Relexions sobre Birmania

Hola penya: Com explicar el meu viatge a Myanmar, per tots coneguda com a Birmania. Vaig tenir dubtes ja que al haver viatjat tant per asia em precupava que ho trobes com repetit, i res mes lluny de la realitat. Birmania es diferent a tot, tot i el seu aire clarament asiatic.

Vaig fer be de començar pel sud, es com la zona menys explorada pels grans grups turistics, alla no et sents turista sino un viatger. Com he explicat altres vegades al blog, la reaccio de la gent era brutal, sels hi notava molta curiositat per mi, em miraven, em somreien, em deien coses. Era molt especial no es que anes a llocs molt desconeguts, de fet tots sortien a la meva guia de viatjes, pero al agafar la moto i perdret per poblets tot canviava.

Birmania ha tingut una historia molt combulça ultimament i la junta militar que dictatorialment dirigia el pais tenia moltes restriccions respecte a on podien anar els turistes i ara que ja no hi son i els turistes timidament anem apereixen a llocs on abans no es podia anar doncs som la novetat. Ja mes cap al nord ja estan mes habituats als turistes pero continuen sent igual d'amables i entrenyables.

Perque sens dubte el que mes m'ha agradat de birmania son els birmans, si es que m'agrada fins i tot com van vestits. Ells en contes de pantalons porten un especie de pareo que semblen unes fandilles i que fan pinta de ser molt comodes i elles porten uns vestits superguapos i la cara pintada amb una cosa natural per evitar el sol que la fa molt exotiques. I sempre estan apunt per ajudarte, si et veuen perdut ve algu i tindica o si veuen que tens problemes de seguida venen a ajudarte.

Dels llocs i la ruta que vaig triar per visitar Birmania no en canviaria res, Yangon, Ye, Mawlamyine, Hpa-an, monte Kyaiktiyo, Bago, Kalaw, Nyaungshwe i el llac Inle, Mandalay i Bagan a tots i cada un d'aquests llocs he disfrutat de la pura vida al maxim. El mateix amb els hotels que he estat, tampoc en canviaria cap a han sigut genials.

Un altre cosa que mola molt de Birmania i que encara no havia dit al blog es que aqui soc ric. Aqui soc l'Amancio Ortega. Tambe cal destacar el tema seguretat, en cap moment he tingut ni la menor sensecio d'inseguretat i m'he ficat per tot arreu, a qualsevol hora.

Li auguro un gran futur a aquest pais, estan millor que mai, tot i que la junta militar encara controla defensa, interior i els serveis secrets, per primer cop amb molt de temps tenen una democracia bastant solida i una presidenta premi nobel de la pau. Tot hi que encara tenen algun conflicte com el dels roinyes i altres, tenen mes pau que mai. I al fet que li hagin tret els bloqueixos internacionals que tenien i l'obertura del pais fan que l'economia creixi com mai. A mes tot i no saber les dades crec que molt paro no hi ha d'haver ja que aqui qualsevol agafa quatre pals i un toldo i monta un negoci, un bar, una peluqueria, un taller, he vist un munt de negocis aixi.

En fi m'ha encantat Birmania, la portare sempre al meu cor i la Pura vida que he viscut aqui sera un record inoblidable.

Bagan

Hola penya: Vaig arribar a Bagan en bus a la parada que esta a uns pocs Km de Bagan, es tenia que agafar un taxi pero no el volia pagar jo sol, aixi que vaig negociar amb una parella francesa i amb ells amb els taxistes. Quant de cop em be un Birma i em diu, aquella motxilla que ningu a recollit del malater de l'autobus es teva? Ostres, em deixava la motxilla.

Tot i que per aqui tot es la zona arqueologica de Bagan, jo tenia l'hotel a Nyaung U, mes motxillera que Bagan. La zona de Bagan s'ha de visitar si o si, si es viatge a Birmania. Es com si vas a Paris tart o d'hora has de veure la torre efiel. Resulta que aqui cap a l'any 1.000 es van convertir al budisme, de fet ho va fer un rei i tothom va tenir que canviar la religio. I van començar a construir temples i es van passar 2 segles i mig fent-n'he mes i mes, i mes grans i per tot arreu. En van fer mes de 4.000 i molts d'ells encara queden, alguns mig en ruines, altres mig reconstruits o totalment reconstruits, hi ha

mes de 3.000 temples en unes poques hectares. A mi aquestes coses em flipen, cultures antigues que el seu llegat encara perdura, sempre m'ho paso molt be en aquets llocs, tipus piramides, machu pichu, agnor. M'encanta imaginar com deuria ser aquesta cultura que de com els hi dona per fer 4.000 temples amb la feinada que aixo comporta. Hi ha temples desde petites i poca cosa fins a alguns d'enormes, i n'hi han 6 o 7 que son una autentica pasada. Aqui a tots els turistes ens lloguen unes motos electriques, que van un pel a poc a poc pel meu gust, i es tracte que tothom vagi veien els

temples al seu aire. I aixo es el que he fet jo els dos primers dies. Em vaig marcar al mapa tot de temples que volia veure, pero, quant arribava aparcava la moto per visitarlo veia el temple del costat que tambe em molava, despres el del costat i quant m'hen donava compte tenia la moto 4 temples mes enlla. A mes visitant els temples no nomes erem turistes, ja que com que ho vaig visitar en cap de setmana hi havia molta gent local que anava a visitar els temples, lo unic que ells ho fan perque Bagan es un centre de peregrinatge, ells ho fan per religio, es un lloc sagrat i aixo ho feia molt mes fasinant. Per si tot aixo fos poc tambe hi ha la vida local, poblets, camps d'arros, cultius on la gent correa la terra aran amb bous enormes. Aqui ja no se ni de quina etnia son pero la barreja de l'antic Bagan i l'actual fan que sigui un lloc magic.

Cap a les 5:30 tothom es mobilitza i veus totes les motos i autacars anan cap a una serie de miradors que hi han per veure la posta de sol, tens una vista de 360 graus on veus desenes de temples i el sol es va ponent. A mes a Nyaung U, on estic instalat, hi ha l'unic carrer que he vist en tot Birmania que sembla un carrer de veritat tal com jo entenc els carrers. Hi ha restaurants que semblen resteurants, bars que semblen bars i botigues que semblen botigues, aixo es nou. Fora del carrer aquest la ciutat es com son hi han de ser les ciutats birmanes, el que jo en dic ciutats no ciutats, pero magnifiques i que segueixin aixi molts anys. En el carrer aquest ens trobem tots els motxilleros hi ha un ambient molt xulo, els turistes de tours estan a Bagan.

Avui he anat a veure el monte popa, que es una montanya/roca volcanica que esta aprop d'aqui i que es molt sagrada pels budistes. No he acabat d'entendre el tema religios ja que aqui es veneren una serie d'esperits que no se que tenen a veure amb buda. Ho he fet amb taxi compartit i duran el viatje hem fet algunes parades a mecats, factories de sucre de canya que exprimien amb bous, molt xulo tot.

Quant arribes a la muntanya impresiona es una enorme roca que s'alça per damunt de tot lo pla que es tota la zona i tot el cim el veus ple de santuaris. Has de pujar per unes escales mes de 700 esglaons i descals, com a tots els temples de Birmania. Els locals pujen amb un ram de flors i les van deixant per les estatues dels esperits aquets que son molt curiosos perque no semblen ni deus ni sants sino estatues de senyors normals. I els hi resen i els hi deixen ofrenes de menjar i diners. Tambe esta ple, pero ple, de monus que son uns cabrons, els he vist robar dos xancles i un platan als pobres feligresos. A mes es barrallen entre ells i la veritat es que no em feien gents de gracia, macacos em sembla que eren. A dalt les vistes eren fabuloses, els temples tambe i la gent reseant ho feien encara mes exotic. Ara ja soc a l'hotel, preparant les coses ja que aixo s'acaba. Quin pal, amb lo be que m'ho paso. Dema començo un llarg viatje on agafare tres avions, amb les esperes als aeroports que aixo representa i despres de moltes hores arribare a casa el dia 28. Suposo que dema al mati escriure algu mes per fer temps fins l'avio, si no. Pura vida.

Mandalay

Hola penya: Vaig marxar del llac Inle amb avio. Vaig anar a un aeroport molt rustic, per dir-ho d'alguna manera. I quant estavem els pocs passetgers que erem a la sala d'espera començen a arribar grups de

nois i sobretot noies amb vestits tradicionals. Cada vegada arribaven mes fins al punt que ern mes ells que els que esperavem l'avio. I de cop surten a les pistes que veiem per la finestra, arriben dos helicopters militars, arriba una banda de musica, els dels vestits es posen a ballar i un avio on suposo que anava alguna autoritat molt important per que li montesin tot aquest circo. De cop anuncien el meu vol i obren una porta i en aquest aeroport has d'anar caminant tu fins el teu avio. Jo evidentment agafo i en contes d'anar al meu avio vaig cap a l'altre on hi havia la banda, les ballerines, i tot el follon. Fins que uns policies amb molt mala hostia em diuen tira cap al teu avio pero ja. Casi provoco un problema diplomatic. Un cop arribat a Mandalay em vaig instalar al meu hotel i vaig anar a fer una volta de reconeixement per la ciutat. Es la segona ciutat mes gran de Myanmar i reconec que de primeres em va atabalar una mica, jo venia de poblets petits, tranquils i encantadors i aixo es una metropoli. Mogollon de cotxes per tot arreu, soroll de claxons sense parar, jugarte la vida per travesar cada carrer, aceres que serveixen per tot menys perque pasin els peatons i res de faroles. Pero la primera impresio no es la que conta.

Ahir em vaig dedicar a caminar tot el dia per la ciutat amb tot de destins que m'havia marcat, vaig començar per pagodes i budes que es el que es porta per aqui, pero entre un lloc i l'altre passejant per la ciutat anaves veient el dia a dia de la ciutat i mes ganes et venien d'explorar-la a fons. Es una ciutat amb les portes obertes, tot es fa al carrer, veieis tallers al mig de l'acera, motos i tot tipus de veicles carregats de mercaderies fins a limits imposibles. Vaig anar al mercat de les flors que era un lloc impresionant de colors i olors. Vaig pasar per barris super humils, que a america en dirien fabeles pero la gent em mirava i somreia, no tejien ni casa, dormien en unes tendes o cabanyes al costat del riu i em deien hola, que pasis un bon dia, que bona gent. Vaig visitar mes i mes llocs, pagodes molt antigues de fusta, el mercat de jade, on moltisima gent es reunia per vendre i comerciar amb unes molt petites pedres de jade, un lloc molt curios. Vaig visitar el palau reial, que controlaven els militars i et feien seguir un protucol molt tonto per visitarlo. Pero insisteixo el que era guay era veure la vida als barris.

Avui he fet el mateix pero amb la moto per veure els voltans de mandalay. Abans d'arribar al meu primer desti ja m'ha trobat l'enesima festa que no paren de fer per tot birmania, son uns fiesteros. He

arribat a Amarapura la primera ciutat que tenia que visitar i que es famosa per tenir el pont de teca ( un tipus de fusta) mes llarg del mon i em trobo decenes d'autobusos de turistes, spbretot asiatics, i penso, ui tants turistes, iglual aquest pont es la canya, pero no, era un pont de fusta molt llarg, no li he vist mes. Pero es que aquestes altures per a mi l'objectiu era el de menys. Anar en moto per Mandalay si que ha sigut la bomba. Aqui no hi ha normes vials, aqui es el primer que arriba pasa. Adrelenina pura i eps, no sem dona malament. Despres he visitat un altre monestir ple de nens monjos i añgun temples mes. La ruta l'anava fent i planificant tot a la vegada i de cop he vist que el meu mobil deia que hi habia un ferry que et permetia passar a tu i la moto d'un canto a un altre d'un riu i t'estalviava un troç. Hi he anat i no era un ferry, era una barqueta petita i que per arribari tenies que baixar per una pendent molt bestia. Li he preguntat al barquero si era factible i m'ha dit i tant. He baixat amb la moto fins la barca i m'he emportat l'obacio de tot de japonesos que estaven a la barca i han flipat.

He arribat a Mandalay just per veure la posta de sol. Dema marxo cap a Bagan, pero aixo ja es un altre historia.

Llac Inle i les fotos

Hola penya: he titulat aquest post amb el titul del llac Inle i les fotos i ja veureu perque. Ahir vaig viatjar fins a Nyaungswe amb un bus primer i un taxi compartit amb una familia japonesa despres. Vaig visitar la ciutat amb el seu mercat diurn i nocturn i vaig aprofitar per reservar un circuit amb barca pel llac Inle.

Vaig anar a la recepcionista de l'hotel, que es una noia que sempre somriu, i li vaig dir si em podia fer la reserva, i em diu i tant, a on vols anar. I jo li dic, doncs al llac. I m'ensenya un mapa enorme i senyalant amb un paraigues m'explica amb un angles que no entenia mes de 30 punts d'interes que hi ha aqui i em diu que com a minim li he de dir 7. Jo li vaig dir que amb un momentet tornava i vaig anar a l'habitacio a consultar internet i la guia, quina feina vaig tenir. Al final torno a baixar i li dic ja els tinc, aquets 7. I em diu i no aniras a tal? I jo si apuntal tambe. I a tal? Pues tambe. I entre els dos vem preparar la ruta que he fet avui. Ven d'hora al mati he anat a l'ambarcadero i alla mesperava el meu barquer, es deia ptsst o algo aixi.

Tenia una barca i un barquer per a mi sol i a mes on seia jo semblava mes un tron de rei que un seient. Be de fet com tots els altres turistes. Aqui la majoria de barques van amb dos passetgers i moltes amb un, tres, el maxim son 5. Comensem a baixar pel canal que va al llac i de cop m'adono que m'he deixat la camera ( en aquest viatge faig servir el mobil) a l'hotel. M'he maleit 100 vegades en aquell moment, i 5000 durant tot el circuit. El llac Inle no nomes es dels millors destins de mianmar sino del sud-est asiatic. I jo sense camera, quant viatjo es el meu juguet favorit, el meu hobi, en fi.

Despres del canal hem entrat a llac obert, amb la barca a tot hostia molt divertit, de cop s'ha possat entre canals molt estrets fins arribar a un poble al mig del llac. Era totalment alucinant, les cases sobre columnes i en contes de carrers tenien aigua. I veies a tota la gent del poble anant en barca per qualsevol cosa. Que un vol anar a comprar el pa, pues surt de casa agafa la barca i va reman fins a la fleca. Era brutal veure tota la gent anant en barca amunt i avall, nens, avis, grups de molta gent en una barca. Molt i molt guapo. En aquest llac ja desde fa centenars o mil anys la gent va decidir que era millor viure a l'aigua que a terra i els veus fent la vida tant tranquils com si aixo fos lo normal que et xoca molt. Despres em diu el pssts, anem a la pagoda, i jo vale, pero pensant un altre pagoda, pero si ja n'he vist 1000 i les que em queden. Pero aquesta era brutal. No per l'edifici, ni tampoc perque nomes si pugui arribar en barca. Sino que aquesta contrariament a les que habia vist abans estava plena de gent resant,pero d'una manera tant intensa que feia hasta impresio. Multititut de gent resant amb tant d'impetu imposa. A mes a fora hi havia un munt de gent mes que estaven com en un especia de picnic que primer no entenia, estaven sobre alfombres i amb molts sacs d'arros, i estaven com esperant. Eren molts i no parava de venir mes gent amb les alfombres i els sacs d'arros i jo he pensat que deuria ser un dia especial que es beneia l'arros o algo aixi. Els pssts no m'ho ha pogut respondre perque no parlava angles pero si que m'ha entes quant li he dit aixo no es sempre aixi, no? I m'ha dit no, today is especial. A mes veies que la gent eren d'etnies diferents, ho notaves sobretot en les dones que anven vestides d'una manera molt diferents les d'un etnia de les altres. Jo aqui ja estava fasinat, sabia que el llac Inle era fasinant i tot i axi superava les expectatives de llarc. Despres em pujat per un riu, superant algunt petit rapid que feia aixacar el morro de la barca, i el pssts feia d'arrapar la barca per les curves, visitant mes pobles que estaven mitat a terra i mitat a l'aigua i temples i llocs realment fantastics. Tambe hem anat als horts flotans, que el sol concepte ja m'explota el cap.

Com aquesta gent d'una manera ensestral, perque els seus abantpasats ja ho feien viuen tant a l'aigua que fan horts flotants. Finalment em anat a veure els pescadors tradicionals d'aqui que pesquen amb una mena de cabas/xarxa que com que els hi ocupa les mans remen amb els peus amb una tecnica tambe ensestral. 6 hores de circuit inmillorables. Quin lloc mes unic, curios i fantastic. Un cop tornat a Nyaungshwe he llogat una moto per veure mes del llac Inle, aquest cop amb la camera per veure mes d'aquest lloc tant marevellos i tambe perque no dir-ho per tenir ni que sigui alguna foto del llac. He anat per la carretera que voreja el llac entrant a tots i cada un dels pobles que trobava. I en contra del que es podia esperar a sigut de llarg als llocs on la gent mes flipava en veurem alla. Ja se que a cada post que he fet del viatge esplico aixo pero no m'esperava que a poquets Km d'un dels llocs mes turistics reacionesin aixi. A mes els pobles eren superguapus, no tant com els del circuit pero xulus i feia bones fotos. I quant mes be m'ho estava pasant, en un poble d'aquets que no sabia ni el nom va la moto i s'espalla. No arrencaba, un bon numero de birmans en veurem amb problemes de seguida han vingut a intentar ajudarme. Pero no, la moto havia mort. Tenia un problema i gros, no com el de deixarse una camera. De cop un dels birmans ha tingut una idea, i si la carregues a una barca i et porten a tu i a la moto a Nyaunsgshwe, i tots em dit, quina bona idea.

I dit i fet he anat al moll amb els birmans que han explicat al barquer el problema i em barca he tornat a la ciutat. I aixi, i aixo es important i d'aqui el titul d'aquest post, es com el desti ha fet que tornes a una barca, amb la camera i pogues fer fotos i videos del llac Inle des de dins. No tinc les fotos mes espectaculars que son les que tots els turistes tenen al marxar. Pero jo tindre unes fotos del llac inle que molts pocs turistes, segur que es podrien comptar amb els dits de la ma, tenen, fotos uniques. Dema marxo cap a Mandalay, pero aixo ja es un altre historia. Continuara

Kalaw i els pobles shan

Hola penya: L'ultim dia a Bago vaig acabar de visitar la ciutat i a les 18:00 em presento a la parada d'autobus que deia el meu bitllet, i els hi dic; aixo es aqui , oi? I em diuen i tant, bueno de fet no es aquesta estacio, de fet no para a aquesta ciutat, de fet l'autobus ja ha sortit de Yangon i pasa per una carretera que ni pasa per aquesta ciutat.

Pero cap problema ara agafes un altre autobus fins una area de servei i alla cap a les 21:00 arribara el teu bus i l'agafes. Flipa, sort que aixo m'ho van explicar a mi i a dues alemanes i tots tres ens partiem el cul quant ens vem veure que estavem en un area de servei perduda en el no res quant en nostre billet deia que sortia de Bago. Finalment el bus va arribar a les 9 i pico i al moment ja estava totalment adormit.

L'endema a les 5 del mati em desperten i em diuen que ja soc a Kalaw, la meva parada. Baixo totalment adormit i em trobo jo sol al mig d'un carrer, encara de nit i a les fosques. Vaig veure un cafe obert a lo lluny a vaig anar fins que es va començar a fer de dia. A quarts de 6 vaig anar a l'hotel i els hi vaig dir que tenia reserva i ells em van dir que cap problema pero que tornes a les 11:00. Vaig deixar la motxilla i com que kalaw es famos pels seus trequins vaig decidir fer un que ja tenia planejat que sortia a la meva guia de viatjes. Vaig ananat sortint de poble pel costat d'un parc, entrant a un bosc amb paisatges que canviaven de color a mida que el sol anava creixent, els ocells cantaven i els birmans es despertaven. Va ser magic, de debo em va encantar, i si resulta que m'agrada matinar? No recordo l'ultim cop que he matinat per fer un treking, si es que ho fet algun cop. Despres vaig tornar al poble i ja estava despert, els nens anaven a l'escola i els comerciants obrien els negocis. Vaig anar al mercat i havia un grup molt gran de francesos, mai en aquest viatge havia trobat turistes als mercats, i a sobre feien fotos, sera posible!. A les 11 vaig anar a l'hotel i vaig fer una becaina no fos cas que m'acostumi a matinar.

Per la tarda despres de coneixer una mica mes el poble vaig anar a fer un altre minitreking acabant en un mirador veien la posta de sol. No recordo quant va ser l'ultim dia que he vist el mateix dia la sortida i la posta de sol, si es que ho he fet algun cop.

Mentre sopava vaig sentir soroll de petards i tambos, li vaig preguntar al cambrer si hi havia alguna festa o algo i em va dir, fliparas. Nomes sortir del restaurant em vaig trobar multitut de gent

fent una desfilada amb robes tradicionals, cantant, ballant, portant estandars, antorxes i mil coses mes en lo que era una festa ludico-religiosa super guay. Vaig estar seguint aquesta especia de desfilada/cabalgata o el que fos fins a un parc on van montar un sidral impresionant, brutal.

Avui he llogat una moto per coneixer els voltants de Kalaw. Com que a l'autocar mentre dormia vaig fer 500 Km, tot a cambiat, aqui hi ha un munt d'etnies diferents molts shans pero tambe pa-o,

taung yo i d'altres. I es nota tenen facsions diferents, pentinats diferents i roba diferent. Amb la moto he anat per tot de carreteres rurals al voltant de les quals la majoria d'estona hi havien camps de cultiu. Cada moment tenia que parar ja que el que veia em flipaba cada cop mes. Homes i dones treballant la terra a la manera tradicional, grups de gent separant la palla del gra fotenli hosties contra una fusta i despre ho carregaven en un carro tirat per bous. Per la carretera s'em creuaven anecs, vaques, cabres, oques, cavalls, pollastres i tot el bestiar que podeu imaginar. La gent em saludava, els motoristes quant m'adalantaven em deien "silava" que vol dir hola, els tuk-tuks que son les furgonetes plenes de gent em saludaven efusivament. I quant parava als pobles, que paraba a tots em venien i em preguntaven d'on era i em desitjaven bon viatge, que macus.

He visitat una cova on hi havien imatges de mes de 8.000 budes, si he dit 8.000. Era una pasada, hi haven budes per tot arreu pel terra, les parets el sostre alguns llocs no podies quasi passar per entre ells. Grosus, petits, daurats, blancs, un monton de budes. No he pogut evitar pensar que jo que he visitat varis paisos tant budistes com arabs es curios pensar com uns posen tantes imatges de buda o tant grans com sigui possible i els altres no pots ni fer una caricatura si ho compares es curios. He seguit per les carreteres locals disfrutant i disfrutant fins ara que ja soc a l'hotel i a veure em que en sorprenen aquest vespre. Dema comença una nova etapa del viatge; els tres seguents destins ja son mes turistics, es on va tothom quant viatge a birmania. Concretament dema vaig a Nyaungshwe per visitar el llac Inle, pero aixo ja es un altre historia. Continuara...

Hola penya: Vaig marxar de Hpa-an pujant a un autobus que anava a Bago, el meu proxim desti. Pero aixo era masa facil. Havia decidit que volia veure la gran roca daurada, per tant vaig parar a mig cami a kyatio. Des de alla tenia a buscar la manera d'anar a un altre ciutat, Kinpun.

Al final vaig anar amb una furgoneta que tenen molt per aqui que adapten el darrera amb uns bancs i nomes marxen quant estan totalmen plenes. En aquest cas fins i tot anava gent al sostre. Un cop a kinpun vaig agafar un altre transport semblant nomes que era un camio i entremig de molta gent vaig aconseguir arribar a la roca daurada.

Aquesta roca que s'aguanta fent un espectacular equilibri es molt venerada pels budistes d'aqui ja que segons diuen a sota hi ha un cabell de buda i per aixo s'aguanta. Hi havia molta gent resant, a mi aquestes coses em flipen, en els meus viatjes ja he vist gent resant a un mur, a un riu, fins i tot a rates i ara a una roca, tot es questio de fe. Els peregrins van posant petites capes de pa d'or i per aixo es daurada. Despres tornar a baixar amb el camion ple de gent, la furgoneta amb gent hasta el sostre i quant arribo Kyatio em diuen que no hi ha bus cap a Bago. Em torno a huscar la vida i acabo en un altre furgoneta plena de gent ven apratadets un parell d'horetes. Pero aixi es com coneixes mes la vida local, anava parlant amb la gent que va pujant i baixant segons sigui la seva parada. Les senyores em donaven menjar, en el fondo va ser divertit.

Ahir vaig estar visitant Bago, es molt rara, es com dispersa hi ha trosos que es com un descampat, de cop tot de cases juntes. Edificis n'hi han pocs mes haviat hi han barraques o com a molt cases baixes. I molts temples i mercats. Al ser tant d'ispersa els punt d'interes tambe ho estant. Podia haber llogat una moto pero en un moment ho hagues vist tot per tant vaig decidir fer-ho a peu i aixi vaig estar tot el dia caminant. Va ser super xulo, amb l'excusa d'anar a veure temples i palaus i coses budistes el que mola realment veure com es el dia a dia per

aqui. De debo que no te res a veure amb el que nosaltres coneixem com a ciutat. Aqui els tallers i les fabriques i els comerços son a l'aire lliure. Veus metalurgics soldant, un altre arreglan una moto, o un venent fruita assentat a terra. Els birmans continuen amb la mateixa actitut amb mi, em miren de reull, em somriuen, em saluden, es molt guay. Tot hi que aqui hi han mes turistes, al meun hotel per exemple hi ha dos madrilenyes i un grup de bascos tambe vaig parlar amb un italia, segons ells al nord ja estan mes habituats als turistes.

Alguns dels temples estaven molt be i sobretot un monesti que vaig visitar i un monjo em va convidar a entrar i vaig veure tots els nens amb el cap rapat vestits de monios i resant mantres, molt curios de veure. Avui llogare una bicicleta o moto per veure 3 llocs que em falten i a les 18:00 agafo un autobus per fer 514 kilometres i del que no sortire fins a les 6:30 de dema, espero poder dormir bona part del viatje. Vaig cap el nord concretament a Kalaw, pero aixo ja es un altre historia. Continuara.

Hpa-an

Hola penya: Mentres vosaltres votaveu, jo he estat visitant la ciutat de Hpa-an. Al final no vaig poder arribar amb vaixell ja que es necesitava un minim de 6 turistes i nomes ens vem apuntar tres. Es el que te anar al cul del mon.

Pero el viatje amb autobus tambe va ser molt interesant, per la finestreta pots veure gent vivint en una casa rudimentaria de fusta fent en el menjar en foc de llenya i menjant tots del mateix perol, igual que en l'edat de bronçe i al cap de pocs kilometres veure un tio en texans, amb un mobil i mirant un partit de futbol d'una lliga europea. Dos mons en un. Ahir vaig estar visitant la ciutat, el centre es molt petit i a la que surts als barris tot son cases humils fetes amb taulons. Em va sorpende veure que deixen les portes obertes i tot pertenencies per alla, amb total tranqulitat. Tot i que aqui hi ha molts mes turistes la gent i sobretot els nens et van saludant.

La senyora de la recepcio de l'hotel ja em va avisar que aquell dia era festa nacional i quant tornava de veure la posta de sol en una pagoda em vaig acostar a lo que semblava un sopar de festa local de barri. Nomes acostarme em van convidar a sopar amb ells d'una manera molt efusiva, quant vaig seure una senyora m'anava portant plats i plats de menjar. Tothom em deia coses, uns es una festa religiosa, uns altres es una festa dels veins, uns altres es una festa per la lluna plena. Despres tornava la senyora amb mes menjar, prova aixo em deia. Em venia gent fent-me parrafades en birma, altres que es volien fer una foto amb mi, i la senyora amb mes menjar. Va ser divertidisim i agoviant tot alhora. Em vaig escapar com vaig poder, tot i que vaig riure i menjar molt, i quant ja els havia deixat enrera arribo a un nou barri on hi tornava a haver taules on feien un altre sopar popular i em deien vina, vina. Aixi fins a tres vegades algunes m'agafaven i m'estiraven fins i tot.

Avui he llogat una moto per explorar els voltants, aqui les carreteres eren mes locals, pasava entre camps d'arros, montanyes amb curves i per poblets encantadors on tot, pero tot, era flipant. Aqui el que es tracta es de veure coves sagrades plenes d'estatues de buda. La primera era petiteta pero molt xula, la segona una pasada.

Era una caminata per la cova amb estalectites, estalecmites i mil imatges de buda superguapes i al final arribaves a un llac. Alla es tenia que llogar una barca pero quant jo he anat a fer m'han dit que com a minim teniem que ser quatre. Axi que he tinyut que fer de relacions publiques i he parlat amb dos alemanys i una parella francesa i els 5 em llogat la barca. El passeig a sugut fantastic. Primer per dintre una cova i despres per una naturalesa espectacular. Mes tart amb la moto he visitat mes temples i coves, he vist la posta de sol en un mirador espectacular i la

sortida de la lluna plena en un altre, brutal. I al final he anat a la cova eels ratpenats a l'hora que ells surten. Milers i milers i milers ee ratpenats sortin de la cova un espectacle total de la naturalesa. Ara fa poc he arribat un altre cop a Hpa-an i per situarme he parat un momentet amb la moto, moment que ha aprofitat un senyor per dirme que estaven fent un sopar popular i que si mi apuntava. Ostres un altre cop! Ara soc a l'hotel a veure quant surti quines aventures trobare. Dema faig un esprint en el meu viatge, primer vui visitar la roca d'aurada que esta bastant lluny d'aqui i despres anar a dormir a bago que encara esta mes lluny i on estare dos nits. Pero aixo ja es un altre historia. Continuara.