Sabadell

Hola penya:
Estic a Sabadell i es majestatic. El viatje tot i que llarg no ha sigut tant dur com em pensava, en part que al ser de nit, dorms i es mes facil i a mes (ara flipareu!) a l'aeroport de Singapur m'he trovat a L'uri de la TT esperant el mateix avio que jo. (a que eu flipat?)
Us puc assegurar que el Vietam es un pais fantastic per anar-lo a visitar. Realment he disfrutat moltissim de la Pura Vida, he conegut llocs i gent maravellosos i em quedara marcat per sempre el record d'aquest pais i la gent que alla he conegut. M'ha agradat molt el sud-est assiatic, si algu te intencio d'ana-ri (Laos, cambotja, Thailandia,...) que avisi que igual m'apunto. I si algu te intencio d'anar a algun lloc d'Oceania que avissi tambe, que es l'unic continent que em falta. I per soposat l'africa sud-sahariana, i tambe sud-america, i ... Bueno si algu te intencio de fer unes vacances xules que em faci un toque que jo rapid m'apunto que ja tinc el mono i aixo que acabo d'arribar.
No continuara.

Hola penya:
Ahir vaig estar pel barri de choclon al districte 5, quin lloc mes estrany, aqui es on viu la comunitat xina, molt abundant a Saigon. Tot era raro, com si estigues a un altre pais, estava ple de tendes que venien coses que no podia distingir que era, pero el fet que fos tant diferent al mon occidental es el que el feia interesant. Em vaig dedicar a fer una ruta buscant pagodes (on tambe adoren a estatues molt rares, clar que si ells visitesin les nostres esglesies i veiesin que adorem a un tio clavat a una creu penserien el mateix) pero en realitat el que molava era anar passejant per alla i veure com viuen en aquesta petita china.
Vaig tornar amb una moto-taxi i el conductor era un kamikase, es saltava tots els semafors vermells, envaia el carril contrari, anava contra direccio i tot a tot hostia, en el fons va ser divertit, mes o menys com quant vaig saltar en paracaigudes o quant vaig fer puenting. I avui m'he dedicat a prepar-me pel llarg viatge, m'he llevat tart (Per primer cop desde que soc aqui ja que els vietnamites si posen molt d'hora) i he anat a passar el mati en una picina
i despres he aprofitat per fer-me un massatje als peus. I despres d'aixo crec que ja estic preparat, ara mateix agafo un taxi cap a l'aeroport, dos hores alla + dos d'avio + dos a l'aeroport de Singapor + 15:30 d'avio + bus + tren i ja sere a casa. Quin pal em fa, per tot pel viatje i perque jo no vull marxar, ara aniria a Camboja o a Laos, o ... Pero no hens queixerem perque m'ha encatat fer aquest viatje, els paisatjes i els llocs son al.lucinants, la gent encantadora i a mes tot es baratissim.

Tunels de cu chi

Hola penya:
Ja ho veieu un ultra-pacifista com jo i fent turisme de guerra, pero es que aqui al Vietnam encara esta a la memoria i de fet fora tambe, quant deia que anava al vietnam tothom ho relaciona amb la guerra. Avui he estat a cu chi un esenari que es tristament famos perque aqui es va viure la guerra em molta intensitat ja que queda al afores de Saigon i els dos ejercits van xocar aqui. Es molt interesant veure l'imaginacio que hi va posar el vietkong per lluitar contra el super ejercit dels Usa amb la seva superioritat armementistica, l'imaginacio al poder. Aquesta zona esta plagada de kilometres de tunels que feien servir per protegirse de les bombes, napalm, armes quimiques hi tot el que els hi tiraven els yankis, i els hi va funcionar. Bueno, de 16.000 nord-vietnamites que van lluitar en aquets tunels nomes va funcionar a 6.000 els altres 10.000 no, i van morir. Passejant per aquesta zona t'adones de lo dura que deuria ser aquesta guerra pels dos bandos. Els tunels son claustrofovics i inclus per mi que soc un escarrensit, i alla la gent i feia la vida, increible.
Encara no entenc com algu va enganyar a tants presidents dels Eua "si vietnam es fa comunista sera xunguisim per nosaltres" ho va ser i no els ha afectat en res. I com els liders nord-vietnamites estaven enganyats pensant "em de ser comunistes o morir" i ara veus vietnam i es tant consumista i capitalista com el que mes, encara que oficialment diguin que no. Estupida guerra!!
Per la tarda he anat a fer-me un massatge ja que tothom ho recomana i esta tot vietnam ple de salons per fer-ho. Primer la noia a comencat per cap, peus, cames, brasos i superbe pero quant a arribat a l'esquena s'ha pujat sobre meu i amb tota la seva forca m'ha estrujat, despres s'ha possat de peus sobre meu i a caminat i tot i despres ha fet com una especia de claus de judo amb els meus bracos i cames que em pensava que els partia, pero no. En veritat la tia sabia molt be el que es feia i he sortit d'alla relaxadisim, tant que creuava els carrers de Saigon amb tot el globus i les motos que van estrasedissimes per aqui no m'han atropellat de miracle. I dema anire a veure un parell de barris que em queden de Saigon que fan molt bona pinta. Continuara...

El delta del mekong

Hola penya:
Sort que vaig decidir fel el viatge de nord a sud, perque si ho arribo a fer del reves no hagues sortit del delta del Metkog i em ves perdut tot lo altre. El delta es un lloc fantastic i majestatic. El riu Metkog es un dels mes caudalosos del mon (sobretot al final de la temporada de plujes o sigui ara) comenca al Tibet i pasa per tot asia fins a desembocar aqui on es parteix en 9 bracos (9 dragons)
per tant a la zona on he estat aquets dos dies es tot aigua, rius que semblen llacs conetats per canals l'un amb l'altre. I a qui la gent viu de cara al riu, no hi han carreteres ni camins sino canals per anar d'un illa a l'altre. He anat amb barco, barcasa i barquetes buscant mil racons increibles de vegetacio selvatica. I la gent que hi viu es al.lucinantment fantastica, mira que per tot al vietnam o son (aixo no ho havia dit encara pero els vietnamites son de puta mare) pero es que aqui son d'una simpatia extrema. La gent et saluda pels carrers i canals amb un somriure d'orella a orella i veus que es sincer, que realment els hi fa gracia veuret. Anavem amb la barca saludant a tort i a dret aquesta gent tant humil pero tant oberta. A mes he tornat a tenir molta sort amb el grup que he fet el tour, sobretot amb dos francesos (un dells porta 6 anys vivint al Peru i parlava castella) i un alemany, com que tots quatre viatjavem sols de seguida hens vem entendre. Vem dormir i sopar en un home-stay ( o sigui una casa de vietnamites) el sopar bonisim i super-exotic i despres fent unes cervesetes i uns riures tirats en unes amaques al costat del riu, inolbidable. Avui hem anat a un mercat flotant, que es una experiencia unica, irrepetible, majestatica, i no se que mes dir. Quina llastima que nomes hagi pogut dedicar dos dies a aquest raco de mon perque m`hi hagues perdut, molt mes buscant fins l'ultim raconet i fins a l'ultim habitant d'aquesta regio que viuen mes sobre les seves barques que en terra ferma. Ara torno a estar a saigon i dema vaig als tunels de cu chi a veure d'aprop els esenaris de la guerra. Continuara...

My son i Saigon

Hola penya:
Uf! no paro de fer coses. El divendres pel mati vaig estar a my son, unes ruines de l`antic poble de champa que vivien prop de l'acutal Hoi an pels segles IV fins el XIII i durant aquella epoca deuria ser un lloc impresionant pero ara despres del pas del temps i les guerres queda poqueta cosa (o m'ho sembla a mi que he viatjat massa i despres de veure el Machu pichu del Peru, Pompeya d'Italia o el Parteon de Grecia, potser espero massa) pero sempre es interesant saber com vivien les antigues cultures, aquets no tenien ni agricultura ni res, eren pirates, al final els seus veins es van cansar i els van aniquilar. A la tarda vaig agafar un sleeping-bus durant 11 hores i despres un altre 14 hores mes, tot i que son molts comodos va ser una tortura.
I ara soc a Ciutat ho chi mingh, Saigon pels amics (curiosa la historia dels politics que van decidir canviar el nom de la ciutat, es com si algu de cop desidis que Sabadell a partir d'ara es dira ciutat Manel Bustos. Evindentment tothom seguiria dien-li Sabadell, doncs el mateix passa amb Saigon). Avui m'he dedicat a fer el guiri per tots els llocs que s'ha de fer pel centre de Saigon (que fort lo de les motos aqui, sort que em vaig entrenar a Hanoi. Per travesar el carrer veus que venen 100 motos i tot i aixi t'has d'armar de valor i travesar, esquivant-les i el mes curios es que funciona) he visitat: el mercat de Ben thamh, el museu de ho chi minh, la catedral de notre dame i la pagoda de l'emperador de jade. O sigui que he caminet al menys 6Km per tot el centre de Saigon (em guardo els barris mes autentics per mes endevant).
Pero el que mes m'ha impresionat, i molt,es el museu de la guerra, mira que ja anava avisat, que es un lloc que et pot regirar l'estomac, pero no esperava que tant. Esta ple de fotografies (curiosament fetes per reportes de guerra americans que anaven amb les seves tropes) i mostren la cara mes crua de la guerra. Gent mutilada, morts, nens deformes pel gas taronja en fi la cruesa mes bestia que et puguis imaginar. Pero tot fet amb molt bona intencio, la d'ensenyar fins a quin punt pot ser estupida la rassa humana, tant de bo tothom veies aquest museu i s'adones de lo estupida que es la guerra. El sortir d'alla amb mal a l'anima m'he quedat un rato a la porta i era molt besita veure la cara amb la que sortia la gent d'alla.
Despres de tota la ruta turistica he anat a sopar al restaurant "Pacharan" de tapes espanyoles, esta a la zona mes rica de la ciutat i es considerat un restaurant de luxe, i es de tapes rollo: mandonguilles i calamars a la romana, es molt curios, he parlat un ratet amb l'amo que es espanyol. I ja aqui a l'hotel he parlat amb un madrilenys que estan tristos perque els hi queden poques vacances ja que dimecres marxen, pobrets a mi encara em queda molt, fins dissabte. Dema vaig a un tour de dos dies pel delta del mekong o sigui que continuara...

My son i Saigon

Hoi An i les muntanyes de marbre

Hola penya: Estic a Hoi an i tambe plou (a vegades si, a vegades no i a vegades xirimiri) i m'estranya perque ahir a una pagoda vaig posar tres barres d'incens demanant que no plogues davant tres estatues, una que representava a Buda, un altre que representava un drac i un altre que era un bitxo que sesmblava al jabba de la guerra de las galaxias, pero ni aixi. I es una pena perque per aqui hi han plajetes molt guays, pero bueno. Ahir vaig estar pasejant per la part antigua de Hoi An, molt maco tot, una tenda de turistes al costat de un restaurant per turistes i al costat una tenda de subenirs. Tot molt coqueto i de fet ja em tocava una ciutat una mica occidelincada. Vaig sopar a un lloc que em van recomenar els meus colegues Noelia i Gustavo i encara ara m'estic xupant els dits, vaig menjar cao lao, que bo que era.
I com que ahir va ser tant occidental avui he llogat una moto, per perdrem un altre cop pel vietnam real, he anat a un lloc a 55km d'aqui o sigui anada i tornada 110km mes una miqueta mes. Parant a tots els llocs on veia que hi havia merder a cada mercat, a cada creument de camins, a esmorzar, a pendre un suc, etc. Els vietnamites flipaven amb mi (que fa aquest turista per aqui? I sota la pluja? i amb moto?) i jo flipava
amb ells (que collons ven aquest tio?). M'encanta, ara mateix faria tot el Vietnam en moto. Total que al final he arribat al meu objectiu, les muntanyes de marbre, un lloc espectecular o majestatic com diria la lonly planet. Eren tot de camins laberintics que pasaven per coves plenes de santuaris, pagodes i estatues de buda, shiva i uns quants deus mes. A mes hi havia tot un cole amb un mogollon de nens per alla i tots volien que els hi fes una foto. He pasat un bon rato per alla, d'una cova a l'altre en busca dels raconets fantastics que hi havia. Despres he tornat a Hoi An i m'he trovat a la Tamaki l'amiga japonesa i l'hi he dit que si venia a dinar pero m'ha dit que ella en venia i em quedat per sopar, llavors he sentit "David, david!" eren uns colegues que vaig fer a Sapa i he dinat amb ells i ara al arribar a l'ordinador tenia un missatge del Sabadellenc de "espanyoles por el mundo" donant-me el seu telefon perque el truqui quant arribi a Saigon (si no sabeu de que va aixo pregunteu a la Neus o a l'Eli) la tactica de dir-li que si vol parlar amb algu que conegui la torre de l'aigua i el Naranjito a funcionat. Sera un contacte de collons. I dema cap a ciudad Ho chi minh, alies Saigon. Ja ho veieu, anant d'un parais a un altre fent amics sense parar. Quina pura vida m`estic tirant. I a mes continuara...

Hue ciutat imperial

Nhi chao penya: (ai, no)
Hello penya: (tampoc)
Hola penya: (ara!)
Aquets dies he estat per Hue, ciutat imperial i plou (curios pais que el novembre es bon moment per veure el sud i el nord pero no el centre) pero com que he vist que els vietnamites es posen un xubasquero i fan vida normal, doncs jo tambe. Ahir vaig visitar la ciutadela, on vivien els antics emperadors amb 100 concubines i milers d`esclaus fent els seus palaus. Estava prou be el problema es que tant els vietmins com els vietkongs van tenir la mala idea d`amagarse alla i els francesos i americans mes mala idea de bomberdajar-ho. Mira que tenen vietnam per fer la guerra, doncs ala a carregarse el lloc mes historic, si es que es per matarlos o com a minim bomberdajarlos (ai no, que em quedat que aixo era molt lleig).

I avui he llogat una moto i he anat a donar voltes pels voltants de Hue, en principi per veure tumbes d`emperadors, temples i pagodes. Algun he vist pero com que jo no tinc gens de sentit d`horientacio me perdut la meitat, pero he disfrutat com un camell anant amb la moto pels pobles gens turistics del voltant. He dinat a un lloc on tots els vietnamites que hi havia estaven pendents de com em menjava una sopa servida sobre un braser i tots, pero tots hem deien coses en vietnamita, a sigut divertidisim i he repartit mes somriures que en tota m`he vida. Al final he anat a una pagoda i de cop han aperegut tot de nens del rotllo budista total i han comen-at una cerimonia recitant mantras i tocant campenetes espectecular. A mes no paro de fer amics, francesos, anglesos i fins i tot una japonesa.

Endevina, endivinalla

Estic esperant un sleping-bus per anar a Hue i tinc molt poc temps pero aprofito per a fer una endivinalla: Quin boto d`aquest mando a distancia apreterieu per encendre l`aire acondicionat?


I un missatge per l`anna Alzina: Coneixes aquesta noia? Es diu Noelia i treballa a IB3 i et coneix. El mon es un mocador, no?


I ja no tinc temps per res mes. Continura...

Halong bai

Definitivament jo en les meves vides anteriors els mesos de novembre deuria ser molt bona persona, perque sino no m`explico com m`ho passo de be. Com puc definir la bahia de Halong,...doncs mira la veritat es que no se com fer-ho per tant escriure la definicio que en fa la lonly planet:"Mayestatica y misteriosa, evocadora e impresionane, las palabras no bastan para hacer justicia a esta maravilla natural" doncs per aquest paradis de 3.00 illes porto dos dies pasejant-mi.He dormit en un vaixell veient com es pon el sol, hi he passejat pel mig en kayak, he recurregut parcs naturals amb bicicleta de muntanya i he passejat per la seva increible naturalesa, he menjat en restaurants al peu de platjes i he visitat les seves espectaculars coves.
A mes l`unica manera de viatjar per aqui es fent un tour, primer em va tocar un grup una mica soso, pero de seguida em van canviar i ara estic en un grup de gent fantastica que no parem de riure i disfrutar, a mes hi ha una parella ella de Formantera i ell de Madrid que ens hem fet molt col.legues. I dema continuo per aqui i despres vaig a Hue, i .... Ahhhh, estic encantat d`estar aqui. Pura vida. Continuara...

Hola penya:
Impresionant. Tot i que el treking ha siguit mes aviat una passejada, tot i que era molt turistic i et feien anar d`un dels seus restaurants a una de les seves botigues, tot i que semblava les rambles de tant de turistes, tot i que les plantacions d`arros que ho fan mes maco estaven segades, tot i aixi el treking de dos dies a sigut impresionant. El paisatge espectacular i pasavem per pobles que fa nomes una decada que saben que es el turisme i que hi ha un mont fora de les seves montanyes.

Les etnies hmong negres i vermells una gent simpatiquisima, super oberts i amables. A mes la meva guia una chavaleta de la etnia hmong, la May, era de puta mare, hens hem entes a la perfeccio i ha fet que el meu viatje fos molt mes guay i barato.

A mes el que tenia que ser pasar una nit tranqila en una casa d`aquesta gent va acavar amb un
sopar-festa amb un grup de francesos, holandesos i un angles, que va ser divertidisima, una festasa vamos. Avui he continuat el treking amb aquesta gent i com que tots estavem encantats d`estar alla i disfrutar la pura vida doncs a sigut una passada. Estic disfrutant a mes no poder. Aquesta nit dormire en un tren i dema vaig cap a la bahia de Halong que, en teoria es el plat fort del viatge de vietnam, o sugui que continuara...

Hola penya:
Estic a Sapa a les montanyes al nord de vietnam a pocs Km de la china a on he arribat en un tren nocturn desde Hanoi. Aqui la cosa es totalment diferent de la resta del vietnam. Aqui tot i que estan al vietnam es territori dels montagnards els habitants de la muntanya i son totalment diferents a la resta dels vietnamites, tant en l`especte, els vestits, la llengua i basicament tenen una cultura que no te res a veure amb la resta del pais.

Dema anire a fer un treking de dos dies amb una guia local pasant una nit en una casa dels montagnards. Avui ja he fet una excursioneta i la cosa promet molt, el paisatge es espectacular. Al tren he fet dos col.legues, un frances i un alemany i per la tarda m`he trobat a una parella de Mallorquins que van seure al meu costat a l`avio i que hens anem trobant per Hanoi i per aqui. Aquest vespre he quedat amb tots ells. El meu angles funciona, pero lo de posar fotos al blog es veu que avui no.
Continuare informant...

Hola penya: M`encanta hanoi, sobretot el barri antic. Avui pel mati m`he dedicat a fer el turista i he anat a veure les coses turistiques d`aqui (amb moto-taxi) he vist el mausoleu de hou chi min, el temple de la literatura, la pagoda d`un sol pilar i molt be, molt maco i molt turistic. Pero amb el que he flipat mes es amb el barri antic (on tinc l`hotel) es impresionant lo ple de vida que esta. Es tot ell com un enorme mercat a on es ven de tot a tot arreu. Les aceres estan totlament ocupades per parades on una pot vendre sopa de fideus per menjar alla, al costat d`un que treu cera de les orelles a qui ho vulgui, i despres un que ven algo que ni saps que es. Es molt guay perdres pels carrers (en el meu cas literalment ja que no se mai on soc ni mai trobo l`hotel) i anar veient, vivint, olorant tot el que hi ha que es totalment subrealista. Com va vestida la gent, el caos circulatori, les coses totalment mitjavals al costat de les mes modernes. Lo que dic, impresionant. Tot hi que estic molt be aqui dema vaig cap a Sapa en un tren nocturn, Sapa esta a les montanyes del nord a tocar de china. Anire a fer trekings i a descubrir les etnies que viuen per alla. Continuare explicant.

Ja soc a Hanoi

Hola penya:
Despres de tot el dissabte a dalt d'un avio o fent cues en aeroports per fi he arribat a l`hotel de Hanoi, despres de 26 hores de viatje. Que dura es a vegades la pura vida. Pero ara estic al barri antic de Hanoi i fa pinta de ser una passada, aixo es l`Asia autentica. Ara anire a donar unes voltetes per aqui, no gaires que aixo es un laberint i soc capas de no trovar de nou la pensio i porto un jet lag de 7hores.
Aquest nomes es un missatge per dir que l`avio no ha caigut i la maleta a arribat.
I res mes, com diuen per aqui: Pura vida. El que passa es que ho diuen raro.
Continuara...