jueves, 19 de noviembre de 2009

Hoi An i les muntanyes de marbre


Hola penya: Estic a Hoi an i tambe plou (a vegades si, a vegades no i a vegades xirimiri) i m'estranya perque ahir a una pagoda vaig posar tres barres d'incens demanant que no plogues davant tres estatues, una que representava a Buda, un altre que representava un drac i un altre que era un bitxo que sesmblava al jabba de la guerra de las galaxias, pero ni aixi. I es una pena perque per aqui hi han plajetes molt guays, pero bueno. Ahir vaig estar pasejant per la part antigua de Hoi An, molt maco tot, una tenda de turistes al costat de un restaurant per turistes i al costat una tenda de subenirs. Tot molt coqueto i de fet ja em tocava una ciutat una mica occidelincada. Vaig sopar a un lloc que em van recomenar els meus colegues Noelia i Gustavo i encara ara m'estic xupant els dits, vaig menjar cao lao, que bo que era.
I com que ahir va ser tant occidental avui he llogat una moto, per perdrem un altre cop pel vietnam real, he anat a un lloc a 55km d'aqui o sigui anada i tornada 110km mes una miqueta mes. Parant a tots els llocs on veia que hi havia merder a cada mercat, a cada creument de camins, a esmorzar, a pendre un suc, etc. Els vietnamites flipaven amb mi (que fa aquest turista per aqui? I sota la pluja? i amb moto?) i jo flipava
amb ells (que collons ven aquest tio?). M'encanta, ara mateix faria tot el Vietnam en moto. Total que al final he arribat al meu objectiu, les muntanyes de marbre, un lloc espectecular o majestatic com diria la lonly planet. Eren tot de camins laberintics que pasaven per coves plenes de santuaris, pagodes i estatues de buda, shiva i uns quants deus mes. A mes hi havia tot un cole amb un mogollon de nens per alla i tots volien que els hi fes una foto. He pasat un bon rato per alla, d'una cova a l'altre en busca dels raconets fantastics que hi havia. Despres he tornat a Hoi An i m'he trovat a la Tamaki l'amiga japonesa i l'hi he dit que si venia a dinar pero m'ha dit que ella en venia i em quedat per sopar, llavors he sentit "David, david!" eren uns colegues que vaig fer a Sapa i he dinat amb ells i ara al arribar a l'ordinador tenia un missatge del Sabadellenc de "espanyoles por el mundo" donant-me el seu telefon perque el truqui quant arribi a Saigon (si no sabeu de que va aixo pregunteu a la Neus o a l'Eli) la tactica de dir-li que si vol parlar amb algu que conegui la torre de l'aigua i el Naranjito a funcionat. Sera un contacte de collons. I dema cap a ciudad Ho chi minh, alies Saigon. Ja ho veieu, anant d'un parais a un altre fent amics sense parar. Quina pura vida m`estic tirant. I a mes continuara...

3 comentarios:

  1. Que bé que connectis amb el sabadellenc! Encara que ja has demostrat que t'ho muntes prou bé tot solet. Reps els missatges "anònims"? Mare

    ResponderEliminar
  2. Hola mare, si que rebo els missatges pero es que cada cop que pillo un ordinador em trobo molta feina. Ara que estic esperant un bus cap a Saigon aprofitare per contestar-los. M'esperen 22 hores d'autobus, pero per sort es amb lliteres.
    Pura vida,
    David.

    ResponderEliminar
  3. Autobús amb lliteres?Pot ser guai!Saigon és la capital,oi? Saps que demà ingressa el Tomàs per operar-lo demà?

    ResponderEliminar