. O he tornat a probar aqui i no falla mai, sempre obtens un somriure per resposta.

Abans del viatje alguns em deien "tornes al sud est asiatic? pero si ja ho has vist", pero es que fa 6 anys, i mola molt. De fet he estat el doble de vegades al Caribe que aqui i mai ningu m'ha dit "tornes al Caribe", no se, sera que m'agraden els paraissos. Manies que te un.Ahir vaig estar visitant la ciutat, la ribera del riu que te molta vida i sobretot els mercats, a on es ven de tot a tot hora. Les carniceries i les pexeteries sense refrigeracio, les fruites esposades per terra, aquelles olors, aquelles pudors i la barreja de les dues que aqui es produeix i algu l'hi tindria que posar nom. El caos circulatori total que a la primera que el veus dius aixo no abansa ni patras pero que al final no saps com pero funciona i tothom arriba a puesto. Aqui saps que pots donar una volta a la m"manzana" i fliparas pero si es que despres la tornas a donar pel mateix lloc tornaras a flipar pero tornara a ser tot diferent. M'encanta ser aqui, es pura vida.

Avui he anat primer a fer turisme de guerra, he anat el que es un antic camp d'estermini dels jemer rojos, de la trista historia recent d'aqui. Malauradament van tindre un president/dictador boig que va dir que pel be dels Camboians dels 8 millons que eren en mataria 3 millon, o sigui una quarta part de la poblacio, terrible. Al camp d'exermini que he anat enterraben a la gent que anaven matant diariament pero van fer malament les foses comunes hi quant hi ha temporada de pluges van apereixen osssos, d'aqui la foto de les calaberes.Aquest es el pais del mon on hi ha mes morts deseparaguts en foses comunes sense identificar, sabeu quin es el segon? Si ho heu endevinat, Espanya.

Despres he anat al museu de la guerra que es una antiga preso militar on els jemers rojos portaven als presoners. Tambe molt bestia, veies les celes on els tancaven hi eren petitisimes i clastrofobiques. Veies els aparells de tortura i tota la merda aquesta que van fer servir per portar el seu deliri incomprensible fins al final. Avui en dia els camboians encara no s'han desfet del tot dels Jemeres Rojos pero ja van en cami.

I ja mes alegre per la tarda he anat a veure el palau reial i la pagoda de plata, pero quant hi he arribat el rei que es el que viu alla ha decidit que sortia a donar una volta, per tant estava tot ballat hi tancat. L'he vist sortir amb la comitiva de tot de motos policia vetllan-lo (a Singapur em va passar el mateix amb una comitiva del president xines que va anar de visita a alla, o sigui que en una setmana he estat molt aprop del president xines i del rei camboia, em faig amb l'elit asiatica constantment). Depres quant jo hi uns altres turistes em intentat entrar ens han dt que estava tancat per tota l'historia del rei. Buscant una entrada he arribat a la sortida per on sortien els turistes que havien entrat abans d'aquesta moguda pero els guardies ens deien que per alla no es podia entrar, pero en un moment de despiste d'aquest m'he colat i he fet la visita al reves el que ha fet que a la part final nomes hi era jo ja que no entrava ningu i els que hi havien anaven marxant. Total que he vist el monument mes turistic de Pohn pehn jo solet. Es com si algu es cola a la sagrada familia i la veu ell tot sol. Quant ja ho havia vist tot han aparegut uns vigilants que tot flipant m'han dit que que feia alla i jo els hi he dit que jo ja marxava. Al sortir resulta que el rei tornava (que rapid deu haver anat a comprar tabac) hi havien tots els escolars de la capital amb fotos seves esperantlo en fila india per alabarlo (que improvisat tot)al veurels tots en fila india s'ha m'ha acodit passar jo en contes del rei i tot filmantlos amb la camera he passat jo saludant com si fos un rei i tots anaven cridant a mida que passava jo hi ha sigut tronxant. Ja veureu el video ja. Quant he acabat he vist que fins i tot la policia es partia el cul i tot de turistes m'han dit "ole tus huevos campeon, com t'ho has currat" m'he sentit com un rei mai millor dit. Despres ha passat el rei saludant treient el cap per la finestre de sobre el seu cotxe i tambe l'han vitoreijat pero no ha sigut el mateix, jo crec que m'ho han fet mes a mi. Dema deixo Pohn Pehn i vaig cap a Kampot, a la costa. Per tant continuara... Hasta lueg

hola penya: Ja he deixat Singapur i estic a Camboia. L'ultim dia a Singapur em vaig dedicar a visitar el districte financer, ple d`enormes rascacels que a part d`impresionants son molt importants ja que alla dintre es decideix el preu de moltes de les coses que comprem nosaltres habitualment. Els carrrers estaven plens de gent amb traje i corbata que semblaben molt estrasatas anant d`un canto a un altre.

Tambe vaig visitar el barri marina bay, que es una badia desde on pots veure tot lski line de Singapur, es increible pensar que tots aquests rascacels han aperagut en molt pocs anys ja que abans Singapur no era mes que un port i una petita ciutat.

Despres he tornat als barris que es on viu la gent normal i com que era diumenge hi havia un envient molt festiu. Tenen uns llocs on hi han moltes parades de menjar i al mig unes talues tota la gent hi jo mateix vas triant el que vols menjar i despres seus a la taula conjuntament amb molta mes gent, a ells els fa gracia veura a algu diferent i et somriuen i et parles i acabes sent l`atraccio del sopar, i jo encatat de la vida. Ara ja soc a Camboia, la veritat es que el viatje em precupava perque aquets dies he tingut un petit gran problema, un foruncol al cul, mai mavia passat i m`ha de passar per vacances. Per qui no ho sapiga un foruncol es com un gra enorme. molt lleig i fastigos i que fa molt mal, pero molt. I altres coses fastigoses que no explicare pero que requereixen molts cuidados. Vaig fins hi tot anar a un metge en un hospital de luxe que em vaig trobar per alla i el doctor el primer que em diu es "s`ha de fer cirugia" i jo li vaig dir "que dius animal?" i el final ho vem deixar amb antibiotics i antiseptics i tots dos contents. Total que avui el viatje amb la mochilla que reperteix tot el seu pes just on hi ha el foruncol em feia hasta por. Pero tot ha sortit rodo, l'estacio de metro fins a l`aeroport estava just al costat de la meva pensio. Hi aqui a Ponh penh el taxista de l`aeroport que primer em volia deixar a un apensio que no se on collons era li he dit que n'hi hablar que ell em deixes en un punt exacta del mapa que li ensenyava. Que era un punt imaginari on jo desde Sabadell pensava comencar a buscar la pensio. M`ha deixat alla, m`he donat la volta hi he trobat un hotel de collons, baratissim i que esta just a la millor zona, no he tingut que buscar mes ni caminar. El tema del foruncol ja s`esta acabant i la veritat es que no m`ha impedit fer res del que volia perque per collons els meus i al foruncol del cul que el donguin pel cul. Ara comenca una nova historia totalment diferent per Camboia un dels paissos mes pobres del sud est asiatic i que es presenta super interesant. Seguira... Hasta lueg.

hola penya: Porto nomes dos dies i mig a Singapur i ja em sembla tota una vida i ja he fet uns mil Kilometres pels seus carrers i carrerons. Mola molt ja que es com un resum de tots els meus viatges. Pel districte financier em recorda molt a Nova York pels seus enormes rascacels i en alguns moments a Japo pels llums i pantalles que te. Chinatown recorda molt als paissos del sud-est asiatic i litle india es exactament com India.

M`agrada comencar el viatge aixi perque es com primer fer un resum del anteriors viatges avans de comencar el nou. A veure si dema trobo un barri dedicat a sudamerica, un altre al Marroc i un barri dedicat a l`interail europeu i ja ho tindre tot resumit en una sola ciutat.

Si us fixeu be les fotos que he penjat es veu clarament la diferencia dels barris que us dic, el supermodern, el barri xino i l`indu. Em mola molt el contrast i la diferncia d`aquesta ciutat tant cosmoplita. I els habitants son igual de diferensts com els barris, multiracial i multicultural. Vaig passegant, agafant metros, mirant i gaudint de tot. Ja sabeu el que a mi m`agrada, anar pels llocs mes exotics i empaparme de cultura, de maneres de viure i veure. I aquesta ciutat es ideal per aixo. A mes a l`alberg on estic hi ha molt bon ambientillo i riem molt i ens ho passem molt be. Ara, fot una calor de la hostia, Singapur a part de ser una ciutat-estat tambe es una sauna. Que us sembla? tres en un. Dema seguire per aqui i dema passat dia nou agafo un avio i en 2 hores estare a Camboya. Ole, ole, Pura vida. Seguira...