chao venezuela

Hola penya:
Ja torno a estar a Caracas al mateix hotel on vaig estar al comencament i encara s'en recorden de mi (quina gracia, hombre el chamo de la mochilla perdida) M'ha sortit un viatje de puta mare, el delta amb els increibles indis wanobos, ciudad bolivar amb la posada la casita que estava com a casa, canaima expectecular tot ella, los llanos amb la seva fauna exepcional, merida ciutat colonial, chichiriviche amb les seves paradisieques platjes i choroni amb la seva festa, i tota la gent que m'he anat trovant tant turistes com venezolans que m'ho han fet tot mes agradable, aixi es molt facil disfrutar de la pura vida. Aquesta es la Venezuela que jo he vist, se que aquest pais te molts problemes (de llarg el que mes en te dels que he vist jo) sobretot de delinquencia i de crimilalitat, no s'ho mereixen i no s'enten, un pais amb un gran potencial economic (dels primers en petroli, mineria, pesca,etc...) i que visquin amb por i desconfiances. En fi, tambe es didactic haver-ho vist ja que aixi apresiare mes la seguretat que tenim nosaltres (feu-ho vosaltres tambe, que aixo no se sap lo important que es fins que no ho tens), espero que sapiguen solucionar aquests problemes i que puguin disfrutar d'aquest pais tant marevellos i que a mi m'ha fet passar un mes de collons gaudint de la pura vida. Chao Venezuela.

Hola penya:
Ja estic cremant els ultims cartuxos per venezuela, ahir vaig anar a Chuau, un paseig en barca i despres una excursioneta de 45 minuts per un cami entre plantacions de cacau i platans fins arribar a un poblet encantador que no si pot arribar d'un altre manera i viuen totalment aillats alla, i la mar de tranquils, sense cotxes, sense estres i mes feliços que un ginjol. Avui he anat a coneixer el parc natural de Henri Petter, amb un guia de 70 anys pero que es movia per la casi-selva com si fos veinteanyero, alla al mig del no-res hem anat casa d'uns colegues seus i ha sigut super interesant.
Eren un parella que estaven intentant cultivar cacau i fer tot el proces per tal de converti-lo en bombons i vendrels a Choroni, i el meu guia entre altres moltes coses era un expert en aquest tema i els hi ha fet una lliço a ells i de pas a mi, a part m'he convertit en el catador de bombons que aixo sempre es guay i mes si son artesenals. La visita al parc ha sigut quasi tant interesant com la xerrada amb el guia, tant quant parlava de la seva vida (la de coses que ha fet i la de paisos que ha viscut) com quant em parlat de venezuela, insisteixo: Venezuela es un pais amb una situació socio-economica-politica tant i tant rara que es interesentisim entrar en debat sobre aixo amb els venezolans.
I ja esta, els novembres sempre son molt rapids i ja s'acava. Dema vaig cap a Caracas, dema passat pillo l'avio i dijous estic a Sabadell, que fort, ara que ja m'estava convertint en venezola, snif. Segurament dema escriure desde Caracas.

Hola penya:
Ahir vaig marxar de chichiriviche amb el cotxe llogat del Valero (el malagueny) amb en Julen i el Miguel (els vascos), la veritat es que tinc molta sort ja que no paro de coneixer gent, al delta el ralf, a canaima la secret i la cine, als llanos tots els del tour, a merida el Carlos i a chichiriviche els espanyols. Amb ells vaig arrivar a Valencia i despres ja sol vaig anar fins a Maracay i d'alla a Choroni i com sempre que viatjes per venezuela va ser una aventura (estic conve}ut que a mes d'un l'hi resultaria insoportable pero a mi em fa molta gracia) aqui saps a quin hora surts pero mai a quin hora arrives.
Total que ara soc a Choroni, es una ciutat turistica i a mes ho sembla (cosa rara a venezuela) esta neta i han serveis pels turistes, tendes, posadas i mil restaurants. A mes aqui lo guay es anar-hi el cap de setmana (tal com he fet) ja que hi han els famosos tambors de choroni, que es tot de gent que van pel malecon tocant el timbal rollo batucadas i ritmes africants, amb lo que a mi em mola aixo.
Avui m'he pasat tot el dia a la platja (que es impresionant com totes les de per aqui) a dinar peix fresc i sopar marisc, o sigui a cuidar-me com un senyor. Dema vaig d'excursio a Chuao que es un poble d'aqui al costat que nomes si pot arribar en barca (a tots els llocs que he estat he pillat una barca menys a merida) i que es famos per les seves plantacions de cacau i per lo maco que es, i dema a explorar el parc natural de henry petter, un dels mes importants de venezuela. I ara a disfrutar dels tambors...
Continuara...

Hola penya:
Despres dun caotic pero divertidisim viatje de Merida a Chichiriviche que tenia que durar unes 12 hores pero va durar tot un dia, (esto es Venezuela amigo, esta es la vaina) amb un altre carretera tallada, un acident, la busqueda de l'autobus correcte entre els centenars que hi havien a la terminal de Valencia, i el desplante de l'ultim autobus que ens va enviar a un taxi a mig cami perque li sortia mes a conte (tot es tant diferent a Venezuela que em resulta molt divertit per lo kafkia que es)per fi vaig arribar al caribe. Vaig anar a una posada que segons la lonely estava regentada per un espanylol, l'aurelio. I alla vaig trovar finalment altres espanyols que havien pensat el mateix que jo, dos vascos i un malagueny.
Chichiriviche es el millor lloc per trovar colegues ja que aqui es tracta de llogar una barca i anar veient cayos (com illes pero mes petites i molt guapes) i el preu de la barca es molt millor si som 4 que si vaig jo sol. Per tant avui ens hem dedicat tots 4 a anar buscar els millors cayos que hi ha per aqui, amb la barqueta pel caribe, de platja idilica a platja idilica,...
Alguns cayos eren mes petits que una rotonda, altres tenien unes platjes enormes i tots tenien sorra blanca, palmeres i aigua blau-turquesa, o sigui lo que es basicament el caribe. Tot el dia a les plajetes. I aixi penso estar fins el final del viatje, ja no deixare el caribe. Jo tenia previst pasar un dia mes aqui i despres anar cap a chorini/puerto colombia, pero els vascos m'han convensut de que vagi directament alla ja que segons ells es molt millor que aqui, ja que amb la supervolta d'avui casi que ja em vist tots els cayos i dema nomes podria repetir. Dema el malagueny va cap a no se quin illa holendesa, el vascos a canaima i jo a choroni a veure que tal es la pura vida per alla.
Continuare explicant.

merida

Hola penya:
Que bonica que es Merida, la lonely planet diu que es el tipic lloc on hi vas per dos dies i t'hi acaves quedant una setmana, ja m'agradaria, el meu pla inicial era fer un tour pels andes, pero els dies que vaig estar a Caracas esperant la mot-illa i el de quant van tallar la carretera d'algun lloc els tenia que restar. De totes maneres he estat dos dies i mig aqui donant voltes per la ciutat. Es una ciutat universitaria i ai-o es nota en l'ambient. He aprofitat per fer compres i organtizar una mica el que queda de viatje a part de passejar i passejar per aquesta ciutat colonial.
He estat a la posada Guamachi, superguapa, plena de terrases amb hamaques ies totalment laberintica amb 4 plantes i nomes estavem jo, un alemany que va venir amb mi de los llanos(pero que de seguida va mar-ar), tres belgues i dos anglesos que ja vem coincidir a ciudad bolivar, evidentment ens vem fer colegues i a mes practicament teniem una planta cada un. Amb el recepcionista, en Carlos em fet una gran amistat i vem estar una hora de rellotge parlant de politica, va ser superinteresant, a mes mentre parlavem a la tele i havia el Rajoy al balco celebrant lo seu, per ai-o vem parlar de politica, ja em van dir que a Venezuela es molt divertit parlar de politica. Aqui tambe es molt tipic fer esports d'aventura, vaig pensar en fer canyoning pero tots els de la posada que ho havien fet em van dir que havien pasat por en algun moment i per tant vaig decidir no fer-ho.
Avui deio Merida, agafo un autobus nocturn cap a Chichiriviche, a veure un antic amic meu, el mar caribe, ole, ole, a posar-me moreno i a disfrutar del paisatje, que diuen que es impresionant, ja us e-plicare. L'ultima foto no es de Merida, sino de Canaima, pero es que cada cop que repaso les fotos i la veig em partei-o el cul, i a tots els espanyols que em trobo (bueno, concretament a tres) els hi ensenyo i ens partei-en de riure. Lo del bingo bailable ja te la seva gracia pero l'actuacio anunciada per dissabte ja es l'hostia, fins hi tot vaig estar apunt de cadar-me un dia mes per assistiri.

mes fotos de los llanos

Hola penya:
Mai havia fet un safari fotografic, i es divertidisim. L'idea es anar veient com mes animals millor i a los llanos es un lloc perfecte per fer-ho, vem veure una anaconda (es pequenya,va dir el guia, i feia 5 metres o mes, peazo serp), un os formiguer, milers de caimans (per anar al campament en vem tindre que apartar dos de la carretera), moltisims ocells de tots els colors posibles, capivaras, una tonina (que es un delfi d'aigua dol}a (una especie apunt de l'extinsio), piranyes (vaig pescar una piranya i per la nit ens les vem menjar, millor aixi que el reves) i jo que se quants bitxos mes, espectacular.
Per veurels vem anar amb cavall, amb 4x4 a dalt el sostre, amb canoa, a peu i perque no teniem res mes que si no tambe hi haguesim anat. A mes en aquest tour vaig tindre l'enorme sort de que el grup amb el que em va tocar eren de puta mare, tots. Que guay es trovarte tot de gent que sap viure la pura vida com un mateix. Eren 4 francesos que no paraven de fer broma ni un moment, dos alemanys, una anglesa, un altre alemany i jo, a part del xofer i el guia.
Que be que ens ho em passat tots 11. "os ha gustado la comida?" tots nou: bonisima, "que tal os ha parecido el tour?" tots 9:fantastico. "os molesta que os hayan picado todos estos mosquitos?": bueno que le vamos hacer. Tot ens semblava be a tots i si aixo li sumes lo fantastic que es los llanos, lo bestia que eren els bitxos, lo simpatics que eren tots els del campament, doncs el resultat nomes pot ser un: Que vem viure la pura vida com mai.
Ara soc a Merida, als andes, dema explicare mes i penjere mes fotos que ara es molt tard, tinc que sopar i estic rebentat, dema relax que ja em toca.
P.d: a veure que voteu dema que aqui a venezuela he trovat molta gent que pensa que votar a un president dolent pot portar molts mals de cap.

bus

sembla que el tema dels autobusos s'ha arreglat una mica, vaig a la parada de bus a veure si el puc pillar, si no dic res en 4 dies es que estic fent el safari pels llanos.

atrapat a ciudad bolivar

Hola penya:
Atrancaron la carretera. Tremenda verga, los de sidor andan muy bravos, asi es la vaina.
Traducio: Els de l'empresa sidor una de les mes grans de puerto ordaz han decidit tallar totes les carreteres de la ciutat, entre elles un dels dos unics ponts que travesen l'orinoco. Aixo suposa que ciudad bolivar, que es on soc, esta aillada. Ahir tenia que agafar un autobus nocturn per anar a los llanos pero no va sortir cap autobus, no vegis el merder que hi havia a l'estacio del bus. Avui es el tercer dia que esta tallada la carretera i el problema cada vegada va aumentant ja que cada vegada som mes els que volem marxar i aqui no hi ha cap autobus ja que estan a l'altre canto. Els de sidor diuen que no pararan fins que no vingui el ministre i els dongui solucio (volen menys contractes temporals i mes fixes, a mi ja em sembla be pero podien haver triat fer;ho dos dies mes tart). No pinta una solucio rapida sino que cada vegada es liara mes. Jo he retrasat l'autobus i a veure si puc marxar a les 8:00 pm pero no sembla que sigui posible. Si no dema haure de pendre una decicio, l'unica sortida es cap a puerto la cruz i d'alla buscarse la vida. No volia aventures, pues ala, com diuen aqui: esto es venezuela amigo, esta es la vaina (que vol dir: a venezuela aixo es normal, aixi esta la cosa). Pero bueno al menys estic a la posada casita que es un luxe de posada i ja estem fent plants amb els moxilleros d'aqui per compartir taxis i tal, amb aixo tenim molt tema de converca. Vaig a la picina. Adios panas.
P.d.:Per fi he pogut penjar fotos, estan mes avall.

per fi algunes fotos

canaima

Hola penya:
Ja em van dir que quant anes a Canaima em costaria saber que es el que mes m'agradaria, jo vaig pensar que sempre se sap que es el que mes t'ha agradat, pero no. Podria ser el mateix poble de Canaima, on viuen els indis pemon i que estant al costat del salto del angel s'ha convertit en un lloc turistic pero ni aixi ha perdut el seu encant. Pot ser la llacuna de canaima, un llac espectecular rodejada de palmeres, algunes inclus dintre l'aigua, i amb sorra blanca a on hi van a parar 5 catarates impresionants (si, hi han 5 catarates que desemboquen al mateix llac, increible). Podria ser el salt del sapito, una catarata amb un volum d'aigua enorme i per la qual pots pasar per dins (com al parc catalunya, salvant i molt les distancies), que bestia pasar per alla i notar la forca de l'aigua. Podira ser el viatje de casi un dia remontant el riu carrao, atrevesant rapids contra corrent, canyons, teipuis i paisatges espectaculars, divertidisim. Tambe podria ser el salto del angel, la catarata mes alta del mon, quasi un kilometre es 17 vegades mes alta que les del niagara, els 30 primers metres l'aigua cau com a qualsevol catarata, despres es despista, es pulveritsa i ja no sap cap on anar, si cap avall com diu la llei de la gravetat,o seguir el vent, o no sap que fer i es transforma en una especie de nuvol que cau a camara lenta, impresionant de debo, i el fet de banyarte al llac que forma i mirar amunt i veure un km de caiguda lliure d'aigua sobre teu, uahh. Podria ser el campament rustic on vaig dormir al costat de la catarata, on dorms en hamaques i vem menjar un pollastre fet a la foguera, que bo que era. Podria ser el viatje en avioneta de 6 places, on vaig anar de copilot i volava arrant dels abres atrevesant la selva i veient un paisatge espectacular d'aquesta des de dalt. Que que es el que mes m'ha agradat de Canaima no ho se, o poder si, TOT. A mes en aquest tour a part d'un grup de rusos que anaven totalment al seu aire i un frances molt pesat i havien dos alemanyes molt guais (la cine i la sicret) amb les quals ens em fet molt amics i em estat tota l'estona junts rient sense parar i disfrutant com mai de la pura vida. Ara torno a estar a ciutat bolivar, a la posada la casita, on si esta com a casa amb un ambient motxillero total on tots els turistes ens anem explicant les nostres aventures venezolanes i on avui pasare un dia de relax ja que toca una mica de descans i de rentar roba que tanta selva cansa una miqueta. Les alemanyes han vingut amb mi a la posada. Dema vaig cap a los llanos (el serengeti america) a on estare 4 dies fent una especie de safari per veure animals, osos formiguers, anacondes, armadillos, piranyes i tota la fauna que pugui veure. No podre escriure durant aquets dies, ja ho fare desde merida que es on acava el safari.

aeroport de ciudad bolivar

Hola penya:
Escric des de l'aeroport de ciudad bolivar a l'espera de l'avio cap a Canaima i el salto del angel. Lo del delta de l'orinoco va ser increible. Es una selva pero plena d'aigua, l'orinoco es el tercer riu mes caudalos del mon, per tant imagineu la d'aigua que hi ha per alla. El que mes em va impresionar va ser la tribo dels wanobo. Mira que he vist tribus besties en els meus viatjes pero aquests ho superen tot. Fa uns 17.000 anys els homes primitius van arribar a america per l'estret de berin i fa 7.000 van arribar a l'orinoco, doncs des de llavors viuen de la mateixa manera, veurels es com fer un viatje en el temps de 7.000 anys (en serio, es molt bestia) viuen en plataformes de fusta sobre la selva sense parets ni casa ni res. Alguna hamaca i ja esta i tot el que tenen s'ho han fet ells aprofitant tant com poden (hi en saben molt) els productes que tenen a la selva. Jo estava en un campament per guiris que intentava imitar com vivien ells, pero em moltes mes comoditats com ara un llit i una mosquitera i una cuina i sofas i eletricitat, o sigui que tampoc ho imitaven gaire. El campament hi havien tot de guiris hi cada dia canviaven, marxaven alguns i venien uns altres, nomes vaig coincidir tots els dies amb un alemany, Ralf i ens vem fer molt amics, tambe amb altes guiris. I amb la gent del campament que eren veneçolans encara em vaig fer mes colega, el parlar el mateix idioma ajuda molt, estaven tots com una cabra i el que mes el que feia de guia que es el millor relacions publiques que he vist mai. Ens tenia a tots els guiris encantats. El funcionament del campament era com les colonies de la Roda i havia una activitat de mati i una de la tarda, tant et portaven a pescar piranyes (de debo que casi en pesco pero les molt cabrones agafaven l'esquer i no picaven) o anavem a poblats wanobos (ja veureu les fotos, espectequlars) o a caminar per la selva, o a veure com es despertava la selva (monos aulladores, milers d'ocells,etc...) I tot en barques rapides, lentes, canoes, canoes de wanobos, i de tot. Una pasada, pura vida total!!! M'ho paso bomba veig coses impresionants, coneixo un munt de gent, no paro de riure... i a sobre ara vaig a Canaima/salto del angel que es el plat fort de Venezuela, i los llanos i Merida i el caibe, i ahhhhh........ Com m'agrada la Pura vida.
Vaig a agafar l'avio. Chao Panas

delta del orinoco

Hola penya
Impresionant el delta de l,orinico. Puc escriure molt poc ja que em deixen un internet via satelit que es veu que es molt car i no puc escriure gaire, es el que te venezuela. La selva l,he recorregut en barco, barqueta, canoa i jo que se com mes. Aixo si que era selva, pero de veritat. Vaig anar a parar a l,eco campamento orinoco, un lloc super guay i que tenia dos mons, un el dels guiris i l,altre el de currantes venesolans i jo estava tant a gust amb els uns com amb els altres. He conegut a la tribu dels warao que viuen totalment integrats a la selva i son impresionants. Casi pesco una piranya i m,ho he passat bomba per la selva, pura vida de veritat. Dema vaig al salto del angel durant tres dies i despres prometo escrire tres pagines del blog com a minin pero ara no puc que es que es veu que aixo de l,internet per satelit es molt i molt car.
Pura vida.

Hola penya:
Avui he vist l'orinoco, pero anem a pams. Despres del bon gust de boca que em va deixar Caracas sobretot despres del festival que vaig anar, amb el grup cuba i tots els del public cantant: "no estava muerto, estava de parranda" vaig anar a agafar un bus nocturn, al qual tenia que facturar la motxila, el pobre de la taquilla el vaig atavalar: sobretot marca be la maleta, que jo vaig a ciudad bolivar, que no es perdi i vagi un altre cop a Madrid, i el tio, que si, que si. El viatje molt be, es mes barato que un hotel, dorms i a sobre viatjes. Avui m'he instalat a la posada casita a 11km de ciudad bolivar, te cabanyes super xules, picina, un mini zologic i un personal simpatiquisim que ja els tinc a tots a la butxaca i nomes val uns 13 o 14 euros. Aqui fare el campament base de la selva. Despes he anat a donar una volta per ciutat bolivar, ciutat colonial molt curiosa i tranquila amb un mirador de cara a l'orinoco amb unes vistes de tot el riu, la ciutat i un pont en plan el de sant francisco. He dinat un plat de peix bonisim mentre admiraba les vistes. I dema comen}a lo bo, vaig a fer el tour del delta de l'orinoco, 4 dies 3 nits, per tant conteu que en 4 dies no escriure res. Ara tornare a la casita que m'espera la picina que aqui fot una calor que no es pot ni respirar. Seguire explicant.
Pura vida
P.d. segueixo sense poder penjar fotos, quina pena.

caracas festival

Envio aquest post nomes per desmentir el que he dit abans que avui mi sobraba a caracas. A instansies del tio de l'hotel he anat al parc la estancia on feien un festival de boleros, el parc era presios ple de gent estirada a la gespa i tot de jardins. Hi havien tres exposisions dos d'elles molt xules, tot de gent que improvisava musica cada un al seu raco del parc, un tio que jugava a escacs contra deu tios alhora i finalment un concert molt guapo de musica cubana. I jo pasajant per alla veient tot de families carcanyes que pasaven el dissabte, m'ha agradat molt. Ai, caracas si fosis com jo t'he vist amb els meus ulls. Ara si adeu caracas, vaig a agafar l'autobus.

cami de ciutat bolivar

Hola penya:
Als ordinardors de Caracas no se perque no puc penjar fotos, quina pena perque tenia intencio de penjar la de la meva retrovada moxitla. Aixi com les vistes que es veien desde el meu hotel. A l'esquerra es veia un barri de barraques i carrers abandonats i a la dreta un barri de rascacels i grans avingudes. Un al costat de l'altre, clar que hi han problemes a caracas perque hi han unes diferencies de clases enorme una al costat de l'altre. Tot i que jo nomes tenia pensat pasar unes hores a Caracas al final m'ha agradat pasari dies (bueno aquest ultim mi sobra una mica) per poder veure el que es, i jo el que he vist son nens anant a l'escola, gent passejant i tots molt alegres. Ara canvio totalment de registre i vaig cap un altre venezuela. Cap a la selva, dema arribo a ciutat bolivar (tinc reservat un hotel que pinta molt be a les afores (posada la casita). I desde alla fare el tour de Canaima-salto del angel (tres dies i dos nits) i inmediatament quant torni fare el del delta de l'orinoco (4 dies i 3 nits), per tant estere molt de temps fora de la civilitzacio, jo a la que trovi un ordinador ja escriure pero no sera facil, si la posada casita te oridinador sera mes facil, pero no se si en te. Continuare explicant.

Encara a Caracas

Hola penya:
No es que jo tingui res contra ELS CABRONS D'IBERIA, pero porto tot el dia esperant la meva motxila, i aquesta no arribava. Trucant a tot l'aeroport pero: el transportista se accidento. Finalment a la tarda ha arribat la motxilla, he anat corrent cap a l'estació d'altubusos per agafar el nocturn que ja hauria de haver agafat ahir, pero com que avui es divendres tots els veneçolans van de cap de setmana i ja no quedaven bitllets, joder. Espero ja haver fet tot el cupo de mala sort en aquest viatje. Mirem el canto positiu, ja tinc la motxilla i el ticket de bus per dema. El meu pla desde Sabadell era arribar a Caracas i de seguida fotre el camp, pero bueno amb la tonteria ja porto dos dies i dema fins a les 7pm. I la veritat es que Caracas com a minim el barri d'altimira que es on em moc, m'agrada bastant, la gent es molt oberta i hi ha molta vida. El que pasa es que un dia mes, o sigui dema ja no sabre que fer. Avui ja he anat al barber, i no se dema, no se, al cine? Sort que l'esperit pura vida em fa ser possitiu, els de l'hotel ja es parteixen el cul amb mi i ens em fet amics i amb els del lloc d'internet tambe. I a mes dema ja marxo cap al paradis.
Seguire informant.

Caracas, on es la moxilla?

Hola Penya:
Ja soc a Caracas, normalment el primer post que envio es que el viatje a anat be i que l'equipaje tambe. Doncs aquest cop no. Els senyors d'iberia van retrasar una hora el vol de BCN a madrid, aixo va fer que jo tingues que correr com un boig per l'aeroport de barajas i vaig agafar l'avio pels pels. Pero la meva motxilla no va tenir tanta sort i ara mateix jo soc a caracas i la meva moxila a Madrid. Pero bueno, ens ho pendrem amb filosofia que estem gaudin de la pura vida i quant viatjes no pot sortir sempre tot be. Total, que jo volia marxar avui mateix amb un autobus nocturn cap a cuitat bolivar, pero no sera fins dema (espero). Aprofitare per organtizar be la ruta que seguire, i encara que no us ho creieu per visitar una miqueta caracas, que tothom diu que es molt perillos pero en el barri que estic, Altamira, diuen que es segur i jo porto tot el mati per aqui donant voltes y a mi em sembla tot molt normal. Espero que la meva maleta no trigui gaire, que sesta perdent caracas i jo que la coneixo se que li sabra greu i a gaudir de la pura vida, encara que sigui amb la mateixa roba que la que vaig estar tropecientas hores a l'avio.
Seguire informant.