Hola penya:
Abans d'ahir encara em vaig despertar al creuer, a Luxor. Despres d'esmorzar ja vaig fer el check-out i vaig anar cap a visitar el museu de Luxor.
Era petitet pero estava molt be. I havien entre moltes altres coses unes estatues super ben fetes que no tenien res envejar a les famoses del nostre reneixement, nomes que 3.000 anys abans. I es que els faraons eren molt estrictes i cada un volia una obra millor que la dels seus predecesors i aixi van arribar a un nivell molt bestia. Aqui tambe vaig poder veure les meves primeres momies.
Despres vaig anar cap a Karnak, el temple mes famos dels antics egipcis, pero tot i que estava a un pocs kilometres vaig decidir anar a peu per aixi poder veure el Luxor real per no anar saltant d'un lloc turistic a l'altre. Va ser molt guai, pasejant pel costat del Nil, despres entrant als barris algun d'ells molt humils, alguns no eren mes que barraques. Em miraven estranyats i em preguntaven si m'avia perdut. Els nens s'acostaven i em demanven un dolar, diners i boligrefs. Pero tots ells. Em va fer pena que els nens nomes em veiesin com un dolar amb potes, qui els ha educat aixi? Poder han sigut els mateixos turistes que els hi donen calers. En fi. Pero quant els hi deia que no ho acceptaven i em seguient somrients, amb algun fins i tot vaig jugar una mica amb una pilota.
Karnak es sublime, ja no es un temple d'un sol farao, sino que es de generacions d'ells, els obeliscs, les columnes, els gravats, les pintures, l'arquitectura i tot es d'un treball fabulos. Nomes per gaudir d'els grabats cada un diferent dels altres de les columnes ja necessitaries una setmana.
De cop va arribar l'hora de dinar i tots els macro grups de turistes van marxar de cop, i ens vem quedar quatre gats amb tot Karnak per a nosaltres sols. Va ser magic. Despres vaig decidir anar cap al barco on em guardaven les motxilles pero pel cami em vaig trobar un dels cuiners del vaixell que em va dir que anava al mercat que nomes es celebrava aquell dia de la setmana i que era totalment local a comprar provisions. L'hi vaig dir que si el podia acompanyar perque em feia ilucio veure el mercat i em va dir que per ell encantat. Si ja em mola anar als mercats imagineu anar amb un cuiner i a comprar per a tot un vaigell, vaig disfrutar com un farao.
Vaig continuar cap al vaigell pero abans vaig veure la posta de sol sobre el Nil, el temple de Luxor il.luminat i una festa de nuvis egipcia. Ni fet espresement. Vaig recollir la motxilla i vaig anar a l'estacio on vaig agafar un tren nocturn que d'antic que era em va recordar a els que agafava jo de petit. Quants records i que be que vaig dormir.
Em vaig despertar al arribar a el Cairo, la ciutat mes poblada d'Africa. Esperaba que al sortir del tren em vidria molta gent per oferir un taxi, vendrem quelcom o a oferir serveis, com a tot egipte pero ningu em deia res. I es que es aixi al Caire et deixen al teu aire. Despres de deixar la motxilla a la pensio vaig anar a vistar la ciutat un altre cop a peu, fent un munt de kilometres.
Primer vaig anar al mercat de Khan Al Kalili per fer-ho vaig atravesar tot de carrers que basicament ja eren un mercat tots ells, un espectecle. Despres vaig anar a la citadella. Al lloc mes alt del Caire a on es veien unes vistes de la ciutat que la veritat es que es bastant lletja bruta i amb un gran nubol de contaminacio, pero te el seu encant.
A dalt hi havien varies mezquites entre elles la d'alabastre que era exageradament gran i molt guapa, jo crec que alla hi caben tots els habitants del Caire.
Vaig seguir caminant i caminant i flipant amb tot i em vaig dirigir cap a la mezquita de Bab Zuweila on podies pujar a dalt del seu mineret i a on en van venir ganes de fer les cansonetes que es van sentint varis cops al dia a tots els paissos arabs i que porto ja casi un mes sentint i que tant em molen perque afegeixen un plus de exotisme al viatge. Finalment vaig seguir fent voltes pel Caire fins que ja no podia ni amb la meva anima i vaig anar a dormir.
Confeso que avui m'he despertat nervios perque savia el que veuria, ja que avui havia arribat el moment de veure les piramides. La foto on estic en una terressa davant les piramides i l'esfinx es la de l'hotel on estic instalat. De fet estic escrivint des d'aqui amb aquestes vistes al davant. Es increible. Ja he apres que la millor hora per visitar els llocs d'egipte es a l'hora de dinar ja que els grans grups marxen. No m'ho podia creure, estava passejant per entre les piramides. Les grans, la de keops i la de Khafre son enormes, mes de cent metres d'alt i ample. Et sents diminut al seu costat.
Pero es que les altres tambe son una passada i a mes hi han altres tumbes hi ha el desert i es tot tant magic que no t'ho pots creure. He decidit pendrem'ho en calma i m'hi he passaf hores. Parant, seient i a mirar cada eetall i cada raco d'aqui. Davant l'esfinx potser hi heestat mitja hora i es brutal.
Semblaba mentida, tant de temps sentint parlar d'aquest lloc, tantes histories i tantes llegendes i ara estar aqui. Et preguntes com collons van poer fer aquestes obres tant grans els egipsis antics quant a la resta del mon encara anaven amb pals perseguint besties i aqui estaven tant abansats. Hi han moltes teories algunes semblen molt valides peronen veritat ningu ho sap.
Ara mentre escrivia aquestes lineas dese la terrasa amb vistes a la piramide i l'esfinx han fet l'espectacle de llum i musica que fan cada dia a les set. Ja era el que faltava. Ja em queda poc del viatge, de fet dema passat ja agafo l'avio. Pero encara queda, per exemple dema nomes llevarme i obrir les cortines de l'habitacio veure les piramides, ahi es na, i em queda el museu del Caire, i... pero aixo ja es un altre historia.