jueves, 29 de noviembre de 2012

Namaste penya: Ara, precicament ara que ja era mes indi que els indis, ara que m`hi trobo com peix a l`aigua, ara va i s`acaba el viatje, en fi, es el que tenen els novembres que molen molt pero s`acaven. M`he tirat un viatje al.lucinant; Bikaner amb la familia simpatiquisima del guesthouse i el subrealista temple de les rates, Jalsaimer i el seu guapissim fort i la seva gent somrient, Jodhpur que sembla que tornis al segle XVIII, Udiapur preciosa on he passat el millor Diwali de la meva vida amb els col.legues de Salamanca, Puskar ciutat tranquila amb el seu llac sagrat, Joipur amb els seus basars plens de vida, Agra i l`imponent Taj Majal, khuranjao i els seus espectaculars i picants temples, Varanasi espactacular tot ell impresionant i cent mil adjectius mes, i Delhi caotica pero interesentisima. Ja ho veieu he vist molta cosa, tanta com he pogut pero no tanta com ves volgut. L`India es un pais diferent a tot, ja m`ho deien pero no et fas a l`idea fins que ets aqui. Ells van comencar fa milers d`anys i tu t`hi has d`adaptar. Tambe diuen que l`india o t`agrada molt o no t`agrada gens, soposo que a aquestes altures ja haureu endivinant que jo soc dels que m`ha agradat molt, o millor dit moltisim. Els primers dies flipes, ~o una vaca tallant el transit~ o ~una india amb un sari brutal amb un paquet enorme al cap~ Tot es estrany, pero arriba un punt que lo que es subrealista deixa de sero per ser part de la teva normalitat i entres al seu mon hi ho vius amb ells. En quant a miseria m`ho esperava molt mes bestia, si que veies gents sense sostre i sense res pero menys del que creia. El que si que he vist es molta gent d`aqui fent el turista com jo, amb mi, per tant amb el poder adquisitiu com el meu i amb pinta de ser nous clasemitjants. Jo tinc la teoria que en aquest mon globalitzat un pais amb tanta gent que es capas de cobrar 200 euros al mes i traballar 12 hores al dia tindran moltes oportunitats, mes que nosaltres que volem cobrar mes de 1.000 euros. Ells tenen la capacitat que em 4 duros viuen i amb molt poca cosa son felicos. Dema divendres ja sere a Sabadell, ara, precisament ara que aniria cap a l`himalaya, o cap a les platjes de Goa, o .... Namaste India i gracies per la pura vida que m`has fet viure.

miércoles, 28 de noviembre de 2012

Namaste penya: Avui al mati m`he dedicat a visitar la part nova de Delhi, o sigui, Nova Delhi. He anat pels voltants de la placa Coconaut, a la Indian Gate, al parlament i al palau presidencial on viu el president (hi ha hagut un moment que ha decidit sortir de casa i ens han parat tots de soldats armats). Despres de caminar un munt de km. per veure aixo, ja que he decidit fer-ho a peu desde la guesthouse, he tornat amb metro. Es dificil enterar-se de com va un metro en un altre ciutat com per sobre fer-ho a Delhi, pero m`he nhe sortit molt be i ha sigut divertit.
I com no, per la tarda he decidit perdrem per la vella Delhi, un altre cop literalment (soc especialista em perdrem pels llocs). Old Delhi es lletja, bruta, contaminada, amb molt de transit i caotica, pero m`encanta. Jo com que soc un bitxo raro no se veuere la miseria, com a minim no com la majoria de gent.
Tot Delhi es com un enorme mercat on tothom ven de tot a tot hora (i si no porta un taxi). Jo he vist mercats i tendes per rics, a preu de rics on compren els rics. I mercats de pobres a preu de pobres on compren els pobres, i aixi van fent. Ja he dit altres cops que l`India es un pais de contrastos D`ENORMES contrastos. Dema seguire a Delhi, per tant continuara... pero no gaire.

lunes, 26 de noviembre de 2012

Namaste penya: Varansi, espiritual, magica, mistica, caotica, ipnotitzadora, bruta, unica. Varanasi religiosa, captivadora, especial. Varanasi majestatica. Varanasi ciutat inexplicable i inimaginable, nomes venint a veure-la pots saber com es, ni es pot explicar ni es pot imaginar. Varanasi a la ribera del Ganjes el riu sagrat dels indus. Varanasi i el Ganjes, el Ganjes i Varanasi. Varanasi per sempre estara al top-ten dels millors llocs que he vist mai. Com podeu veure a mi com a la majoria de gent que ve a coneixer aquesta ciutat m`ha cautivat. Pero anem per parts. Ja al tren de khuranjau vaig coneixer una parella de Barcelona, el Javi i la Leli, que porten molt temps a l`India (i el que els i queda) que ja portaven 5 dies a Varanasi havien fet una escapada a khuranjao i tornaven dos dies mes, per tant ja coneixien la ciutat.
Em vaig ajuntar amb ells i vem anar a una pensio per indis que ja havien estat que pago 80 rupies per nit, o sigui 1 euro per nit (mes barat impossible). A part de ser de puta mare ja coneixien com moures per la ciutat, on eren els millors llocs per visitar, els millors per menjar i a sobre coneixien a varis espanyols que estaven per aqui. M`ho han fet tot molt mes facil i agradable.
El que fa especial Varanasi es el Ganjes, aqui es on el riu es considera mes sagrat. La gent be a banyar-se aqui i es purifica dels seus pecats. Per tota la riba del riu i han els Gats, que son com escales que van baixant de la ciutat fins que es fiquen dins el riu, i per tots veus gent banyan-se per purificar-se, gent resant, gent fent ofrenes, rentant roba o rentan-se ells. El riu ho es tot. Tambe hi han els crematoris a on constanment estan cremant difuntds ja que ells creuen que cremant aqui i tirant les restes al riu els hi va molt be pel tema de les rencarnacions. Constanment vas veien com passegen els cadavers per la ciutat fins arribar al lloc on entre grans piles de llenya els cremen a la vista de tots.
Despres la ciutat es com un laberit ple de carrerons on es facilisim perdres i a on com et trovis una vaca i una moto no passes, o si, sembla que no pero al final si. Aixo quant les vaques no s`espanten i comencen a correr i monten els sanfermins a lo Indi. El pimer dia i mig amb el Javi i la Leli ens ho pasavem bomba, ells ja porten temps aqui i era admirable com trancaven els indis, amb paraules indus i tot. I l`altre dia i mig disfrutant (aquesta es la paraula per que el que fas a Veranasi es disfrutar) de les passejades per la ciutat i sobretot pels Gats, gat amun i gat avall. Seguint els concells avui m`he despertat a les 05:00 AM i encara era fosc he anat als Gats i he llogat una barca i un barquero i et va portant, poc a poc, a ritme dels rems, per tots els gats, i el sol va sortin, i la ciutat es desperta, i tots els havitants baixen al rui, fan focs d`homenatje, les seves pregaries i els seus banys purificadors de cara al riu, o sigui de cara a la barca on es tu. Es flipant. Es Pura Vida. Dema vaig cap a Delhi, continuara...

viernes, 23 de noviembre de 2012

Namaste penya: Aquets dies he estat per khajuraho, un poblet tranquil, amb no molta gent per ser de l`India. La gracia d`aquet poble son els temples que algu, no se sap qui va fer cap a l`any 1.000 i que van quedar abandonats fins que els van retrobar els anglesos, no fa gaire. Es guay perque molts estan al mateix lloc, pero d`altres estan escampats pel poble i es tracta d`anar buscant-los. Aixo feia quant em vaig adonar de que aqui la gent era diferent al Rajastan. Els nens tambe venien nomes veurem pero no em feien un somriure i ja esta, sino que em demanaven un boli, caramels, xocolata i diners, pero qui ha pervertit els nens d`aquesta manera? pensava jo.
Els joves tambe em venien, aquets volien ser els meus guies, jo els hi deia que no feia falta, que presisament el que m`agradava era anar trobant jo sol els temples i que si ells em guiaven perdia la gracia, pero insistien. I els grans tambe pesadisims en que entres als seus negocis. Que pelmes tots, aixo encaixava mes amb el que m`avien dit de l`India ja que fins ara jo nomes havia trobat gent humil i molt simpatica en tot moment. Ahir nomes vaig trobar una familia simpatica als quals vaig fer de fotograf per tota la familia i vem quedar que els hi enviaria les fotos (ho fare). Avui quant m`he despertat he pensat que no podia ser, no podia marxar d`aqui pensant que eren tots uns pelmes i uns pesseteros i preguntant he averiguat que per von em movia no era el poble realment sino l`extencio del mateix per von passejavem els turistes i que el poble real era mes enlla, hi he anat i he tornat a trobar els indis simpatics, que em demanen fotos, que somriuen i que tenen l`humilitat per davant de tot. Quin sustu el que havia vist nomes era una trampa per turistes pero no era la poblacio real, m`he quedat molt mes content.
El que fa de khajuraho un poble tant curios no es la vellesa dels seus temples, que ho son i molt, sino la curiositat en que estan decorats. Ja que per fora estan decorats de milers de figures que representen la vida quotidiana que es feia per aquells temps, i han reperesentades amb figures de ballarines, gent fent malabars, pagesos i sobretot el que la fet famosa es que tambe hi han figures erotiques. Imagineu un temple religios, Com la purisima, i que afora gravades hi haguesin esenes d`orgies, sexe oral, i tot de postures del kamasutra, pero segueixen sent temples religiosos. Subrealista i molt divertit. Mai cap temple s`ha mirat en tant de detall com aquets, anvem tots els turistes reseguint totes les figures, d`una a una a veure que representaven. Ni la sagrada familia se la mirent amb tant detall els turistes, si GAudi hi hagues caigut... Avui agafo un altre tren nocturn (es que son mes baratos que els hotels) i vaig a Benares (que ara es diu venarasi) a veure el ganges (tinc moltes ganes) i pel que diuen es una de les ciutats mes espirituals de l`Inida, i alguns diuen del mon. Ja us explicare, continuara...

miércoles, 21 de noviembre de 2012

Hola penya: En aquest cibercafe es veu que no es poden penjar fotos. Ja ho fare en un altre moment. Avui deixo Agra ciutat marcada per l`impresionant Taj Majal que he vist per davant,per darrera, mentre esmorcava i mentre sopava. Es un d!aquells llocs que a part de ser maco perque si, te aquella magia que tenen els edificis que tota la vida n`has sentit a parlar, estic molt content d`haver-lo vist. A la terraseta de l`hotel (amb vistes al TAj) cada nit ens reuniem tot de turistes i anaves parlant amb un i l`altre ja que gairebe tothom que ve a l`india, sigui per pocs dies, per molts, pel nord o pel sud, tart o d`hora passen per aqui i obtens molta informacio sobre com es la vida del motxillero a la india. A Joipur tambe parlava cada nit amb una senyora anglesa que portava 6 mesos donant voltes per l`india pero que deia que ja estava cansada (es que sis messos...) i entre un lloc i l`altre tinc mes consells que dies. Aqui a Agra, doncs he fet com tots els dies anar fent el guiri d`un monument a l`altre, que si el fort, que si una antigua ciutat mongol que es deia fatip siri (o algo aixi), pero com us dic sempre jo a lo que realment vaig es a perdrem pels mercats, bassars, i barris vells. On els indis fan vida i no me`n canso, es que son tant simpatics i amables, em demanen fotos, fins i tot posen per mi, riuen i busquen fer riure, no tenen res i ho donen tot. Per mi que noten lo be que m`ho passo amb ells i em donen el mateix, com si estiguesim a la mateixa ona, o aixo crec jo. Avui a les 23:00 pillo un tren nocturn cap a khanjuraho, perque resulta que ja m`he acabat el Rajastan que era el meu objectiu del viatje, i ara faig una cosa comptarable a dir: com que estic donant la volta a Catalunya vaig un moment a veure la Giralda. Pero com que es un tren nocturn ja va be que en altres trajectes a les 5:00 arribava al lloc i jo pensava: no pots fer mes km fins que sigun les 8 o les 9 que tinc molta son? Ja ho veieu com em descuidi sem fara petita l`India. Namaste. Continuara...

lunes, 19 de noviembre de 2012

Namaste penya: Aquets darrers dies he estat visitant la ciutat de Jaipur, el primer dia jo, moltisims turistes internecionals i moltisims mes de locals vem veure tot el que es la ciutat antiga, el palau reial, el palau dels vents, i una especie de lloc on els antics feien servir uns edificis i estructures molt curioses per aprofondir en l`astronomia, tot molt maco i molt turistic. Pero el que a mi em mola es mentre vas d`un d`aquets llos a l`altre es anar veient com viuen els indis, en aquesta ciutat vella que estava enmorellada tot eren bassars, el de les especies, el de les joies, el de les figures de marbre, etc...
I alla els veies treballant, venent, comprant tot ple de vida. Mencanten els bassars aquets i el fet que estiguin tant plens de vida i a la vegada sorpren, quant et parlen de la india sempre parlen de miseria, i evidentment que n`hi ha, pero jo no paro de veure gent anant als mercats i sortint tots carregats. El segon dia vaig anar a el fuerte, esta a 11km i esta prou be, pero ja comenco estar una mica cansat de tants fuertes (son com castells d`antics marajas i no tant antics)
Avui he anant cap a Agra (ciutat on soc ara) un sona? Hi ha un temple, el temple mes gran mai fet per amor. He viatjat amb autobus diurn i he arribat sobre les 16:00 he esquivat tots els caca-turistes (tinc una tecnica que l`hauria de patentar) hi he anat a un gesthouse amb vistes al taj majal baratissim. Jo pensava acabar aixi el dia, anar comprar 4 coses que em feien falta pujar a la terrassa i veure el taj prenent quelcom i dutxarme, sopar i dormir. Pero sense temps d`instalarme a l`habitacio truquen a la porta, era el recepcionista que em deia que si s`avia que com que avui era la festa de no se que el taj majal era gratis i que corres molt que en un hora se`n nava la llum ja que aqui a les 6 es fosc. Jo tenia intencio de passar dema tot el mati visitant tranquilament em la calma que merieix pero corrent he anat cap alla. Quant el veus, i a mes entres pel tipic lloc que tots hem vist la foto, impresiona un monton, es mereix la fama, El que passa es que com que era gratis tota la india era alla. M`he fet totes les fotos tipiques que es fa la gent aqui pero corrent com un desgraciat, que es feia fosc, he passat dels altres edificis. Quant he volgut entrar al taj hi havien dues cues la de turistes que erem poquets i la dels indis que donava una volta sensera al Taj (de debo) quant he volgut entrar i he vist com estava allo he pensat en les nenes que van morir a Madrid per aforament extralimitat i no he gosat entrar. Ja hi tornare o dema o dema passat amb la calma, ara estic rendit com sempre, quant torni, si torno necessitare un altre mes de vacances, me`n vaig a sopar, o a dutxar, o a dormir, o jo que se que faig...A si a veure les vistes de la terrassa de la gesthouse que encara no les he vist, tot i que ja no hi haura el factor sorpresa pero es igual, sopar al costat del TAj Majal, ole, Pura Vida. Continuara..

viernes, 16 de noviembre de 2012

Namaste penya: Vaig deixar Uidiapur amb molta pena ja que a part del bon rotllo de ciutat que es deixava a la Patri i al Javi i a dos mallorquins que es van apuntar a ultima hora. Tenia un autobus nocturn a les 22:00, fins ara tots eren prou correctes tot i que viatjo en autobusos per a indis i no per a turistes, pero quant vaig veure aquest vaig flipar,amb aixo no arribem ni a la cantonada. I quant el vaig veure per dintre vaig pensar que alla jo no dormiria una merda. Pero total, em vaig instalar, vaig treure el sac de dormir, em vaig possar els taps per les orelles (indispensable a la India) i vaig dormir tota l`estona com un roc. Tan que de cop piquen a la porta i jo penso que passa? Doncs que haviem arribat al lloc i tot l`autobus havia marxat i el conductor em deia que si fotia el cam o no. Eren les 5:30 el mati i estava a Ajmer, on feia el transbordo. Vaig anar fins a l`estacio d`autobus que tenia que agafar i alla em trobo tots els sense sostre de la enorme ciutat dormint per alla el terra, com 50 o 60 ocupant tota l`estacio. Jo em vaig quedar alla amb la meva motxilla i es va comencar a fer de dia i tots es van comencar a despertar. I sabeu que feien quant em veien? Em somreien i em deien Namaste (hola que tal) que guay. Els pobres mes pobres del pais mes pobre i em tractaven aixi. Quina enorme llico de bon karme. Impresionant de debo.
Despres vaig arribar a Puskar, ciutat sagrada pels indus i a la qual tenen que venir tots al menys un cop a la vida (no se a on es possen perque es molt petita) Vaig buscar la guesthouse que em van recomanar els de salamanca pero no els hi quedaven habitacions. Vaig passar pel bassar i vaig veure un hotel que feia molt bona pinta,massa,vaig pensar que seria molt car. Vaig preguntar i em van dir que valia 200 rupies, o sigui 3 euros.
Fins ara havia pagat de 4 a 6 euros (tot es tant barato aqui) li dic que m`ensenyi l`habitacio i a part de un llit supercomode tenia un balco que donava al bassar i la terrassa de dalt que donava al llac i els gats. O sigui les dos coses guapes que hi han a Puskar. Impresionant. A Puskar nomes es pot fer que donar voltes al bassar, ple de botiguetes per turistes, cafeteries per turistes, cibercafes per turistes i, evidenment turistes. I just al costat d`aixo els gats, el mes sagrat que tenen els indus. Son com escales que vaixen fins a ficar-se dins al llac i ells es banyen alla i es purifiquen amb les aigues sagrades del llac. Molt guapo de veure, en principi no es poden fer fotos, pero jo les feia i quant em renyaven anava a un altre canto a ferne mes. Massa guapo per no fer-ho. Que shiva i Ganesa em perdonin. Com que es tant petit i amb un dia ho veus tot, avui he tornat a Ajmer aquest cop a l`estacio de trens, m`he possat a la cua juntament amb un mogollon de indis i els hi ha fet una gracia enorme i tots em deien coses, pero en indi, jo els somreia a tots, i a dintre al tren un altre cop. Ells estan acostumats a que els turistes vagin en primera o en segona, pero aquestes places estan sempre reservades i a mi no em fa res anar amb els indis, al contrari, em sembla que em mola mes. No se, pot ser que sigui raro pero a mi la miseria ni m`espanta ni em fa sentir malament, tot el contrari, em desperta curiositat i ganes de veure com es. Ara soc a Jaipur i vaig a sopar, em sembla que avui fare pasta o pizza, que amb la cuina d`aqui a vegades l`encerto i molt i a vegades la cago i molt. Ja us dire que tal es Jaipur pero promet ja que es una de les ciutats que esta dintre del que diuen el triangle d`or o sigui una de les tres que s`ha de veure, si o si quant vas a l`India. Joder quin rotllo us he fotut. Contiuara...

miércoles, 14 de noviembre de 2012

Hola Penya. Al final la visita a Jolpur (la ciutat blava)va resultar molt interesant, el fort estava molt be i el casc antic ple de vida al igual que el Sadar Marquet i els voltants de la torre del rellotje. La majoria de cases estan pintades de blau cosa que la fa molt atractiva. Per la tarda vaig marxar amb un autobus per arribar a Uidapur ciutat on soc ara, per disfrutar del Diwali (la festa de la llum). Tot lo interasamt de Udiapur esta al barri de Lal Gat, i per tant per primer cop vaig anar a un lloc on tots els turistes estem al mateix lloc, aixo em va permetre coneixer rapidament a gent. Concretament a una parella de Salamanca molt simpatica (el Javi i la Patricia) i l`Antonio un metje de Cadiz que te una ONG a l`India, fa deu anys que ve per aqui hi hens va donar una clase magistral sobre l`India.
Amb el Javi i la Patricia em fet una molt bona amistat i vem estar tot el vespre/nit disfrutant del Diwali (ja veureu les fotos) els INdis decoren la casa, i fan pintades, i posen espelmetes i llums com de nadal, es regalen dolcosa els uns als altres i sobretot, sobretot tiren petars. Tots surten al carrer, les dones amb els seus millors saris i els homes amb les millors tuniques. Anavem tots tres flipant amb tot tot el rato.
Vem fer voltes i voltes pels carrers il.luminats i plens de gent amunt i avall esquivant els petarts i al final a la terrassa encantadora del meva encantadora guesthouse fent unes birres i mirant la festa, els coets i els petarts, inpagable. Com mola estar al millor lloc al millor moment. Avui he tornat a quedar amb ells i hem anat a veure el palau reial (que ve que viuen i vivien els marajas) i despres em anat a fer una volta amb barca pel llac Picola que voreja la ciutat per si no fos prou maca. D`aqui una estoneta anirem fins a un mirador a veure la posta de sol i despres a les 22:00 anire a agafar un bus noctur per fer una visita llampec a Puskar ciiutat sagrada pels Indus. Continuara...

domingo, 11 de noviembre de 2012

Hola penya: Ara m`ha agafat la presa, resulta que ahir al vespre vaig pujar un altre cop al fort de jalsaimer, que guapo que estava sense gairebe turistes i nomes amb els indis que viuen per alla, mentre estava prenent un xai (te amb llet i cardamomo, bonissim) vaig veure un indi amb pinta de ric que es passava una mica amb un venedor de subenirs amb pinta de molt pobre, evidentment es va enfadar i quant vem creuar les mirades jo li vaig fer un gest com dient, vaja un cabron. Aixo li va agradar i va donar peu a que estiguesim una bona estona xerrant. Entre altres moltes coses li vaig explicar la meva ruta on tenia previst pasar el dia 13 a jolpur, el meu seguent desti i a on soc ara. El dia 13 es important perque a tot india es celebra el Diwali una de les festes mes importants dels indus (que guay els asiatics que sempre celeben les festes al novembre, igual que els Tais amb el loi katron (que festasa em vaig tirar)).
Total, que em va explicar que Jolpur es una mega-ciutat amb moltissims habitants, molissims cotxes i motos, caotica i pol.lucionada. Que en un dia en tenia prou per mirar el fort (que es veu que si que val la pena) i el barri vell, i que millor que el Diwali el passes al meu seguent desti, Udiapur molt mes agradable.
La meva guia de viatjes confirmava que Jolpur atavala i ara que hi soc en dono fe. Tinc la pensio al barri antic i si que es molt guay, exotic i divertit pero si que atabala. En passari tota la tarda com he fet ni ha de sobres per veure com es. Dema al mati, ven d`hora ven d`hora anire a veure el fort i a les dues ja tinc el bus cap a Uidiapur on fare parada i fonda, disfrutare del Diwali i passare uns dies que porto uns dies a 100 per hora.

sábado, 10 de noviembre de 2012

Jalsaimer

Hola penya: Ahir vaig marxar de Bikaner amb molta pena, es una ciutat que escapa una mica de la ruta turistica i la gent nomes i va per veure el temple de les rates (encara al.lucinant ara, ja veureu els videos) i se`n va. Per aixo quant anava passejant per alla la gent es sorprenia, tothom em mirava, els nens em deien ~hello~ i quant els contestava es morien de vergonya. A part de la guesthouse on vaig tenir llargues converses amb el fill de l`amo molt interesants. L`historia de com vaig agafar el bus per marxar mereix tot un capitol que ara no tinc temps, pero que tambe va ser molt divertida a la part que caotica, com a de ser aqui a l`India. Ara soc a Jalsaimer i aqui si que hi ha un fort guapo (els de Delhi i Bikaner estaven be pero no mataven) aquest es com un palau de pelicula de prinseses de la Disney, o com el exin-castillos que jugavem de petits.
Es molt gran, hi ha families vivint a dintre i tot, hi han tendetes de subenirs, cibercafes, bars i esta tot ple de temples, torres, miradors, ple de detalls per tot arreu. Necessites tot un mati per veurel. Aqui si que hi havia turistes, com uns cent autocars de 40 persones, era dificil fer fotos perque al mig sempre hi havia un alemany, rus, i fins i tot catalans. Pero val molt la pena.
Despres de dinar i de tant fer el turiste m`he anat a perdre pel barri vell que es el que mi m`esta molant mes de per aqui, i ho he aconseguit perque m`he perdut del tot, vale que era totalment laberintic pero es que he estat com dos hores perdut, pero tant feia perque era brutal, aqui la gent no es que no tanqui la porta de casa seva amb clau es que la tenen oberta de bat a bat, fan la meitat de vida a dintre i l`altre mitat a fora. Un altre cop la gent flipava de que jo anes per alla tant tranquilament, un altre cop els nens sorpresos em deien coses i jo els responia aixo feia que les seves mares em fesin un somriure i quant els corresponia ho trovaven divertidisim. He patit una sobredosi de somriures com mai a la vida. Em sembla que porto una setmana per la india (o no, no se ni quin dia estem de mes ni de setmana ni m`importa) i ja estic enganxadixim. Pura India, pura vida. Dema vaig cap a Jodpur (ja que aqui de bo nomes hi ha el fort, el barri antic i safaris en camell pel desert que jo passo de fer perque jo el que vull veure es com viu la gent aqui i no anar a fer el guiri amb un camell al desert). Continuara... P.D: No penjo mes fotos perque al ciber que estic tardan 5 minuts en pujar pero en tinc un mogollon i els videos son al.lucinants.

viernes, 9 de noviembre de 2012

jueves, 8 de noviembre de 2012

Hola penya: Porto tres dies a Bikaner. I he vist palaus de marajas i gent vivint en una casa de tres metres quadrats,l`impresionant fort (fuerte) i dones buscant a les clavagueres (que al barri vell estan obertes) amb un platet com si busquesin or a veure que troben (molt impactant), el guapisim barri de les especies i un captaire barallan-se amb un gos per un cartro. Bikaner ciutat de contrastos. Tot es al.lucinant tant lo maco al new bikaner com lo no tant maco al old Fikaner. Amb l`excusa de veure el fort, els palaus, els temples vas donant voltes per la ciutat i tot es impactant. Vacas al mig del caotic transit, dones amb uns saris increibles, nens descalsos i sense res. Tot va d`un exxtrem a l`altre. Vaig arribar en un tren nocturn i es molt practic perque dorms, extelvies una nit d`hotel i canvies de desti i tot per 3 euros i pico. Seguint les recomanacions d`un blog que vaig llegir a anat a parar a una gesthouse (pensio de motxilleros) que es fantastica, habitacions super espaioses al igual que el wc, i lo millor la familia que ho porta, pare, mare i fill que sembla que facin una competicio a veure que es mes simpatic i van empatats a la primera pocisio. El menjar es bonisim amb mil especies i molt gustos. He passat uns dies fantastics a Bikaner i es molt bestia veure com viuen aqui tant els rics com els pobres. Avui he anat amb un autoristac amb la musica a tota hostia a 30 km d`aqui a Destoc a veure un temple que adoren les rates, si, si les rates. Mes subrealista impossible. Ja ho veieu porto 5 dies aqui i ja en tinc per escriure un llibre. Ara vaig a veure si puc penjar fotos que on estic l`internet es molt precaria i ho faig en dos parts. Aquesta nit pillo un autobus nocturn cap a jalsaimer.

martes, 6 de noviembre de 2012

Hola penya: Ahir el vespre vaig estar donant voltes i voltes pel barri on tinc l`hotel, al mati ja hi havia gent, a la tarda es va anar animant i el vespre es va convertir en un batibull indi que era alucinant, tendes per tot arreu, per les aceres pel carrer, unes a tocar d`unes altres i tot de gent per tot arreu,molt exotic i al.lucinant.
Avui he anat a fer una visita a la Delhi mes turistica, he comencat amb el red ford, una especie de palaus que no estaven malament pero el que m`ha sorpres mes es que hi havia molt turisme indi, jo em pensava que nomes hi haurien turistes occidentals pero ,jo m`he fet la teoria, de que com que aqui hi comenca a haver una clase mitja que no existia ara poden fer turisme, era curios veure families amb els nens vestint de manera occidental, els pares i mares amb tuniques i saris, i els avis amb cara d`haver estat tota la vida pobres i ara als 60, 70, 80 anys poguer gaudir del turisme, repeteixo es nomes una teoria que he pensat al veurels.
Despres he anat passajant pels bassars de la vella Delhi i era impresionant, moltisima gent, molt de transit, moltes botigues i molt de tot. Era tant exotic tot que ves fet fotos a tot, perque tot era espectacular, de fet he fet com unes 100 fotos i videos era incapas de guardar la camera, que exotic tot m`ha encatat.
I despres he anat a la mesquita Jama Masiid, la mes gran de l`India, era superguapa i a mes la gent d`alla, musulmana, em demanaven que els hi fes fotos perque els hi ensenyes i marxaven tant contents, aixo encara, pero es que tambe em demanaven fer-se fotos de ells amb mi amb les seves cameres, els hi feia gracia fer-se fotos amb un occidental, i a mi encara mes. Hi ha tot d`indis que a les fotos de les seves vacances surtiran amb una foto al meu costat. Que bona gent i que humils. Per alla al barri musulma he dinat un arros amb pinxos que he necessitat un litre d`aigua i algunes hores perque em deixes de picar la boca. Finalment he anat a veure el centre, nova Delhi, la placa connaugt que no semblava l`india plena de rascacels i mcdonals i finalment el park central on tothom jeia a la gespa i si estava molt tranquil. He caminat com 10km per Delhi i es alucinant, pero es que el dia no s`acava aqui ara vaig a sopar i a les 23:30 agafo un tren nocturn i arribare a Bikaner a les 7:30 a veure que diuen per alla. Continuara...

lunes, 5 de noviembre de 2012

Hola penya: Ja soc a Dehi. El viatje molt be, acostumat a estar 15 hores en un avio com en altres viatjes, aquest ha sigut com un passeig. Tres hores i algo fins a Estambul i unes 5 hores i pico fins a Delhi, aquest ultim anava acompanyat amb una noia turca molt simpatica que m`ha sorpres la seva habilitat per agafar la manta que donen a l`avio i amb molta trasa s`ha fet un turbant espectacular. Un cop a l`aeroport he agafat un taxi i m`han intentat timar amb un truco que jo ja sabia que es feia per aqui que es un cop ja t`han portat a D`elhi et diuen que l`hotel que buscas no existeix i que et porten a una oficina de turisme (falsa) i alla intenten portar-te a un hotel on ells tenen comissio. No ha colat, els he deixat alla plantats i he marxat amb la motxilla i sense pagar res, es deuen haver pensat que anava de farol i no m`atreviria anar tot sol per carrers desconeguts de Delhi pero no (en el fons els he estafat jo a ells ja que m`han portat fins a Delhi sense que pagues res). Despres he agafat un autorishac (no se com s`escriu) que es la tipica moto de tres rodes i amb cabina que segur que heu vist a alguna foto, i m`ha portat a la zona dels hotels on he caigut rendit pel cansament i jet lag. Un cop despert he anat a fer l`unic objectiu que tenia avui, aconsegir un bitllet de tren per marxar dema a la nit cap a Bikaner. La cua que hi havia per comprar bitllets era enomrme (pero molt) pero era divertit perque era com el joc de les cadires, cada vegada que despaxaven a algu tots avansavem una cadira, i aixi unes tres hores, cosa que m`ha donat per anar xerant amb la gent de la cua, majoritariament gent de bangladeix, molt interesant. I ara tinc tota la tarda d`avui per visitar el barri on soc (que tothom deia que era molt impactant pero a mi em sebla com Bankog o Saigon pero brut i vaig molt comode pels puestos flipant amb el que vaig veient) i dema que fare la vista al Delhi mes turistica fins agafar el tren a les 23:30. Aixo promet, pura India, pura Asia, Pura Vida. Continuara.