domingo, 13 de noviembre de 2011

canaima

Hola penya:
Ja em van dir que quant anes a Canaima em costaria saber que es el que mes m'agradaria, jo vaig pensar que sempre se sap que es el que mes t'ha agradat, pero no. Podria ser el mateix poble de Canaima, on viuen els indis pemon i que estant al costat del salto del angel s'ha convertit en un lloc turistic pero ni aixi ha perdut el seu encant. Pot ser la llacuna de canaima, un llac espectecular rodejada de palmeres, algunes inclus dintre l'aigua, i amb sorra blanca a on hi van a parar 5 catarates impresionants (si, hi han 5 catarates que desemboquen al mateix llac, increible). Podria ser el salt del sapito, una catarata amb un volum d'aigua enorme i per la qual pots pasar per dins (com al parc catalunya, salvant i molt les distancies), que bestia pasar per alla i notar la forca de l'aigua. Podira ser el viatje de casi un dia remontant el riu carrao, atrevesant rapids contra corrent, canyons, teipuis i paisatges espectaculars, divertidisim. Tambe podria ser el salto del angel, la catarata mes alta del mon, quasi un kilometre es 17 vegades mes alta que les del niagara, els 30 primers metres l'aigua cau com a qualsevol catarata, despres es despista, es pulveritsa i ja no sap cap on anar, si cap avall com diu la llei de la gravetat,o seguir el vent, o no sap que fer i es transforma en una especie de nuvol que cau a camara lenta, impresionant de debo, i el fet de banyarte al llac que forma i mirar amunt i veure un km de caiguda lliure d'aigua sobre teu, uahh. Podria ser el campament rustic on vaig dormir al costat de la catarata, on dorms en hamaques i vem menjar un pollastre fet a la foguera, que bo que era. Podria ser el viatje en avioneta de 6 places, on vaig anar de copilot i volava arrant dels abres atrevesant la selva i veient un paisatge espectacular d'aquesta des de dalt. Que que es el que mes m'ha agradat de Canaima no ho se, o poder si, TOT. A mes en aquest tour a part d'un grup de rusos que anaven totalment al seu aire i un frances molt pesat i havien dos alemanyes molt guais (la cine i la sicret) amb les quals ens em fet molt amics i em estat tota l'estona junts rient sense parar i disfrutant com mai de la pura vida. Ara torno a estar a ciutat bolivar, a la posada la casita, on si esta com a casa amb un ambient motxillero total on tots els turistes ens anem explicant les nostres aventures venezolanes i on avui pasare un dia de relax ja que toca una mica de descans i de rentar roba que tanta selva cansa una miqueta. Les alemanyes han vingut amb mi a la posada. Dema vaig cap a los llanos (el serengeti america) a on estare 4 dies fent una especie de safari per veure animals, osos formiguers, anacondes, armadillos, piranyes i tota la fauna que pugui veure. No podre escriure durant aquets dies, ja ho fare desde merida que es on acava el safari.

2 comentarios:

  1. Nano, t'expliques amb tant d'entusiasma que quasi no es troben a faltar les fotos. Allò de què "una imatge val més que mil paraules... no sé, no sé... de totes maneres algun dia en veurem,oi? mare

    ResponderEliminar
  2. Ostres com ho aprofites!! quantes coses que has fet!! que xulu no poder saber que és el que més t'ha agradat.
    Vagi bé el safari, vigila amb les anacondes i les piranyes.
    Marc, Neus, Mireia.

    ResponderEliminar