Hola penya: Ultimes hores a l'Argentina. Tot i que ja sabia que s'acostava el final del viatje creieume si us dic que no en vaig ser relament concient fins abans d'ahir. Sempre pensava "encara queden les catarates". I a Iguazu no vaig tenir temps de pensar en aixo, estava masa ocupat amb el viatje en si. Ha sigut un viatje increible. Ushuaia, a la fi del mon, sempre que vegi un mapa munidi hi haura un moment que miri la punta final de sudamerica i pensi, aqui vaig estar jo, a la ciutat mes al sud de la terra. El Calafate i el parque nacional de los glaciares, on la naturalesa agafa unes dimencions inconmesurables, interactuar amb el Perito Moreno i navegar per entre icebergs es una experiencia unica. El Chalten, la patagonia andina. L'alta muntanya on vaig fer trekings increibles. Bariloche i el distrito de los lagos, on tot es maco miris on miris, es com viure en una postal. Iguazu i les seves catarates t'aclaparen i mostren una bellesa inigualable, un dels millors llocs del mon si t'agrada la naturalesa. I Buenos Aires, una ciutat molt viva, reivindicativa i amb una arquitectura espectacular. Tots i cada un dels llocs on he estat mereixien el viatje per ells sols. A mes els hostels on he estat han sigut perfectes, i m'han permes coneixer un munt de gent i fer molts amics. En fi, boludos aca termino la milonga pero que bueno que vine.

Buenos Aires 2ª part

Hola penya: He passat un dia i mig a Buenos Aires. Vaig arribar a l'aeroport i mola arribar a una ciutat que ja coneixes perque jo tenia presa vaig arrivbar a quarts de dues i a les 3:30 volia estar a la plaça de Mayo, com que ja m'ho coneixia vaig agafar l'altubus 45, ja tenia la targeta dels altubusos preparada i corrents cap al hostel que havia estat l'altre vegada, pero alla em vaig trobar amb un problemilla que ja esplicare mes endevant. Pero l'objectiu d'estar a les 15:30 a la plaça mayo el vaig aconseguir. A aquesta hora i en aquesta plaça cada dijous des de fa 40 anys es reuneixen les madres de la plaza de mayo.

Quant vaig arribar vaig flipar una mica ja que estaven amb la seva gent pero tambe envoltades de turistes com fent-lis fotos com si fos una atraccio turistica, jo inclos. Pero despres es van aixecar i elles i tot de gent van fer una manifestacio que tant de temps porten fen. Per a qui no ho sapiga les madres de mayo protesten perque durant la dictadura van desepereixer els seus fills i quant van començar a manifestar-se es tenien que tenir un parell d'ous o d'ovaris en aquest cas ja que aquella gent torturava, desperexia i matava a la gent sense cap remordiment i ellas alla a la plaça principal davant del gobern manifestanse.

I ara tambe ho fan cridant proclames a favor dels drets humans, contra la discriminacio de clases i contra la corrupcio. A mes amb tots els seus que era molt reconfortant veure gent de noves generacions uninse a la seva lluita. Molt amocionant i al final tots ens vem fondre amb un llarg i emocionat aplaudiment. Tothom sentia empatia per elles. Un ejemple a seguir Encara em va donar temps a veure mes llocs que em faltaven de BA, com el teatre colon, l'avenida corrientes i altres edificis. Cap a la nit resulta que era la nit de las casas de provincia i a tot de carrers feien festes, balls tradicionals i sopars, vaig estar a un parell i va ser molt divertit

Avui primer he visitat el barri de recoleta que es el barri dels rics d'aqui i es nota amb els carrers impoluts, portes a les portes dels edificis i fins i tot gent passegant un monton de gossos, com 15, ja que els rics no fant aquestes coses i contracten a passejedors de gossos. Molt pijo tot pero amb edificis molt xulus.

Despres he visitat el famos cementiri de recoleta que diuen que es la principal atraccio de Buenos Aires i esta prou be, alla he pogut veure la tomba de l'evita peron on hi havia inscrita la seva frace de "volvere y sere millones". Despres m'he dedicat a visitar el barri de Palermo que es el barri dels bars i resteurants guais i de les tendes i comerços que com que avui era back fraidey estava molt animat.

Mes tart m'he trobat amb una macro manifestacio enorme que ocupava tota la avenida de mayo. Era feminista sota el lema ni una menos ja que aqui les feministes ja porten molt de temps enfadades perque l'indesx de violencia contra elles es molt elevat i a mes recenment i va haber un cas molt bestia que va fer vessar la gota del got. Era una manifestació enorme i molt reibindicativa pero alhora molt festiva amb batucades, cantics i alegria. M'he sumat a ella.

Ara estic a un alberg diferent al del primer cop ja que aquets em van anul·lar la reserva que els vaig fer, es el problemilla que us deia al principi. Als molt boludos els hi va venir un grup molt gros i com que guanyava mes diners que mantenint la meva reserva doncs la va anul·lar. Pero aixo ha servit de que ara estic a un alberg molt mes guapo i que avui per ser divendres fan barbacoa i musica en directe. La barbacoa es el que surt a la foto i s'esta fent ara, d'aqui un momentet m'ho menjare. Quina despedida mes guapa. Per que si, ha arribat el final, dema agafo l'avio i arribo dema passat. Haig de deixar d'escriure ja que faig la barbacoa. Potser dema escric per fer un resum del viatje.

Catarates d'Iguazu

Hola penya: He passat dos dies estupendos a Iguazu, evidentment visitant les famoses catarates d'Iguazu. Aqui pasa com amb el Perito Moreno, saps que lo que veuras sera al·lucinant pero un cop ho veus encara es mes bestia de lo que esperaves. Les has de veure en dos dies (flipa que per veura unes catarates necessitis dos dies), un dia des de el costat brasiler i un altre des del costat argenti ja que es troven just a la frontera entre els dos paissos. Diuen que al costat blasiler son per veure-les i a l'argenti per disfrutar-les Per tant ahir vaig estar a Brasil, Ostia! com mola dir aixo, ho tornare a dir, ahir vaig estar al Brasil, concretament 5 hores 51 minuts i 19 segons, ho vaig conometrar. I oficialment he, que tinc un segell d'entrada i sortida al passaport. El primer que veus, al primer mirador ja son com set o vuit cascades i ja flipes.

Pero comences a caminar i a caminar per unes pasareles que hi han i vas veient mes i mes catarates. I cada cop mes besties, mes altes, mes caudaloses. I no pares de caminar i de veure catarates fins que ja no t'ho creus. Al final arrives a una d'inmensa amb un caudal escandalos i amb un soroll aturdidor i la pasarela et fot a davant i t'esquitxa i notes tota la seva força. Alucinant.

Avui des de el costat argenti he començat amb el que en diuen gran aventura. Primer vas amb un camion descobert per la selva on es soposa que has de veure animals pero no n'hem vist ni un. Despres agafes una lanxa rapida i pujes pel riu Iguazu, contra els rapids que venen de la cascada i ja mola, despres veus les vistes de la cascada des de baix i ja mola mes i despres es fot literalment a sota la cascada i ja es la bomba. Tots els de la barca cridant euforics i et van passant per sota les cascades i notes la força amb la que cau sobre tu i flipes un monton. Ens han preguntat si ja en teniem prou i tots els de la barca cridant "otra, otra" i ala un altre cop, sens entre euforia, aturdiment i molta humitat quant estas a sota una cascada tant imponent. Al final tots els de la barca em acabat aplaudint com a bojos per una experiencia tant guapa. Una bona manera de començar el dia.

Despres fas visites per passareles, primer la del circuito inferior i despres la del circuito superior. I vas veient vistes cada una mes impresionant de cascades i mes cascades i aquestes les tens a tocar, tacostes mes que des de el costat de Brasil. Despres vas a lo que li diuen la garganta del diablo, ja mentre et vas acostant i vas sentint el soroll que fa ja impresiona, es atronador i vas veint la bruma que surt i vas pensant, aixo sera bestial. Hi quant ho veus et quedes bocavadat. Es moltisima aigua caient per una cascada enorme tant d'alçada com de amplitut i de capdal d'aigua, es apoteosic, a mes com no, esta rodejada d'altres cascades, brutal

Despres he tornat al circuito inferior perque m'havia deixat una part i ja casi era l'hora de tancar, l'he vist casi en solitari amb tots els miradors per a mi sol, una passada quant he sortit del circuit ja estaven tancant, els operaris passant la mangera, tancant els lavabos i fent el tancament total del parc. L'hora de tancar era a les 18:00 i jo sortia per la porta a les 17:55, potser que hagi sigut l'ultim de sortir, pero es que valia molt la pena. Les catarates d'Iguazu es mereixen la fama que tenen i mes. Dema marxo cap a Buenos Aires on encara tindre una mica de temps per veure alguns barris que em falten, pero aixo es un altre historia.

Bariloche i el distrito de los lagos

Hola penya: He pasat uns dies per Bariloche, que esta al distrito de los lagos, Patagonia. Es una ciutat molt de moda entre els turistes argentins tots els que no van a la platja al mar de plata venen aqui ha disfrutar de mil activitats de muntanya, hi han moltisimes coses per a fer aqui. Jo no sabia per quina decidirme vaig preguntar als del hostel pero em deien que depenia dels meus gustos a l'oficina de turisme tampoc em van saber dirigir. Que es lo mejor para ver en Bariloche? els hi deia i ells em contestaven, depende. Despres vaig entrar a un bar de copes a fer una birra, eren les 7 i al ser un bar de nit encara estaven preparanto tot pero em van dir que cap problema per fer una birra, estava sol al bar. Vaig treure el mapa i una camerara molt jove vestida de gogo em va preguntar que feia i jo li vaig dir que estava decidint que podia fer aquets dies a Bariloche. Vem acabar tres camareres i jo fent una reunio per decidir-ho, una mirava per internet les rutes, l'altre trucava al seu pare per preguntar pels horaris dels busos. I entre els quatre i el pare d'una d'elles vem decir el que faria. Els vaig dir que tenien que montar una agencia de viatjes i em van dir que su pensarien.

Total que l'endama vaig comencar amb el plan que haviem decidit, no era tant dificil si estic al distrito de los lagos aqui s'han de veure llacs igual que al parque nacional de los glaciares has de veure glaciars. Vaig agafar un altubus de linea i vaig fer el que aqui en diuen circuito chico cada vegada que veia una senyal que hi havia un mirador vaixava i veia una vista extreordinaria del llac Nauel Huapi, i tornaves agafar el seguent bus. En alguns llocs parava al costat d'un telesilla i puges a 1.500 metres i les vistes encara son mes increibles. Aixo nomes agafant una linea del bus urba, aqui a Bariloche tenen el paradis al costat. Per la tarda vaig agafar un altre bus i vaig anar al lago Gutierrez (m'encanta el nom) i vaig fer una excursioneta que estava molt be ja que anaves veient els habitants d'aqui que estaven pernent el sol al costat del llac com si fos la platja ja que fins la setmana passada per aqui estava nevant i feia vent i fred i a sigut arribar jo i fa un sol i unes temperatures primeverenques que ells flipen i jo ho disfruto un monton. Finalment vaig arribar a la cascada del duende que estava prou be i a mes hi havia un cartell que deia Pura Vida que a mi aixo sempre em dona bon rotllo.

Al dia seguent vaig agafar un vaixell i vaig navegar per aquest llac tant guapo que es el Nauel Huapi buscant els racons mes guais, aigues de tots els colors, des de tots els blaus fins als turqueses. Vem desenbarcar a la illa Victoria on vem fer un trequin per al mig d'un bosc amb arbres de mes de 40 metres totalment al#lucinant. I vem pasar tot el dia navegant i parant en altres illes tot molt paradisiac. El vespre vaig arribar al hostel i em vaig trobar a 7 xavals que estan de vacances escolars y que sempre els trovaba cuinant plats elevoradisims a la cuina i jo em vaig fer colega al elogiarlos aixo, pero aquest dia estaven fent brases per fer una parrillada, els vaig dir si els feia res que aprofites les brases que feien per fer jo tambe el sopar. Com que em van dir que cap problema sino el contrari vaig anar a comprar un bife de choriso (que es un bistec de vedella) i el vaig fer alla amb ells. Per tant l'episodi que diuen que si vas a Argentina has de fer una asado argentino el dono per fet, i a mes va ser molt guay.

Ahir vaig fer el que li diuen la ruta de los 7 lagos que s'ha de fer si o si quant estas a Bariloche. Vas seguint la mitica ruta 40 que es una carretera que atravesa tota la Patagonia de dalt a baix (com molaria tenir molt de temps i diners per poder-la fer tota) i vas veient els 7 llacs, paisatges increibles i boscos que canvien segons l'alcada que estas.

Tambe visites dos pobles, Villa Angostura i San Martin de los andes, aquest ultim es una passada, la carretera asfaltada no l'han tinguda fins el 2015 i encara te l'encant d'un antic poble mapuche, totes les cases de fusta, tranquilitat absoluta. Els hi ofereixen projectes de fer macro hotels de 100 habitacions i que aixo dinamitzaria el poble i crearia llocs de treball i diners i ells passen, ells volen un poble tranquil, sense agobios. Vaig veure una casa brutal que estava en venta i m'ho vaig hasta plantejar, pero vaig pensar en els hiverns tant durs que deuen tenir i vaig desistir. Al vespre vaig anar a saludar a les cambreres que m'avien ajudat a fer la ruta i a dil-si lo be qua ho havia passat i es van posar molt contentes i em van regalar una cervesa. Han sigut uns dies explendits per aqui a Bariloche i pel distrito de los lagos disfrutant sobretot dels paissatgets dels andes. Avui marxo i vaig cap a Iguazu que m'han dit que hi han unes cascades, pero aixo ja es un altre historia.

El Chalten

Hola penya: Encara totalment trasvalsat i trist per la perdua d'una persona clau a la nostre familia, ja que ens ha deixat la meva cunyada, la Montse Tomas, dona del meu germa Angel i mare dels meus nebots Albert i Salut i amb l'espina que dure sempre clavada de no haver pogut assistir al seu funeral, i arribar a plantejar-me abondonar el viatje per estar amb els meus en moments tant dificils. Seguint els consells tant de l'Angel com de la familia continuare el viatje i a mes m'ho penso passar d'allo mes be, les circunstancies han sigut les que han sigut i no tindria sentit fer un altre cosa. Quant torni ja tindre temps de parlar amb tots ells i ha mes em consta que ja saben que el meu soport tambe l'han tingut tot i la distancia. Tambe segueixo amb el blog perque crec que es el que haig de fer.

Vaig passar dos dies i mig a el Chalten tambe al parc nacional del glaciars pero a la part nord Nomes arribar van fer desviar l'autobus cap el centre dels guardaparcs i alla ens van fer una xerrada per consensiarnos que estavem a un lloc d'alta muntanya i que si teniem intencio de fer excursions per alla anesim en compte, que allo era per a profecionals. Glups! vaig pensar jo. Jo no soc un profecional pero tenia la intencio de fer unes escursionetes per alla. Aquella tarda

en vaig fer una de petita fins a una cascada, 3 Km anar i 3Km tornar. Pero es que l'endama tenia previst fer un trequing a la laguna Torre i al mirador maestri de 11Km d'anada i 11Km de tornada, en total 22 i amb bastant desnivell, i per alta muntanya. Confeso que me'n vaig anar a dormir una mica acollonit de si seria capas de fer-ho. Jo venia del Calafate que alla si volies veure un glaciar et portaven en autobus o fins i tot en catamaran i aqui et diuen si vols veure el glaciar agafa la motxilla i comenca a pujar cap amunt.

L'endema em vaig despertar i vaig comencar l'assencio, em vaig precupar encara mes quant vaig veure que tothom pujava amb unes equipacions super de muntanya i supermodernes i jo anava amb les meves botes de muntanya de fa 12 anys, un anorac de fa 10 i els guants d'anar amb moto. A mes em va frustrar molt que quant ja portava mitja hora pujant vaig arribar a un cartell que deia a partir d'aqui comenca el cami i falten 11Km. Vaig pensar Joder! i aquesta mitja hora que porto pujant que? No conta? que malament em va caure aquell cartell.

Pero resulta que vaig anar tirant i tirant, anava passant els Kilometres i anava fent sense problemes. Els paissatges eren increibles, cims de 2.000 metres i fins i tot dos de mes de 3.000 totalment amb gruixos de neu impresionants. Passant per boscos, pel constat de rius, d'espedats, i fins i tot em va nevar, tot molt patagonic. I al final vaig arribar al lago Torre, quina ilucio em va fer. En aquest llac tambe descarrega una glacera que deixa icebergs al llac. Era molt petita comparada amb el que havia vist al Calafate i els icebercs no arribaven al mitg metre pero em va agradar tant com el perito i els altres perque aquell me l'havia guanyat. Es el que surt a la foto de d'alt. Despres vaig seguir fins al mirador on vaig veure unes estupendes vistes a unes boires que no deixaven veure res pero ja tant em feia. Vaig baixar molt relaxat, disfrutant del paissatge i saludant a la gent que pujava ja que aixo es el que fem nosaltres els grans alpinistes. L'endama vaig fer mes trekings pero ja mes relaxats em va molar molt sobretot el del mirador de las aguilas on es veia una vista de 360 graus i a on podies veure les dues patagonies. La dels andes totalment plena de neu i gel, tercera reserva mundial d'aigua dolca i la totalment seca, el desierto seco li diuen, una terra totalment erma on no hi creix gairabe res perque no hi plou mai. Els Andes s'ho queden tot.

Ara estic a Bariloche, ja lluny del parque de los glaciares pero encara a la Patagonia. Avui he anat al Cerro Otto on he vist les vistes aquestes que veieu a les fotos. Bariloche esta al costat d'un llac amb illetes totes plenes d'abres i totalment rodejat de montanyes de 2.000 metres nevades. Si ho intenten fer expresament no els hi queda tant maco.

A sobre hi havien tot de gent fent parapente que s'ho deurien estar passant pipa volant per alla. A mes aqui el clima es molt mes calid que ja tocava. Aquesta tarda preparare el que vull fer aquets dies per aqui ja que encara no ho he pogut mirar, pero aixo ja es un altre historia. Jo penso seguir disfrutant de la pura vida i ho fare per tu Montse. Una forta abracada per tu i un altre per l'Angel,l'Albert i la Salut.

Hola penya: He passat dos dies a Calafate, Patagonia al costat del parque nacional los glaciares, es la tercera reserva natural d'aigua dolca del planeta darrera l'antartida i Groenlandia. Aqui evidentment s'han de veure glaciars i ahir vaig anar a veure el famos Perito Moreno. Tenia moltes expectatives respecte a ell despres de sentirne parlar tants cops i val a dir que les meves expectatives es van superar amb excreix, pero de molt, unes mil vegades mes. Vaig contractar un circuit i a primera hora vem anar cap alla, ja quant el veus de lluny ja comences a flipar, pero encara no t'adones del tot ja que estem parlant d'un monstre de 24 Km de llarg, entre 5 i 12 d'ample i 60 metres d'alcada, per tant a primer cop d'ull no et fas a l'idea pero ja veus que es gros, molt gros.

Despes vaig anar a unes pasareles que hi han a la paret del davant amb una certa distancia i alla vaig estar dos hores, vas canviant de nivells per les pasareles i el veus per la cara nord, per la cara sud des de mes amunt i des de mes avall i ja comences a veure clar que es colosal inmens i espectacular. A mes no nomes el veus sino que tambe el sents, fa uns sorolls estranyisims entre cruximent una bomba i un tro, impresiona moltisim els sorolls que fa i et confirma que estas davant d'una cosa grandiosa. A mes den tant en tant hi ha despendiments i tota una placa de gel es desmorona sobre el llac. Despres vaig agafar un barco i s'acosta una miqueta i desde el nivell del llac ja veus la seva alcada real que son 60 metres i ja si que flipes, no es que siguis una formigueta al seu costat es que ets un microbi dins una bacteria.

Despres em vaig posar uns grampons i vaig fer un mini-treking per sobre, caminant pel Perito Moreno i a qui si, a qui ja dius aixo es d'un altre mon, jo mai havia vist una cosa com aquesta, decididament es de les coses mes impresionants que he vist en la meva vida.Per sobre el perito moreno hi ha de tot menys un trocet pla, tot son arestes esquerdes i figures imposibles, hi han mil colors de blanc i uns altres mil de blau, segueixes sentint els soroll i notes la seva energia, avanca dos metres cada dia, a mes esta ple de riuents i rius i et pots veure la seva aigua que segurament es una aigua procedent d'una nevada de fa 400 o 500 o 600 anys. O sigu, que el pots veure, sentir, olorar, tocar i tastar. El vius amb tots els sentits

Aqui jo ja em vaig tornar boig era masa per a mi i a mes el rollo d'anar amb grampons m'agradava anava amb un grup de 20 amb un guia, i ell pobret m'anaba cridant, pero posat a la fila, pero vens o que, pero on vas i jo saltant per aquell mon increible i alucinat que es el perito moreno. Pero al final vaig fer cas i vem acabar tots brindant amb un wiski amb gel (evidenment del Perito) el que va ser tot un dia dedicat al Perito MOreno un dia brutal i insuperable.

Avui he anat ha fer un altre circuit aquest amb un catamaran enorme i juntament amb 150 turistes mes hem anat a visitar el lago Argentina que es on desenboquen varis glaciars. Hens hem acostat al glaciar Upsala, aquest esta en decreixement, diuen que pel canvi climatic i a resultes d'aixo aquest te molts desprendiments, desprendiments enormes que fa que el llac s'ompli de icebercs gegants, es increible navegar per aqui jo mai havia navegat per entre icebergs i he flipat.

Despres hem anat a visitar un altre glaciar, el espegatini aquest es el mes alt de tot patagonia amb casi 80 metres. Es el que esta a la foto d'aqui al costat. Si us fixeu be a baix a l'esquerra hi ha un vaixell, es un vaixell gros, per uns 20 turistes, podeu comprovar la diferencia de tamany entre el vaixell i el glaciar. Aquesta es la grandiositat que m'estic referint en tota aquesta entrada del blog, Els glaciars i els icebercs no es que siguin grandiosos es que son tamanys comparables a l'everest o jo que se com dir-ho.

Despes em seguit navegant per entre els icebercs de formes increibles ja que es van desfent i el vent, l'aguia i el fred es van erocionant i agafen formes totes difernts. Alguns eren enormes. Tambe anavem veient altres glaciars alguns semi nous amb nomes 200 anys d'antigutat.

Per la tarda he anat a donar un vol per la ciutat que nomes te un carrer principal i mogollon de cases escampades sense solta ni volta pero molt patagonic i entrenyable. Tambe he anart a una reserva ornitologica municipal. Hi ha qui te picines o pistes d'aletisme municipals pero aqui tenen una reserva ornitologica. I estava molt be, amb flamecs, anecs amb cries i altres besties. I el tornar m'he guiat pel meu instint aventuristic i he seguit el que nomes semblava una veu per magafonia. Pero he triunfat i he anat a parar a un rodeo guaucho. PEro ni turistic ni res, un de veritat amb la gent autentica vestida de gaucho i fent un concurs de monta de cavall salvatge. A mes he arribat quant feien la final. I tot era molt revindicatiu, rollo em de salvar les nostres tradicions i no les podem oblidar. M'ha encantat poder veure algo autentic de la vida de Patagonia ja que fer tant el giuiri esta be, pero mola entrar a les cultures autoctones que es el que mes m'agrado quant viatjo. Lo del Calafate ha estat mes que be, pero dema marxo, i marxo cap al Chalten. Pero aixo ja es un altre historia.

Tierra de fuego

Hola penya: Quins tres dies i quina nit mes fantactics que he passat per aqui. Ja es veia que a quant a un lloc li posen tants sobrenoms, tierra de fuego, fin del mundo, el sud del mundo, es que ha de tenir quelcom especial i aixi ha sigut.

El primer dia vaig anar a navegar amb un barquet per unes 20 persones pel canal de Beagle, que es com dir perl cabo de hornos o per l'estret de magaanes perque us feu una idea. En el barco i havia un guia molt sipatic i profecional l'Horacio, que ens va explicar tot, fauna flora i historia. Tambe hi havia una argentina molt guapa que tenia un canal de youtube sobre viatjes i anava gravant pel seu programa. Al ser un grup tant reduit i amb aquets dos animadors socials va ser un viatje molt divertit que anaves parlant amb tota la gent de diversos paissos i rient amb tots ells i a mes el viatge era guapisim, et venia l'horacio i et deia mira ara estem davant una illa amb lleons marins, i flipaves veient centenars d'ells. O ara estem a l'illa dels cormorans i en veies mogolon. Despres de cop venia 'argentina guapa i deia "muy bien xicos miren a camara y saluden, que tal les va el vianje" i tu contestaves davant la camara. Uns atres argentins em van convidar a provar el mate (infusio argentina" i la guapa "atencion ahora un español va a provar el mate por primera vez, podria decir a camara si le gusto?" O sigui que segurament i ha a internet penjat el primer cop que vaig provar mate. Amb el barco vem arribar al faro del fin del mundo i despres encara vem parar a un altre ila per passajar per la fi del mon.

El segon dia, o sigui ahir, em vaig deixar convencer per a recepcionista de l'alberg on estic (ens hem fet colegues ja que em riu totes les gracies) per a fer un treking pel parc nacional de tierra de fuego. Jo li deia que segur que em perdia i anava a parar a Xile o fins i tot a l'antartida i ella es partia el cul. El trequin va ser una passada tot el dia passejant per llocs idilics que sembaven de postal, per costat de rius i llacs sota els cims dels andes tots nevats. Vaig veure mil ocells un de gros fins i tot es va posar a meu costat, tambe vaig veure una guineu antartica just devant meu. Va ser un dia fantastic.

I despres del dia va arribar la nit, estava jo a la sala compartida com les altres nits legint un llibre junt amb altre gent de l'alberg quant de sopte baixa una belga que havia fet un pastis d'aniversari per el seu novio ja que feia anys. La recpcionista havia amagat una botella de cava a la nevera i ho van voler compartir tot amb nosaltres, la cosa es va anar animant i li vem comencar a cantar 'aniversari felic amb els idiomes de cada un de nosaltres, li van cantar en argenti, en alemany, en belga, en italia, en brasiler, en croat i evidentment en catala. Cada cop que algu cantava tots es altres aplauciem i brindavem, tot va anar derivant amb una festa, no podia ser menys hi havia 4 brasilers, i tots vem celebrar l'aniversari d'aquell belga com si ens coneixesim tots de tota la vida i va ser una nit inoblidable. Les milors festes son aquelles que es monten inprovisadament sense que ningu s'ho hagues imaginat.

Avui he anat a fer una excursioneta. Amb un taxi he anat fins a les pistes d'esqui i alla he comencat a pujar les pistes fins a un mirador que hi ha, fins hi tot he pujat una mica mes fins a tocar la neu que porto tots aquets dies rodejanme desde els cims. Quines vistes mes maques de Ushuaia i el canal de Beagle. Despres he baixat, mola estar a un lloc i tocar la neu i baixar en un parell d'horetes passejant i tocar el mar. No a tot arreu es pot fer aixo. Despres he anat a fer un vol amb el tren del fin del mundo. Que es un tren a vapor que et dona una vota pel parc nacional. Era bastant una turistada pero ha estat be. Doncs com ja veieu m'ho he passat bomba aquets dies per tierra de fuego, he aprofitat molt be el temps, he vist paisatges increibles i he conegut molta gent i fet amics. M'ha agradat tant que dema m'en vaig, esteria trist per marxar pero es que vaig al Calafate, per qui no ho sapiga es on hi ha el parque nacional de los glaciares, i per tant es on hi ha el Perito moreno entre d'altres coses, pero aixo ja es un altre historia. A mes aquesta nit segur que la tornem a liar ja que es brasilenys encara estan per aqui i tindrem festa si o si i jo encantat de la pura vida.

Hola penya: No puc penjar fotos. Ja porto 2 dies a Buenos aires. Ahir vaig arribar a les 9:30del mati i el plan era ja començar a fer el guiri pero cnfeso que despres d'un etern viatge en avio i quant estava fent el segon transbord de bus per arribar a l'alberg em pensava que no podria, estava desttoçat. Pero despres d'una dutxa es va imposar el meu esperit viatjer i ja bo he parat. Ahir vaig visitar els barris del retiro, barrio norre i recoleta. En aquest ultim volia veure el famos cementiri on esta enterrada l'Evita, quant vaig arribae li vaig preguntar al tio de la porta que estava agafant la corda d'una campana i li vaig preguntar a quun hora tancaven i ell es va possar a tocar la campana i em va dir "ahora" es veu que aquella campana marcaba l'hora de tancar. Li vaig preguntar si ja que jo havia anat fins alla no podia tancar in hora mes tard donada l'excepcionalitat d'aquell fet i em va dir que bo. Quin tio mes negatiu pero es clar, a un porter de cementiri tampoc li pots demanar que sigui l'alegria de la huerta. Vaig seguir i vaig visitar l'obelisci i akgunes coses mes. Despres de sipar vaig anar a dormir a les 23:00 hora d'aqui que per a mi eren les tres de la matinada i vaig pensar, ostres! Vas estar apunt de tirar la toballola a primera hora i t'has portat com un campeon al primwr dia i ja vaig vencer al jet lag. Avui he anar a visitar els barris mes tipics de B.A. he començat per la plaça de mayo on hi ha la casa rosada que es on viu el president, la catedral i tot de gent manifentanse contra o a favor d'algo. Deapres per l'avenida de mayo fins al congres. Despres el barri de sant telmo on veus la veritable vida dels boranecs.molt guai amb els seus mercats. Mes avall el barri de la boca molt mes humil on he visitat el caminito que es l'estampa mes tipica de B.A i l'estadi del boca juniors, la bombonera amb un ambient molt divertit. Despres a l'alberg on he parlat amb uns argentins molt divertits i despres a canviar dolars per pesos al mercat negre (pot semblar raro pero no ho es). A sigut molt curios ja que he contectat amb un tio al carrer on es fa aixo i m'ha portat a un despatx que semblava de la mafia on un contable tancat dins una gabia anava contant diners, molt del padrino. M'he quedat un monton amb ells ja que com que jo tambe treballo contant diners i he vist que ell ho agafava a ull per despres passaro per la maquina de comptar billets jo l'hi he dit "te van a faltar unos quince billetes" i com que ho he encertat s'han quedat totalment alucinats pensant que jo era un profecional del mercat negre, pero la veritat es que nomes he guanyat un cero coma ja que aixo nomes sortia molt a compte fa uns amys.Ara anire a sopar a puerto madero. Total que B.A m'ha agtadat molt, tant que dema m'hen vaig. I vaif al sud, molt al sud. Tant que no ho ha cap altre ciutat en el mon mes al sud. Si mireu el mapa d'america, la punta mes abaix del tot es on estare a partir de dema. A Usuaia. Pero aixo ja es un altre historia. Continuara