sábado, 10 de noviembre de 2012
Jalsaimer
Hola penya:
Ahir vaig marxar de Bikaner amb molta pena, es una ciutat que escapa una mica de la ruta turistica i la gent nomes i va per veure el temple de les rates (encara al.lucinant ara, ja veureu els videos) i se`n va. Per aixo quant anava passejant per alla la gent es sorprenia, tothom em mirava, els nens em deien ~hello~ i quant els contestava es morien de vergonya. A part de la guesthouse on vaig tenir llargues converses amb el fill de l`amo molt interesants. L`historia de com vaig agafar el bus per marxar mereix tot un capitol que ara no tinc temps, pero que tambe va ser molt divertida a la part que caotica, com a de ser aqui a l`India. Ara soc a Jalsaimer i aqui si que hi ha un fort guapo (els de Delhi i Bikaner estaven be pero no mataven) aquest es com un palau de pelicula de prinseses de la Disney, o com el exin-castillos que jugavem de petits.
Es molt gran, hi ha families vivint a dintre i tot, hi han tendetes de subenirs, cibercafes, bars i esta tot ple de temples, torres, miradors, ple de detalls per tot arreu. Necessites tot un mati per veurel. Aqui si que hi havia turistes, com uns cent autocars de 40 persones, era dificil fer fotos perque al mig sempre hi havia un alemany, rus, i fins i tot catalans. Pero val molt la pena.
Despres de dinar i de tant fer el turiste m`he anat a perdre pel barri vell que es el que mi m`esta molant mes de per aqui, i ho he aconseguit perque m`he perdut del tot, vale que era totalment laberintic pero es que he estat com dos hores perdut, pero tant feia perque era brutal, aqui la gent no es que no tanqui la porta de casa seva amb clau es que la tenen oberta de bat a bat, fan la meitat de vida a dintre i l`altre mitat a fora. Un altre cop la gent flipava de que jo anes per alla tant tranquilament, un altre cop els nens sorpresos em deien coses i jo els responia aixo feia que les seves mares em fesin un somriure i quant els corresponia ho trovaven divertidisim. He patit una sobredosi de somriures com mai a la vida. Em sembla que porto una setmana per la india (o no, no se ni quin dia estem de mes ni de setmana ni m`importa) i ja estic enganxadixim. Pura India, pura vida. Dema vaig cap a Jodpur (ja que aqui de bo nomes hi ha el fort, el barri antic i safaris en camell pel desert que jo passo de fer perque jo el que vull veure es com viu la gent aqui i no anar a fer el guiri amb un camell al desert). Continuara...
P.D: No penjo mes fotos perque al ciber que estic tardan 5 minuts en pujar pero en tinc un mogollon i els videos son al.lucinants.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)



Està bé que només "t'ataquin" amb somriures, és veu que no són gent perillosa.mare
ResponderEliminarNo son gent perillosa, fins ara nomes m`he trobat bona gent que m`ajuden tant com poden. Un cop he passat els cacaturistes de les estacions de bus i tren, pero aixo es facil i segons com, fins hi tot divertit.
Eliminar