Hola penya: M'ha tornat a passar, ahir anava jo amb la moto cap a la vall verda i vaig tornar a veure molt merder en un petit poble, i es clar vaig parar, feien un altre festival molt mes petit, amb nomes 40 o 50 persones (a l'altre eren un monton) i nomes acostarme veig que el presentador estava animan a la gent a sortir al mig a ballar i al veurem va comencar a cridar per microfon que hi anes, al moment tota la gent cridant i picant de mans i dient-me que sortis a ballar. No vaig tindre mes remei que sortir. I jo no se ballar, per sort altre gent que havia sortit tampoc, va ser un ball molt llarg, primer uns pasos sensills, despres com si fesim lo de les oques van descalces i els anecs tambe per acabar fent un eslalom entre nosaltres.

Quant vem acabar em van fer seure en una cadira, em van portar aigua i menjar i quant mes aclaparat estava em ve un policia i em diu si volia anar a seure amb les autoritats i em senyala un lloc on hi havia un que semblava el cap de policia un que semblava l'iman del poble (cura musulma) i el que semblava l'alcalde, allo era masa per mi. Li vaig dir amablement que no i va fer cara com de que l'estigues ofenent molt, vaig mirar a les autoritats i em gestos els hi vaig dir que no pero que perdo i em van fer bones cares i van dir que vale. Vaig estar mirant una mica l'espectacle pero era molt cutre amb comparacio al de l'altre dia i a la que vaig poder em vaig escapar no fos cas que posesin el meu nom a la placa major i em fesin la mascota oficial.

Vaig anar cap a la vall verda, que amb el nom ja us podeu imaginar, si aqui tots els paisatges son guays pues aquest mes, una carretereta que anava pujant per entre palmeres i boscos. Pasant per tot de pobles rurals on veis la gent treballant la terra sense tractors ni maquines nomes amb les mans, eines i la suor del seu front.

Al finali despres de perdrem i que tres nens amb moto (el mes gran no tenia mes de 10 anys) em guiesin vaig anar a parar a una especie de parc acuatic natural. Era un riu amb gorgs i cascades on hi havien varis indonesis banyanse i la gracia es que pujaves fins a dalt del riu i et donaven un xaleco salvavides i vaixaves amb la corrent i saltant per les cascades, molt divertit i un altre cop tota la gent dient: Hello mister! Vaig tornar amb la moto i vaig fer un experiment i a cada persona que em trobava li feia un somriure, tots absolutament tots em tornaven un somriure d'orella a orella i contentisims de que un extrenger els hi digues algo.

Avui m'he anat a despedir del poble de Pandan garan, on he estats aquets dies, he pasejat per la seva plaja i m'he banyat per despedirme de l'ocea Indic.

Avui el poble estava molt tranquil en comparacio als dos ultims dies que era cap de setmana i estaven tots els javanesos disfrutant de la platja. I ara vinc del mercat del peix on he dinat un peix enorme. Dema faig un llarg viatje de 9 hores fins a Jakarta la capital on dema passat agafo l'avio per tornar. Tinc molta curiositat per aquesta ciutat, de les mes pobldes del mon amb uns dels percentajes mes alts de gent per metre quadrat.

Les informacions que tinc son contra dictories, alguns diuen que es caotica, sorollosa i insoportable i alres que esta molt viva i que es molt dinamica, ja us explicare. I ara vaig un ratet amb els turistes de la homestay que com molt be diu la lonely planet es el paradis dels moxilleros. Queda poc temps pero encara poden pasar moltes aventures i a mes aquest any hi haura sorpreseta final que us dire el proxim dia. Continuara...

Parndangaran, el festival i el profesor d'angles

Hola penya: Despres d'un llarg viatje primer amb un ferry de les illes Gili fins a Pandagay i d'aqui a Kuta,el lloc de turisme de mases que no em va agradaa r (no dic que no estigui be, tantes mosques no poden estar equivocades, sino que a mi no m'agrada)I l'endama un vol fins a Yoga on vaig poder veure un mercat molt interesant que em faltava i vaig arribar a Pandagaran, on soc ara. Es un poble al voltant d'una platja i esta tot montat pel turisme nacinal (Indonesi) i en un barri hi han 4 o 5 homestays per motxilleros (per mi la convinacio ideal. El primer dia vaig estar investigant el poble i el parc natural que te al costat, amb monos, cervols i altres besties, i tambe la platja que es molt llarga i animada.

El segon dia ja vaig llogar una moto (la quarta) i tenia tota l'intencio d'anar cap un lloc que es diu el canyo verd, pero com que jo quant viatjo a la que veig merder paro no hi vaig arribar. Primer vaig trobar un mercat i vaig parar a donar una volta, totom em mirava com si no agues vist mai un extranger alla (Java fa poc que es va obrir al turisme ja que el 2002 van tenir atentats terroristes contra interesos turistics) primer nomes em miraven pero a la que un es va decidir a parlar-me tots venien i si afegien, d'on ets, on vas, t'agrada indonesia. Els nens em miraven fastinats, mes que si fos el bob esponja. En aquells moments no sabia que aixo nomes era un aperitiu del que vindria despes.

aVaig continuar amb la moto cap al canyo convencut que el de Java son igual de simpatics qe els de Bali pero com que no estan tant acostomats als turistes tenen mes curiositat. Vaig arribar a un poble on hi havia molt merder i vaig tornar a parar. Va ser allucinant, era un macro festival que reunia a tota la comarca, desfilades, espectacles, danza, arts marcials, humor, concerts, de tot. Em vaig instalar a primera fila a davant de les autoritats i tots els espectacles els feien de cara alla, els del meu costat mexplicaven que era cada cosa (com que son indonesis eren molt simpatics) vaig flipar amb tot.

Quant mes alucinat estava sem presenten una senyora i una noia amb un posat molt solemne,(son les de la foto) i van i em diuen que eren la directorad i la profesora d'ingles de l'institut del poble i que estaven molt interesades en que yo com a turista anes al seu cole a fer una xarla amb els seus alumnes (Increible) jo em vaig quedar paradisim i li vaig dir que em faria molta ilusio pero que no em veia capas ja que el meu angles es deplorable. Van insistir i insitir i insitri, fins i tot em vaig plantejar de dir que si (us imagineu, jo a davant d;una clase de nens indonesis?) Al final, tot i que em ves fet gracia, pel be dels alumnes els hi vaig que yo estava en un homestay i que em comprometia a posar un cartell dient que si algu estava interesat ho podria fer.Vaig parlar amb la francesa que porta el homestay i li va semblar molt bona idea. Sera aquest el bonic comencament d'una estreta colaboracio entre turistes i alumnes d'aquesta part d'indonesia? No ho se pero jo m'ho vaig passar increiblement be.

Al final despres de tots els increibles i exotics espectacles van fer un macro concert on jo era l'unic turista i ells miler d'indonesis que tots em mirven divertits i em feien somriures complices. Un dia inolvidable.

Avui he tornat a anar amb la moto un altre cop amb l'objectiu d'anar al canyo verd i quant i anva he vist que el dia avans m'avia etivocat de ruta, no si anava per alla, per tant no tenia que haver passat per aquell poble. Oi que es fort? sera el desti, sera la sort, sera que les benediccions hindus de Bali valen per l'illa muslmana de Java, no se, Deu sabra (Deu? quin?). Finalment per la carretera correcte, que era de puta mare (bueno la carretera no, aqui aquesta es pot convertir en cami, i fins i tot ens pistes de motocros per tornar mes tart a ser carretera) anva paralela a l'Ocea passant per pobles de pescadors que reperaven les xarxes i assecaven peix al voltant de palmeres increibles. Finalment he arribat al canyo verd, he llogat una barca amb una familia de Jogakarta perque em sortis mes barato, i si, eren molt simpatics i agradables. Em anat fins una cascada i la veritat es que estava molt be. Despres he dinat a un poble de pescadors que es diu batukaras i tenia un abient superrelaxat i agradable i un altre cop tots em deien coses, que guays que son. Per acabaro d'arreglar estic a un homestay que la lonly la qualifica de paradis dels motxilleros on cada vespre ens trobem tots els turistes per comentar els viatjes, alemanes, suises, un frances i un tio de canaries que ens em fet molt colegues. La pura vida aqui es genial, i la seguire vivin els proxims dies, dema vaig amb la moto a la vall verda (no s'escarresen gaire amb els noms) Continuara

Vacances de les vacances

Hola penya: He fet unes vacances dintre de les vacnces. He estat tres dies a la illa Gili Trembaran, es una illa molt petiteta, sense cotxes ni motos ni asfalt. Esta tota rodejada de platjes de sorra blanca i aigues de blau turquesa on he vist corall, peixos, tortugues gegants, peixos voladors entre altres moltes coses.

La vida aqui era molt relaxant, al mati anaves a la platja, et prenies un suc de fruites tropicals i feies snorkel (relaxing cup of fruites tropicals i gili island) Per radera de la platja tot son bar i restaurants que lluiten per veure quin es millor, un te hamaques, l'altre tumbones, l'altre molt bona musica, tots exelent menjar. Es veu que esta preparat per rebre grans masses de gent (juliol i agost) hi han moltes taules per no molts turistes, per tant ara es molt barato. Tots miren al mar i a lenorme illa de Lombok que esta just davant.

Quant arriba el vespre a la placa del poble (molt tranquil i amb el minaret fent les 5 pregaries dels musulmans que el fa mes exotic) ees posen tot de venedors amb barbacoes i venen el peix i marisc que han pescat i el fan a la brasa, bonisims.

A la nit tots els bars posen llumetes, eselmetes i tal i fant que encara sigui mes maco i la unica feina que tens es triar si vols anar al concert de jaz, de reagge o de rock. A mes aqui es molt facil fer amics,ja al homestay (molt guapo un altre cop) vaig repetir els veins que tenia al de panganbay i que vaig anar a sopar amb ells, tres londinecs que parles castella, estan 7 mesos de vacances i son molt simpatics i parlanxins, el que pasa es que sempre tenen resaca. Un dia vaig anar a sopar amb una parella de Granollers, avans d'hair vaig coneixer un frances que resulta que anava amb un tour amb tot de gent (moltes australianes que parlaven raro pero eren molt divertides) i com que resulta que era lluna plena i alla celebraven la moon ligt party, pues una cosa va portar a l'altre i l'endama vaig estar molt content de tenir els colegues londinecs, sempre esta be tenir algu amb qui compartir la resaca. Ahir vaig tornar a trobar-me amb les ibisenques que haviem mig quedat i vem anar a un chilaout i vem estar parlant i rient molta estona, son moxilleres, han estat a molts paisos i saben gaudir de la pura vida. Avui he deixat la illa Gili, ara soc a Kuta que es on va tot el turisme de masses a Bali (es com qui va a Mexic i no surt ni coneix res mes que punta cana) nomes hi soc perque esta al costat de l'aeroport i dema pillo un vol (deixo Bali, snif! pero torno a Java, Bien!). Vaig amb lion arlines i aterriso a Yogakarta (per mi i els amics Yoga) per buscar un bitllet de tren i un altre dautobus per visitar la zona de Pangandaran i Batucaras. Torno a canviar d'illa, de religio, de idioma i fins hi tot d'horari. Ja us explicare. Continuara...

Hola penya: Ahir nomes sortir de Pandanbay, al primer temple que vaig arribar ja veig veure que aquets dos dies per l'est de Bali serien molt espirituals. Aquest primer temple li diuen bat cave, jo em pensava que nomes era un nom com un altre pero resulta que es diu aixi perque hi ha ratpenatas, fins aqui vale, pero es que estava ple de Balinesos adorant-los (la primera foto es d'aixo) tots davant la cova fer mantres i resant i els ratpenats penjant de cap arvall dins la cova. Raro pero molt interesant.

Despres vaig seguir la meva ruta pero vaig veure un cartell d'un nou temple i vaig anar cap alla. I havia uns centanars o poder milers de persones que tambe estaven a punt de celebrar una cerimonia, jo em vaig posar al mig i els hi va fer molta gracia, els 40 que estaven al voltant meu em feine mes cas a mi que al cura. Jo com que ja m'havia fixat com resen a la cova dels ratpanats els vaig seguir el rollo (donde fueres has lo que vieres). I es que quant el cura toca una campeneta has d'agafar una floreta (que em van donar els del costat), i fent amb les mans com si resesis te l'has de posar el cap (ja veureu els videos) i tots rient de com ho feia. Va pasar un altre cura tirant aigua beneida i a mi sem va saltar, doncs tota la gent del meu costat va protestar i el tio va tindre que tornar enrera i tirar-me l'aigua. Molt paranormal tot. Despres vaig visitar uns quant temples i pobles mes i constantmet em trobava procesonts que van fent per aqui (no se si ho fan sempre o es perque el dia 23/10 es una gran festa per ells) pero es que tallen el transit i van pasejant estatues, floretes i van tocan musica.

Avui despres de visitar el mercat de Semapura un dels mes grans de Bali, he agafat la carretera de Sidemen, que segons la meva guia de viatje era molt recomenable perque hi havia paisatges molt xulos, no mo podia creure, mes encara pero si totes ho son, doncs si era impresionant, rius, cascades, plantacions d'arros escalonades, palmeres, paisatges idilics, una passada.

Aixi fins arribar a temple de pura Besakin un dels mes venerats de Bali i que valia molt la pena i evidentment era super espiritual amb tots els monjos i la gent resant i tal (mira que es important aqui la religio, es primer la religio i despres lo altre)

He fet mes i mes kilometres, he vist fins a 5 procesons mes (ja veureu els videos) amb una burrada de seguidors. Finalment he arribat a Tita Gangga, on hi havien fonts, llacs, ponts, rius i tot (com sempre) fet amb el millor gust possible. He aprofitat per banyar-me cosa que ha fet molta illusio a tots els nens que alla es banyaven i he tingut que parlar amb tots i fel-hi una foto a cada un. Tot aixo nomes es una minima part del que m'ha pasat aquets dies, tambe he conegut l'ambient moxillero de Pandanbay hi he fet amics de Londres i dos noies d;ivisa, amb els primers vaig anar a sopar i amb les segones a un concert. I cent millons de coses mes, ja que aqui en pasen moltes i no puc explicarles totes en el blog o dema encara estare escribint. Dema agafo una barca rapida i vaig fins el dia 22 a les illes Gili, sol, platja, hamaques i cervesa. Ja us explicare. Continuara

Snorkel a Pandabgbay

Hola penya: Ahir vaig arribar a Pandabgbay, es un poblet petitet que esta tot al voltant d'una platjeta. Es molt tranquil quasi tot el rato excepte a primera hora del mati i al migdia, ja que d'aqui surten molt ferris, els que van a l'illa de Lonbok i els que van a les illes Gili, i de cop aperixen tot de turistes de no se on, amb autocars, amb taxis i que se jo i queda tot el poblet invadit. I un cop a marxat el ferri tot torna a la tranquilitat.

Avui al mati he anat a fer esnorkel, ja que aqui es veu que es un dels millors llocs d'Asia per busejar ja que a prop hi ha una pared que vaija 40 metres dins el mar i aixo es molt bo. He anat amb una barca on tots eren busejadors profecionals amb tot els seus equips. He vist de tot, un munt de peixos de tots colors, una tortuga marina i molt de corall de totes formes i colors, de cop he sentit que algu em mirava, i eren tots els de la barca que ja havien acabat i estaven tots esperant-me, fins que m'han vingut a buscar, jo els hi he dit "pero quant temps porto?" i m'han contestat, "molt!". Que be m'ho he passat. Per la tarda he fet gestions llogistiques, he comprat un bitllet d'avio (pels ultims dies tornar a Java), un bitllet de barca rapida (per d'aqui tres dies anar a les illes Gili) i he llogat una moto per dema i dema passat. I no he llogat un helicopter i un cavall perque mira. Dema hi dema passat amb la moto explorare el que em queda de Bali o sigi la part est. Ja us explicare. Continuara...

Bali es com una postal

Hola penya: Primer de tot, prometo que si veig alguna cosa lletja a Bali ho comantare en aquest blog (pero noi, no hi ha manera). Aquets dos ultims dies la protagonista

ha estat la moto, he fet un munt de kilometres per Bali. Em mola molt la llibertat que em dona "Born to be wilt" Ahir primer vaig anar a visitar el temple de Pura Tanah Lot, que esta en una roca que sobresurt en una platja. Aixi vaig coneixer tambe l,ocea indic que no el coneixia (i gasta una mala llet, com tots els oceans). El temple estava molt be, pero era superturistic i havia molts, moltisims turistes (la majoria indonesis) i mogollon de tendes per turistes, semblava disneilandia, vaig arribar, vaig veure i vaig marxar

Despres vaig anar cap a l'interior, per carreteretes molt petites (aqui es mes facil conduir que a Java, no tens la sensacio de jugarte la vida) els paisatges son espectaculars, veus tota la gama de verds que hi han, palmeres, camps d'arros, i a mes la carretera va pasant per dins tots els pobles. Pots veure com viu la gent el dia dia, com es la vida rural, tot un espectacle. Al final vaig arribar al temple de Pura Luhur Batukao que era totalment diferent a láltre. Es un dels mes sagrats de Bali, ple de monjos resant i recitant mantres i espectacular tot ell, val molt la pena. Al final quant tornava cap a Ubud vaig veure tot de gent i vaig parar, era una baralla de galls i tot el poble estava alla, tots indonesis i jo, tots em deien coses, va ser molt divertit.

Avui encara he fet mes Km, entre anada i tornada mes de 100, que aqui a Bali amb les carreteretes son molts, un altre cop paisatges espectaculars. Aquest cop anava cap a les muntanyes, a dalt de tot del segon volca mes alt d'aqui

El paisatge canviaba, deixava enrera els camps d'arros, per deixar pas a una naturalesa d'alta muntanya, fins arribar al temple de Pura Ulun Danau Batan, aquest esta a la ribera dún llac format dins un crater, com tots els temples d'aqui era molt guapo, i alla m'he tirat un luxe, he fet un bufet lliure on hi havia un munt de menjar, m'he quedat a gustisim i he aprofitat per fer tastets de nous plats indonesis (que bo que esta el menjar aqui) m'ha costat 4 Euros (i que barato es tot)

Despres he continuat carretera amunt hi aquesta continuava per la cresta del volca i desde alla dalt anava amb la moto i tenia a la dreta les vistes del llac i a l'esquerra les vistes del mar a part de tota una panoramica unica de l'illa (brutal) al final he arribat a un poble que es diu Munduk desde on he fet una excursioneta fins a una cascada de 15 metres. I a tornar cap a Udub. Amb la familia de HOmestay ens estem fent molt amics, parlo molt (hores) amb el germa gran que deu tenir la meva edad, i la seva germana una miqueta mes jove. Estan molt precupats per si porten be el seu negoci, jo no paro de dir-si que si, que esta de collons, hi es posen tant contents que fa molta gracia. Dema deixo Ubud i vaig cap a Pandagai, que en principi es mes motxillero i on tindra mes importancia el mar, pero aixo ja es un altre historia. Continuara...

Visc com un sulta

Hola penya: Visc com un sulta, sense sortir del homestay, estava jo llegint tranquilament al pati davant la meva habitacio i de com em passa la familia que porta el homestay (es una familia molt nombrosa) i la primera anava amb remanant una barra d'incens encesa, la segona anava tirant petels de flors la tercera anava escampant aigua suposo que beneida i tota la familia radera fent mantres. Jo que em vaig quedar flipant i l'unica que sap angles em va dir que celebraven no se que i que si ho volia celebrar amb ells, evidenment vaig dir que si i vaig assistir a una cerimonia indu familiar amb cura (o santo, o guru) i tot. La primera foto es d'aixo. Tambe em sorprenen cada dia amb uns esmorcas que flipes, el primer dia dos creps de coco i mel i un plat de fruita i barra lliure de te. Insisteixo tot aixo sense sortir del Homestay.

Si us vaig dir que Yoga era el paradis dels turistes Ubud (on soc ara) es el sete cel. Tot esta fet amb el millor gust possible, restaurants de luxe, spas, tendes de sobenirs que ho compraries tot, cibercafes, i tot el que vol un turista pero supernet, supercuidat i macu, macu a mes no poder. Aixo si, has d'anar amb cuidado o t'arruines en dos dies, pero si saps el que fas es molt baratu, jo quasi no gasto. Hi ha moltisims turistes (moltes noies)que anem encantats d'un canto a l'altre. Un altre cosa que hi ha a Ubud son moltisims temples indus, pero es que hi ha un cada 30 metres, i a dins ti pots trobar de tot, gent resant, gent cantant, tocant musica, ballant i fent un munt de coses molt espirituals totes. (aqui la religio i l'espiritualitat ho es tot)

Un vespre vaig anar a veure un espectacle de dansa balinesa, es allo que es molt important els gestos de la cara, com mouen els ulls, com fiquen els dits de la ma, es una mena de barreja entre dansa+musica+teatre+locomia i una mica de chiquito de la calzada. Jo no vaig entrendre res de res, ara entre els 20 musics, els vestits, les mascares i tot el que despleguen, vistos ho es un rato i m'ho vaig pasar forca be. I a mes ja se la moraleja i es que al final el be triunfa per sobre del mal que aixo sempre esta be.

L'endama vaig anar a donar una volteta pels voltants de la ciutat seguin un recorregut de la lonly planet de 8,5 Km. A la que portes deu minuts caminant desde el centre ja estas en plena naturalesa, i quina naturalesa. Al ser un pais tropical que sempre i ha sol, sempre plou i a mes d'origen volcanic, doncs imagineu com van aqui les plantes. I a sobre i han els camps d'arros, que aqui a la que tenen dos pams de terreny hi planten arros i veure tot de camps i camps d'arros tot tant verd es guapo de collons.

Avui he llogat una moto hi he anat a la cova de l'elefant (que era molt poqueta cosa) al temples de Gurun Kawi que son molt antics de quant els balinesos encara eren animistes i els temples estaven escolpits a les roques d'un acantilat, molt curios i interesant. PEro lo guay a sigut a un lloc que es diu tirta empul (les fonts de la foto)

Pels indus balinesos aquestes fonts son sagrades i miraculoses, era molt bestia veura com hi havia tanta gent banyanse per purificarse (aquestes devocions religioses sempre mimpacten) com podeu veure jo no he vulgut ser menys i no se si m'he purificat pero al menys m'he tret una mica la calor que sempre va be. Pels voltants hi havia decenes de senyores preparant ofrenes, que son cistellets amb flors, especies, incens, i una galeta, que t'ho vas trobant per tot arreu, als creuments, als ponts, a les cases, als semafors i per tot arreu. Sempre que em desperto en tinc un davant l'habitaci'o. Vaig a sopar i a dormir a veure si dema tambe en trobo un i de paso un plat de creps. Continuara...

Hola penya: Comenco a pensar que a Indonesia es casi tot perfecte, els paisages, els serveis i sobretot els/les indonesis. Al viage cap a Bromo vaig coneixer a la Indah (la noia de la foto) nomes perque copartiem seient (d'un tren de puta mare) es va desviure per mi, em va regalar un pastis que havia fet pels seus amics, em va fer de profesora d'Indonesi, em va conseguir un taxi barato un cop vem arribar, que simpatiquisima (com tots els indonesis). Despres d'aquest tren, un autobus i un bemo (furgonetes compartides que nomes marxen quant som 15 persones) vaig arribar a Bromo i vaig trobar un Homestay amb molt bona relacio qualitat preu (era bastant cutre i basatant barato, es o no una bona relacio qualitat/preu?)

Vaig anar a sopar a un lloc on no parlaven angles i li vaig demanar un arros amb pollastre i em va portar un arros amb vedella bonisim, mes tart van arribar uns suizos i vaig sopar amb ells i vem riure molt ja que deien que tenien molt fred i jo els hi deia que no eren suizos ni res (mira que tenir mes fred que un meditarrani. L'endama molt d'hora vaig comencar el primer treking. Bromo es un crater d'un volca que fa 10Km d'ample i que a dintre i han varis craters en actiu. Vaig pujar fins dalt de tot de la montanya que hi ha al davant per poder veure les vistes, feia unes pujades molt dures i vaig quedar molt content quant vaig fer el cim (soc el Kilian Jornet d'Indonesia, tot i que ara mateix tinc unes agulletes de l'hostia)

El seguent treking va ser anar fins un dels craters en actiu, per fer-ho has d'anar per dintre del primer crater i el terra es tot sorra i cendra, es com si estiguesis caminant per la lluna. I al final quant arribes al segon crater que va treient fum desde dintre de la terra amb aquella pudor a sofre es espectacular.

Despres vaig tornar a probolingo ambun bemo que encontes de 15 persones erem al menys 23 i anava pujant i vaixan gent, tots reien, es fotien els uns amb els altres i va ser un viatje molt divertit, tot i que ningu parlava Angles tots em deien coses (no paro d'interectuar amb els indonesis que tenen la necessitat imperiosa de parlar amb els extrangers. Mentre esparava l'autobus per anar a Bali em vaig posar a mirar una penya que jugava a escacs, i es clar, com que eren indonesis i per tant molt simpatics em van retar, em van fotre una pallissa... L'autobus que tenia de tot (tele, labavo, aire acondicionat, incloiha el ferry per cruear a Bali i ??? sala de fumadors??? mai ho havia vist. Per si no n'hi hagues prou el menjar estava inclos i en una area de servei podies demanar el que volguesis i tot per 10 euros, increlible. Ara soc a Ubud, a l'illa de Bali que esta a tocar de Java. He arribat molt cansat perque vaig empalmar els trekings amb l'autubus nocturn de 11 hores. Un cop a la zona on volia buscar l'hotel el primer que he preguntat era impresionant, amb uns jardins, amb estatues indus, fonts, i una habitacio gegant i tambe nomes val 10 euros i te l'esmorzar inclos, i evidentment la familia que ho porta son simpatiquisims (no podia ser d'altre manera). Mi sento com el sulta de Bali. Al canviar d'illa canvien moltes coses, la religio, el segon idioma, el menjar, etc... Pero aixo ja ho anire explicant. Continuara...

Hola penya, salam: Ahir vaig llogar una moto per anar a veure els temples de Prambanan, tenia moltes ganes de veure com seria anar amb moto per una de les illes mes superpoblades del mon. Ja sortir de Yoga (1'6 millons d'habitants) va ser una aventura, em perdia a cada moment i a cada semaforo li preguntava a la moto del costat per a on tenia que anar, constantment i havien atascos i predomina la llei del mes fort, qui te mes collons es el que pasa, aviat ho vaig apendre i "pa xulo" jo. Al final vaig arribar a la carretera principal, tenia dos carrils, pero ells feien com si n'hi hagues tres i en alguns moments fins i tot quatre, una autentica locura molt divertida. Els temples no estaven malament pero eren temples de quant Java era indu, i jo de temples indus ja en vaig veure molts l'any passat i molt mes besties.

Al tornar vaig agafar una ruta alternativa, aquest cop la carretera era de doble sentit, quant un cotxe de l'altre sentit decidia adelantar li era igual que jo vingues per l'altre ja que ells pensen que si hi cabem tots tres pues no hi ha problema, vaig estar a punt de morir diverses vegades, algunes per accident i altres per atac de cor, pero m'ho pasava bomba. Despres em vaig ficar en una carretereta rural que no pasava ningu, plena de camps d'arros preciosos i quant parava a fer fotos els pagesos em saludaven i reien tot divertits, inclus paraven motos per veurem i dirme Hello sir. Despes vaig entrar a Yoga pels barris menys afevorits que tambe va be veure una mica de la Yoga real. Eren pobres peroamb molta dignitat (ja explicare un dia que per mi la miseria no es la falta de diners sino la de dignitat, en els meus viatjes he vist pobres molt felicos) i a la nit vaig anar a un concert de Reagge que es va convertir en una super festa.

Avui m'he despertat ven d'hora hi he anat a veure el temple de Bondubur, aquest si que valia molt la pena, es encara un lloc sagrat pels budistes (en aquesta illa canvien cada segle de religio, a veure si el que be adopten la santaria cubana). Era una enorme piramide amb milers d'estatues de Buda i amb moltes plantes que cada una representava una cosa, i estava plena de gravacions a la pared de mantres per saber que has de fer per tenir una bona reancarnacio. Patrimoni de la humanitat, un dels plats forts turistics de Indonesia i una autentica pasada.

I per si amb tot aixo no n'hi hagues prou ara a la tarda vespre van els Yogarkasians i monten ni mes ni menys que el carnaval. Increible. Ara mateix estic de carnaval, he estat veien les desfilades de les comparses i ara he marxat a sopar i a escriure el mail i hi torno. Hi han dos ecenaris en una de les avingues centrals que han tallat i esta tota la ciutat alla de festa. Si es que si jo escrivis el guio de les meves vacances no sortirien tant be. Dema deixo Yogakarta amb la sensesio que no he vist ni aprofitat ni una milesima part (a vegades hi han llocs que son tant guais que no marxaries mai, Bankgog, Cusco,....) Canvio totalment de registre vaig a Bromo, a fer un treking per entre volcans. La majoria de turistes ho fant en un tour, per aqui esta ple d'agencies que anuncien el tour i que el final et deixen a Bali (proxim desti), pero tothom en parla malament, que esta sobrepasat de preu, que et trancten com a borregos, que et venen autobusos amb aire acondiconat i habitacions de puta mare i que el final no ho son i que no pots triar els horaris hi et pujen un momentet al volca (tots els turistes a la mateixa hora per perdre mes l'encatn). Per tant he decidit fer-ho per lliure (no soc el primer, eh, fare el que ja altre gent ha fet) pero es dificil. Dema a primera hora pillo un tren a Surabaya, despres haig de buscar un bus per anar a Probolingo i despes buscarme la vida per anar al camp base de cemoro lawan d'on surten els trekings. A l'aventura. Bueno docns m'hen vaig de: CArnaval, carnaval, carnaval de rio. Continuara...

Yogyakarta, yoga pels amics

Hola penya: Yogykarta es el paradis dels turistes,pero anem a pams. El tren que vaig agafar per venir aqui em feia molt pal ja que despres de 17 de viatje en avio i aeroports, l'endama fer-ne 7 mes en tren feia mala pinta, pero el tren era de puta mare, amb una distancia entre el meu seient i el de davant que podies ballar una sardana, un vago restaurant molt guay (mai havia anat en un tren amb vago restaurant) i sobretot les vistes, camps d'arros i terres de cultiu on veies la gent treballant la terra, sense tractors, sense bous, nomes ells amb les seves mans i les aixades.

Vaig arribar a Yoga i em vaig instalar en un hotel sense cap luxe pero ple de detallets, terresetes i llocs on apalancarte mol guay, esta al barri de Sosrowijian un paradis per els turistes, totalment laberintic i ple d'hotels, bars, cibercafes, etc...Vaig investigar el barri, vaig sopar en plan indonesi (que bo que era el pollastre amb arros i salsa de coco) i vaig anar a un concert en directe.

Avui he anat al palau del sulta, els mercats, als barris comercials, on vas trobant els Indonesis fent la seva vida (son simpatiquisims, sempre somriuen) i els turistes (ni ha molts i molts son espanyols, catalans i vascos) anem encantats de la vida de lo guapo que es aixo. Dema lloguere una moto i anire a veure les ruines de Prambanan, ja us explicare. I per dema passat els Indonesis m'han preparat una sorpresa, celebren una de les festes mes importants del pais, ja estan engalanan els carrers (a Asia o sempre estan fent festivals o tinc una sort enorme i sempre els pillo). Ja ho veieu estic encantat de la vida i em sembla que le encertada de ple comencant el viatje per Yoga. Pura vida, Continuara...

Jakarta

Hola penya: Tinc la sensacio de que el dia d'avui ha durat 48 hores. Pero ja estic a Jakarta, la capital d'Indonesia situada a la illa de Java. El viatje tot i que molt llarg (si faig una mica mes ja estic tornant per l'altre banda) a anat molt be, 6 horetes del Prat a Doha (Qatar) i nomes baixar d'un avio m'he possat a fer cua per l'altre, no he tingut que esperar. I alla intentant dormir tot el que es pot en un avio, ara et despertes ara dorms. I un cop a Jakarta encara m'ha donat temps a anar fins a l'estecio de trens i comprar un bitllet per dema. Ara ja instalat a l'hotel em recupero del cansament i del jet lag. Amb tots els indonesis que he parlat m'han fet uns somriures enormes, el del costat del seient de l'autobus m'ha donat el seu telefon i m'ha dit que si passo per l'illa de Lombok que el truqui que em comvidava a sopar a casa seva, jo li he dit que no aniria a aquella illa, pero me la donat igual per si de cas. La que venia els bitllets de tren i fins i tot els aduaners i els que sempre atavalen quant surts d'un aeroport internacional eren simpatics, que bona pinta que te aixo. Ara vaig a sopar i a donar una volteta petita per Jakarta (una de les ciutats mes masificades del mon) i dema al mati agafo un tren de 7h fins a Yogakarta on fare el primer camp base. Continuara...