Hola penya: Quant he despertat les piramides seguien alla. No us podeu imaginar el que es esmorzar amb les vistes d'una de les set marevelles del mon. De debo, un dels millors esmorzars de la meva vida. Despres he agafat un bus i el metro cap al Caire. He baixat a la parada de Tahir, primer perque era la parada de mes aprop del hostel. I segona perque tenia moltes ganes de veure aquesta plaça. Aqui es on va ser l'esenari de l'historia recent d'Egipte. La revolucio de la primavera, ara fa pocs anys. Quant va passar jo em vaig alegrar molt i hi vaig depocitar moltes esperances, malauradement no va sortir be. Quant he arribat he fet una foto i just en aquell moment m'he adonat que hi havia una manifestacio. De cop han vingut dos homes amb pinta de policies de paisa a preguntarme que feia alla. Estic casi convensut que algun mando de la policia que controlava la mani ha flipat amb mi hi ha dit: qui collons es aquest turista amb motxilla al costat de la mani fent fotos? M'he fet el tonto hi he marxat. Despres d'instalarme en un hotel diferent a l'anterior que vaig estar al Caire per coneixer mes racons de la ciutat, he anat a visitar el museu egipci. Esta considerat un dels millors a nivell mundial, ja que te com 20.000 peces d'alt valor arqueologic. Es enorme i no te un ordre llogic, hi han peces per tot arreu, es abrumador, no saps cap on anar o si estas passant per al costat de algo importantisim. Recomanen pillar un guia, pero a mi no em mola, jo vaig al meu aire. Veus coses que es van fer 3.000 anys abans de crist ja son brutals, pero es que despres de 2.000 anys mes el que feien ja era espectacular. Hi havia de tot, sarcofecs, estatues, papirus, pintures, mascares, joies, efinx, gravats, columnes i tot el que us podu imaginar. 5.000 anys donen per molt. Per mi el mes espectacular la sala amb els tresors de la tumba d'en Tutankamon i la sala de les momies entre les quals hi havien les tres que vaig visitar les seves tombes a la vall dels reis a Luxor. He seguit visitant la ciutat moventme amb metro i he anat al barri copte. Que son els cristians que viuen egipte desde fa mes de 1.500 anys. Hi havia una esglesia al costat de l'altre. Sant george, santa Barbara, santa maria, i moltes mes. Algunes amb catacumbes, altres amb criptes i aixi moltes iglesies, jo no se quants coptes hi ha a Egipte pero esglesies moltisimes. He seguit fent el turiste, i he anat al mercat dels subenirs que no estava malament pero no se perque hi havien molts, pero molts grups de japonesos per tot arreu. I ja mes tard he anat cap a el Caire mes modern a on tot son botigues de marca i avingudes que es on tinc l'hotel. Mola molt passegar pel Caire, es com un esport de risc. El trafic es de boixos i estas a prop de morir cada cop que traveses un carrer. Ara estic a l'hotel i aquest vespre el pla es anar a la rivera del Nil a despedirme d'ell i d'egipte en general. Dema torno capa a casa. A sigut un viatge inoblidable. Ahir mentre visitava les piramides vaig pensar amb el jo del passat, com vaig poder sense saber el que se ara que aquest viatge seria tant impresionant. Tres paissos o quatre segons com ho miris. Israel, Cijordania, Jordania i Egipte. Brutals tots ells. Israel: amb Jerusalem al capdavant, quanta historia, quanta religo, quant conflicte i que marevellos es tot. Haifa amb els seus jardins bahaidis impresionants. Acre, el tapat del viatge, vaig anar sense conrixel i em va encantar d'una manera brutal i Natzaret amb mes historia i religio. L'experiencia inigualable de flotar al mar mort, fantastica. Cijordania: amb Ramala, Jerico i Betlem en principi volia estar mes temps pero em vaig creure els que deien que viatjar per aqui per lliure era molt dificil. Ara se que no i em sap greu no haveri estat mes temps. Jordania: Amman i els seus mercats i habitants encantadors. Petra, sublim tota ella, majestatica i que content que estic d'haverla visitat. Wadi run el desert amb els beduins inoblidable. I Egipte: primer visitant Aswan amb l'impresionant illa Elefantina i el poble nubi. Els espectaculars temples d'egipte com Abu Simbel i els altres. I el relaxant creuer pel Nil. I finalment Luxor amb totes les seves marevelles, el Caire fantastic i les espectaculars i un regal per la meva vista i el meu record les piramides de Giza. Realment un viatge que mai oblidere. Pura vida.

Hola penya: Abans d'ahir encara em vaig despertar al creuer, a Luxor. Despres d'esmorzar ja vaig fer el check-out i vaig anar cap a visitar el museu de Luxor.

Era petitet pero estava molt be. I havien entre moltes altres coses unes estatues super ben fetes que no tenien res envejar a les famoses del nostre reneixement, nomes que 3.000 anys abans. I es que els faraons eren molt estrictes i cada un volia una obra millor que la dels seus predecesors i aixi van arribar a un nivell molt bestia. Aqui tambe vaig poder veure les meves primeres momies.

Despres vaig anar cap a Karnak, el temple mes famos dels antics egipcis, pero tot i que estava a un pocs kilometres vaig decidir anar a peu per aixi poder veure el Luxor real per no anar saltant d'un lloc turistic a l'altre. Va ser molt guai, pasejant pel costat del Nil, despres entrant als barris algun d'ells molt humils, alguns no eren mes que barraques. Em miraven estranyats i em preguntaven si m'avia perdut. Els nens s'acostaven i em demanven un dolar, diners i boligrefs. Pero tots ells. Em va fer pena que els nens nomes em veiesin com un dolar amb potes, qui els ha educat aixi? Poder han sigut els mateixos turistes que els hi donen calers. En fi. Pero quant els hi deia que no ho acceptaven i em seguient somrients, amb algun fins i tot vaig jugar una mica amb una pilota.

Karnak es sublime, ja no es un temple d'un sol farao, sino que es de generacions d'ells, els obeliscs, les columnes, els gravats, les pintures, l'arquitectura i tot es d'un treball fabulos. Nomes per gaudir d'els grabats cada un diferent dels altres de les columnes ja necessitaries una setmana.

De cop va arribar l'hora de dinar i tots els macro grups de turistes van marxar de cop, i ens vem quedar quatre gats amb tot Karnak per a nosaltres sols. Va ser magic. Despres vaig decidir anar cap al barco on em guardaven les motxilles pero pel cami em vaig trobar un dels cuiners del vaixell que em va dir que anava al mercat que nomes es celebrava aquell dia de la setmana i que era totalment local a comprar provisions. L'hi vaig dir que si el podia acompanyar perque em feia ilucio veure el mercat i em va dir que per ell encantat. Si ja em mola anar als mercats imagineu anar amb un cuiner i a comprar per a tot un vaigell, vaig disfrutar com un farao.

Vaig continuar cap al vaigell pero abans vaig veure la posta de sol sobre el Nil, el temple de Luxor il.luminat i una festa de nuvis egipcia. Ni fet espresement. Vaig recollir la motxilla i vaig anar a l'estacio on vaig agafar un tren nocturn que d'antic que era em va recordar a els que agafava jo de petit. Quants records i que be que vaig dormir.

Em vaig despertar al arribar a el Cairo, la ciutat mes poblada d'Africa. Esperaba que al sortir del tren em vidria molta gent per oferir un taxi, vendrem quelcom o a oferir serveis, com a tot egipte pero ningu em deia res. I es que es aixi al Caire et deixen al teu aire. Despres de deixar la motxilla a la pensio vaig anar a vistar la ciutat un altre cop a peu, fent un munt de kilometres.

Primer vaig anar al mercat de Khan Al Kalili per fer-ho vaig atravesar tot de carrers que basicament ja eren un mercat tots ells, un espectecle. Despres vaig anar a la citadella. Al lloc mes alt del Caire a on es veien unes vistes de la ciutat que la veritat es que es bastant lletja bruta i amb un gran nubol de contaminacio, pero te el seu encant.

A dalt hi havien varies mezquites entre elles la d'alabastre que era exageradament gran i molt guapa, jo crec que alla hi caben tots els habitants del Caire.

Vaig seguir caminant i caminant i flipant amb tot i em vaig dirigir cap a la mezquita de Bab Zuweila on podies pujar a dalt del seu mineret i a on en van venir ganes de fer les cansonetes que es van sentint varis cops al dia a tots els paissos arabs i que porto ja casi un mes sentint i que tant em molen perque afegeixen un plus de exotisme al viatge. Finalment vaig seguir fent voltes pel Caire fins que ja no podia ni amb la meva anima i vaig anar a dormir.

Confeso que avui m'he despertat nervios perque savia el que veuria, ja que avui havia arribat el moment de veure les piramides. La foto on estic en una terressa davant les piramides i l'esfinx es la de l'hotel on estic instalat. De fet estic escrivint des d'aqui amb aquestes vistes al davant. Es increible. Ja he apres que la millor hora per visitar els llocs d'egipte es a l'hora de dinar ja que els grans grups marxen. No m'ho podia creure, estava passejant per entre les piramides. Les grans, la de keops i la de Khafre son enormes, mes de cent metres d'alt i ample. Et sents diminut al seu costat.

Pero es que les altres tambe son una passada i a mes hi han altres tumbes hi ha el desert i es tot tant magic que no t'ho pots creure. He decidit pendrem'ho en calma i m'hi he passaf hores. Parant, seient i a mirar cada eetall i cada raco d'aqui. Davant l'esfinx potser hi heestat mitja hora i es brutal.

Semblaba mentida, tant de temps sentint parlar d'aquest lloc, tantes histories i tantes llegendes i ara estar aqui. Et preguntes com collons van poer fer aquestes obres tant grans els egipsis antics quant a la resta del mon encara anaven amb pals perseguint besties i aqui estaven tant abansats. Hi han moltes teories algunes semblen molt valides peronen veritat ningu ho sap.

Ara mentre escrivia aquestes lineas dese la terrasa amb vistes a la piramide i l'esfinx han fet l'espectacle de llum i musica que fan cada dia a les set. Ja era el que faltava. Ja em queda poc del viatge, de fet dema passat ja agafo l'avio. Pero encara queda, per exemple dema nomes llevarme i obrir les cortines de l'habitacio veure les piramides, ahi es na, i em queda el museu del Caire, i... pero aixo ja es un altre historia.

Hola penya: Que guay aixo del creuer, es el contrari de tot el que he fet el reste del viatje. Aqui tot es facil i de super relax. El barco esta molt be amb una minipicina amb mini jacusi, mini gimnas. El meu camerot es gran i el menjar abundant i bonisim. A mes feien actos rollo: coctel de benvinguda, espectacle de dança de ventre, barbacoa nocturna i cosets aixi. Ha estat molt be. Abans d'ahir encara a Aswan vaig llogar una barqueta i vaig visitar un parell d'illes del Nil. Molava molt anar amb la barqueta a tot hostia navegant pel Nil. Per la tarda ja vaig embarcar al creuer i vaig fer una tarda de relax que ja tocava. L'endema el vaixell va arribar al temple Edfu que no estava mal pero per el nivell que estic veient per aqui era dels menys guapos. Pero el costat tenia el museu de cocodrils disecats que com a minim era molt curios. Eren enormes. Despres vaig anar a dinar al barco. Te una capacitat de 50 o 60 persones i com a molt erem 20. Indis, Brasilenys, una parella argentina i ungrup molt gran d'espanyols que curiosament es amb qui vaig parlar menys ja que anaven a la seva. Amb alguns cambres i tripulants tambe vem fer molt de catxondeo ja que per picarme em deien que eren del real madrid i jo em feia l'enfadat. Despres el vaigell va arribar al temple de Kom Ombo. Era enorme, de dimensions exagerades. Amb columnes super altes que arribaven fins un sostre altisims. Estava ple de dibuxos i jerolifics tipics dels egipcis i ja començaba a flipar amb els temples egipcis. Despres relax a la picina, sopar bufet bonisim i un espectacle de dança del ventre. Avui m'he despertat a Luxor, es lo que dic que es practic lo del creuer. Normalment jo em desperto i haig de mirar com pillo un bus per anar al lloc, a on esmorzar, a on dormir. I al barco et despertes i ja ets al lloc, vas al restaurant on hi ha una taula amb embotits, un altre amb pastes, un amb mermelades i pans i un senyor que et fa una truita del que vulguis alla davant teu. Aquest senyor m'ha caigut molt be. Pero resulta que tots els del vaigell anaven acompanyats anb un guia i quant sortien ja tenien una furgoneta o taxi esperant. Per aqui molta gent em pregunta: pero on es el teu guia i jo els dic el meu guia soc jo. I es que poca gent fa Egipte per lliure i els hi estranya. Per tant jo he sortit del creuer i m'he colat a una barca que anava a l'altre ribera, el pilot m'ha dit que era privada ja que anava amb un grup de turistes, li he donat 20 lliures i he pasat. Despres he pillat un taxi i li he preguntat que quant em cobraba per anar als tres llocs que volia anar. L'hi he dit que li pagaba la meitat del que em deia i m'ha dit que ok. Primer he anat a la vall dels reis. Es on enterraven els ultims faraons ja que aquets van veure que si ho feien en piramides o llocs ostentosos sacajaven les tumbes i per aixo van decidir fer-ho mes discretament pero les van sacajar igual i ara a mes hi van marees de turistes. He pillat una entrada per veure 3 tombes sense fotos i eren brutals. Vas passant per un tunel ple de pintures i grabats que miraculosament encara conerven els colors i es espectacular. Sobretot la ultima, la de Ramses IV amb molts colors. Despres he anat al temple de Medinat Habu, estava tot ple de turistes al igual que la vall de reis. Moltisims grups enormes de turistes amun i avall. Pero aqui a mes hi havien com dos o tres colegis i estava ple de nens egipsis i molts es volien fer una foto amb els turistes. M'han demanat com set o vuit vegades un selfi amb ells En aquest temple ja m'ha quedat clar que tot el que hi ha a Luxor es brutal, o potser podria dir faraonic. L'arquitectura, les estatues, els grabats tot es magic i et transporta a l'epoca dels antics egipcis i tels imagines per alla caminant. Despres una visita rapida als colosos, dues estatues gegantines i un altre cop cap al creuer, aquest cop a dinar de bufet, podies triar entre molts plats bonisims i repetir les vegades que vulguesis. Aixo es vida. Per la tarda a veure mes temples ja que aixo es el que s'ha de fer a Luxor. Aquest cop el Luxor tempel. I aquest ja m'ha deixat amb la boca oberta. Era extraudinari per tot arreu, ple de detalls, de racons, tot ell es una joia i ha mes he anat a un hora que encara no estava masificat de turistes i ha sigut una visita increible. I despres de tants temples i tanta lliço d'historia he anat al Luxor real, a la ciutat on viu la gent i com no he buscat el mercat i el basar que es on es veu mes vida. Un altre cop flipant amb l'ambient, amb la gent amb les chilabes i basicament flipant amb tot ja que alla es respiraba Africa. Per dema encara m'he deixat el millor de Luxor, el museu i Karnak i despres deixo el creuer i agafo un tren nocturn. O sigui tres nits dormint en un creuer i la seguent en un tren. Quant dormi en un llit que mo es mogui em maragere. El tren es amb desti el Cairo, pero aixo ja es un altre historia.

Hola penya: Hi han frases que poden semblar molt curtes pero en veritat amaguen un significat molt profund. Com per exemple: Estic a l'Africa. Sintaticament es molt simple pero abarca tot un mon. O un altre exemple: he vist el Nil. Abans d'ahir vaig arribar a Egipte a la ciutat de Aswan situada al sud del pais prop de la frontera amb el Sudan. Nomes arribar vaig anar cap a buscar un ferry ja que el meu hotel esta en una illa al vell mig del Nil. L'illa es diu Elefantina. Quant preparava el viatge vaig veure que tothom que s'allojaba a Aswan acabava agoviat de cotxes, pitos i caos general i els que s'allotjaven a l'illa estaven encantats. Des de el primer moment l'illa em va encantar, es entre molt maca i molt deixada. Tant pots passar per uns palmerals paradisiacs com al costat trobar un ebocador de deixalles. Esta habitada pels Nubios, que es una etnia que en temps dels antics egipcis ja vivien per aqui, o sigui fa 5.000 anys o mes. Les cases son d'adobe, es a dir, fang, palla i escrements. No hia cap mena d'ordre hurbanistic, tant i poden haver tot de cases juntes amb carrers molt estrets i revirats com cases escampades. Algunes molt fetes malbe i altres em pintures molt xules. No hi han cotxes, els nens juguen despreocupats i les senyores grans es reuneixen als portals per xerrar. Les cabres i els xais pasturen sueltos i es respira moltisima tranquilitat. Els nubios son entre arabs i negres i vesteixen amb tuniqies i mocadors super exotics. Els hi hagues fet un munt de fotos pero no els hi agrada, pero si els saludes amb un somriure i els hi dius salam malekum son molt agradables, sobretot els nens que et van dien: alo, alo. Es africa total. A mes a les riberes hi han tot de cafes cada un mes guapo que l'altre amb vistes al Nil, on vas veien passejar les faluques, que son barques amb unes veles enormes que van passejant els turistes amunt i avall, i tot tipus de vaixells que fan que les vistes siguin fantastiques. Era tanta l'alegria de passajar per aqui que quasi oblido la putada que em van fer els de la companyia de vol que es van descuidar la meva moxilla al Cairo. Si mai desepereixo i no sabeu on soc a l'illa elefentina potser que m'hi trobeu. L'endema vaig anar a l'aeroport a recuperar la motxilla amb un taxita que va posar Bob Marley i vem anar tots dos cantant tot el viatge. Despres de discutir i fer veure que estava molt enfadat els de la companyia de vol em van pagar el taxi despres de tornarme la motxilla. Despres vaig visitar el museu nubio on ensanyaven com vivien els nubios fa 5.000 anys i basicament vivien com ara, en cases d'adobe i vestits igual, que fort. Aixo si amb un mobil a la butxaca i parabolica al terrat. Despres vaig anar a veure l'obelisc inacabat, ja que aqui es on hi havia la cantera on treien la pedra els egipcis per fer els seus temples i es van deixar l'obelisc a mitges. Per la tarda vaig segir visitant la ciutat de Aswan, que es kolt xulo a la ribera del Nil, amb els creuers aparcats i les mil barquetes passejant. Pero si que es veritat que i ha un transit terrorific, gent que et vol vendre coses i molt de soroll. Llavors vaig agafar la barqueta atrotinada que et porta a l'illa elefantina i en nomes dos minuts ets en un altre mon. Vaig acabar al dia passejant per l'illa i veient la posta de sol en una teteria encantadora que a mes es diu Ibiza. Avui m'he despertat molt d'hora i he anat cap a Abu Simbel a on hi han dos dels temples mes emblematics d'Egipte. El primer el de Ramses II te doble valor arqutectonic, primer per tal com ho van fer els antics egipsis per fer aquest temple tant impresionant i amb les estatues gegants que te a l'entrada tant ven proporcinades. I segon perque als anys 60 van construir una presa que inundaba el lloc on era i el van traslladar peça a peça. Al centre de visitants d'alla hi havia un video que ensenyava com ho van fer. El segon temple era el de Hathort. Tots dos eren espectaculars, amb estaues enormes vigilant l'entrada i a dins mes estatues i les pintures i gerolifics tant coneguts dels egipsis. Una passada. El viatge fins alla era bastant llarg amb molts controls policials. Fins fa poc per anari es tenia que anar amb un conboi militar per protegir els turistes de possibles atacs, pero ara ja no. Pel cami he parlat molt amb una xilena musulmana i amb una francesa a la que li he parlat tant be d'elefantina que ha eecidit hospedarse alla. Per la tarda he anat a visitar el mercat/bazar d'Aswan i es que a mi aquets llocs em xiflen, parades d'especies de tots colors, fruites exotiques, la carn a l'intemperie. Ells amb xilaba i turbant, elles amb el mocador al cap. M'ha encantat com sempre que vaig a aquets llocs. Dema al mati anire a visitar un altre temple que esta en una illa d'aqui aprop i per d'espres m'he fet un regal. Un regal que consisteix en un creuer de 4 dies, 3 nits per el Nil. Mai he fet un creuer pero aqui tothom diu que s'ha de fer. Pero aixo ja es un altre historia, continuara.

Hola penya: Abans d'ahir vaig anar amb el cotxe llogat cap al desert de Wadi Run. Ja desde molt abans d'arribar per l'autopista les vistes eren espectaculars. S'hi hagues hagut una jaima a la mitjana ja m'hi hagues quedat. Pero finalment vaig arribar. Jo nomes tenia llogada una estancia en una jaima en un camp, pero em faltava aconseguir un tour per el desert. No se com vaig anarva parar a la casa d'un senyor i vem estar negociant molt de rato, concretement uns tres tes. Que en temps bedui un te es un quart d'hora ja que en veuen constantment. Finalment vaig aconseguir el tour per la meitat del que em demanava primer mes dinar i sopar pagats. Em va dir que no ho digues a ningu del camp i que ja podia estar posant-li 5 estrelles al boquing. Em van presentar un bedui molt simpatic i de nom inpronunciaple, me'l va dir 4 cops seguits i no vaig ser capas ni de dir-lo ni una vegada, i que seria el meu xofer. I ell i jo amb un 4X4 vem anar a fer una ruta per el desert. No se ni com definir aquells paisatges. Majestatics,inabastables, formidables, digui el que digui em quedare curt. Tot el que veies en 360 graus fins a l'horitzo era precios. Tot. Jo tant anava al darera a una part descapotable on es veia tot i et venia el vent agradablement a la cara com a dintre parlant amb el bedui simpatic que tenia un angles tant dolent com el meu i per aixo ens enteniem tant be. Ell m'anava portant a llocs, que si la font on vevia en Laurens d'arabia, la pedra voladora, el canyo de no se que, l'arc que formaven unes roques en forma de pont. Tot marevellos pero es que el cami entre un lloc i l'altre tambe ho era. Cap al tart em va portar a una muntanya i em va dir que pujes a d'alt a veure la posta de sol que ell mentrestant em feia un te. I aquella posta de sol va ser.... el desert anava canviant de colors, el cel tambe, les muntanyes, la sorra, una passada. Finalment vem anar al camp on esteven les jaimes beduines per dormir. Era de nit i començaba ha fer fret i tots els turistes que teniem que passar la nit alla, vem anar a la jaima principal. Erem uns 20 o 25. Vaig estar parlant amb una parella danesa, 4 nois que no se d'on eren i dues noies d'un lloc molt exotic que es diu Castellar del Valles. Molt bona gent tots i igual de flipats que jo per l'experiencia que estavem vivint. I per si no fos prou va començar el xou dels beduins. Primer ens van ensenyar on era el nostre sopar. Estava enterreat entra la sorra amb brases. Van agafar una pala van excabar i van treure un pollastre amb verdures al seu punt. Es veu que aixi cuinen els beduins. Despres ens v8an cantar, van ballar, vem fer una excursioneta nocturna per veure les estrelles. I finalment cada un a la seva jaima. Quin dia mes espectacular. L'endama a les 7 del mati estava el xofer simpatic trucant a la porta per anar ha esmorsar, i jo li vaig dir, joder amb lo be que em queies fins ara. I ala, a tornar al mont real. Vaig tornar a agafar el cotxe i vaig travesar casi tota Jordania de sud a nord. Potser uns 300 Km o mes, pero com que em parava a cada paissatge, poble o mercat m'hi vaig passar tot el dia.Quin plaer conduir per Jordania, com que gairabe no condueixo mai quant ho faig ho disfruto molt. Era un cotxe automatic, sense marxes ni palanca de canvi, ni pedal d'embrague, pero molt facil de conduir. Anava amb la radio amb musica arab a tot volum, adelantant camions, per carreteres tant aviat amb unes rectes infinites com amb moltes curves. Pero quant vaig arrivar a Amman vaig tindre que tornar el cotxe i em vaig instal.lar aquest cop a la zona de Raimwou street que es la part moderna de la ciutat per veure una mica de tot de Amman. Avui he anat a visitar la veina ciutat de Jerath que te unes ruines romanes molt ven conservades i es supergran. Te com uns 2.000 anys d'antiguitat i estava molt be. Nomes arribar a l'antic hipodrom han montat un xou de romans i gladiadors que tot i ser molt turistic estava prou be. Ha molat que en les lluites de gladiadors qunat un perdia ens preguntesin al public que fesim amb el polze si voliem que es moris o no. El primer l'hem deixat viu, pero els altres no. Com som els turistes. He seguit visitant aquest enclavament, de tant gros que era fins hi tot tenia dos teatres, el del nord i el del sud. I gairebe tot era l'original de l'epoca, els terres, les columnes. Gairebe et podies imaginar com vivien alla 15.000 romans en aquella epoca. I ara acabo de tornar a Amman, a passar les ultimes hores a Jordania. He flipat molt amb aquest pais. Hi he estat molt poc temps i quasi que nomes he vist llocs turistics pero m'ha encantat i la seva gent son amables i hospitalitaris per naturelesa. Em ves agradat passar mes temps per aqui per coneixer mes, pero bueno, el record que m'enporto es inmolliroble. I ara comença la tercera etapa del viatge. Don't stop. Dema marxo cap a Egipte, concretament a Aswan, pero aixo ja es un altre historia. Continuara.