domingo, 22 de noviembre de 2015


Hola penya: Ja havia llegit per molts blocs i a la guia de viatjes que el viatge entre Bantanbang i Sian Riep es tenia que fer en barca. Semblava una tonteria ja que em bus eren 5 hores de viatje, en minivan 4h i en barca eren 7 hores. Pero en vaig fer cas i vaig anar amb la barca. Aquesta nomes sortir de Bantanbang va a comencar a passar per pobles flotants, es a dir una gent que viu en cases sobre el riu que es desplaca en barca, te els comercos en barques, les escoles, el metge, etc... tot flota i viuen al i per el riu. Era inpactant, a la barca anavem molts turistes pero gairebe tots anaven asseguts als seus seients, jo ni vaig veure el meu, des de que vaig arribar em vaig instalar al sostre de la barca i aixi tenia panoramica del tot, tambe ho van fer mes gent, un frances que parlava molt, un aleman boix i pallaso, una francesa preciosa i un japones que no deia res. Es clar en 7 hores de viatge ens vem fer amics i anavem parlant de lo bo del viatge.
Aquella gent d`aquells pobles vivien del que pescaven, tenien un hortet, una vaca, unes gallines i pollastres i algun un porc. I ja esta, no necessitaven res mes, vivien tota la famila en una casa i aixi sense mes precupacions vivien. Tots els nens a la que veien la barca i a nosaltres a dalt ens deien adeu amb la ma i cridant, nosaltres semblavem com els reis mags en una cabalgata anavem dient adeu cap a la dreta cap a l`esquerra. Impresionant. Despres de varies hores aixi el paissatge va canviar i en lloc de ser un riu on vivia gent es va convertir en aigues pantanoses amb manglars i una naturalesa espetarrant. El frances ja no sabia que dir, l`alemany boig sàvia tret la samarreta i anave fent bots per la barca, la francesa seguia igual de guapa i el japones no deia res. Despres el paissatge anava canviant, passant per una canals que semblava impossible que passes la barca, per mes pobles flotants on teniem que saludar mes nens per arribar llac tonle sap i vem navegar per aigues obertes amb onades i tot. Finalment un cop atrevesat el llac va entrar per canals encara mes petits, per entremig de la selva on hi havia vegades que de tants nenufers no veies ni l`aigua i les branques dels arbres pasaven per sobre el sostre i els teniem que esquivar. No ens ho podiem creure despres de tot lo brutal del viatge i de tnat vairat, ara anavem en una barca enmig de la selva. El frances, l`alemany, la francesa i jo ja no teniem paraules, estavem flipant de lo fantastic d`aquell viatge i llavors el japones va dir " a vegades la vida pot ser marevellosa"tots el vem mirar i vem assentir, jo vaig pensar, que be que parles tiu.
finalment vem arribar a Sian Riep que es famos perque es desde on es visiten els temples d`Angkor, i porto dos dies visitanlos. A casa nostre no son gaire coneguts pero internecionalment tenen molt no, els comparen amb el machu pichu o les piramides amb la diferencia que aquets en un mati o una tarda els tens vistos i a angkor necessites un minim de dos dies, fins i tot son les uniques ruines del mon que tenen aeroport internacional de tants turistes que les visiten. Aquets dos dies visitant els temples han sigut alucinants vaig comencar de menys a mes, primer els mes cutres per anar deixant per el final els mes famosos i impresionants, pero es que els primers ja eren de collons, va ser llavors quant vaig pensar, aixo m`agradara
En dos dies he vist com 15 temples cada qual mes alucinant, son de l`epoca Jemer i tenen mes de 1.500 anys pero alguns estan perfectament conservats. N`hi ha que la naturalesa s`ha fucionat amb ells hi els abres creixent per sobre les ruines donant un especte de peli de indiana jones o algo aixi. Altres tenen uns gravats brutals, altres son altisims i desde a dalt veus tota la selva, tots tenen un algo i son molts, realment es mereixen la fama que tenen, es com veure l`acropolis, pompeia, el coliseum, el taj majal, el machu pichu tot en nomes dos dies, i se de que parlo, jo he estat a tots aquets llocs.
Estic instalat en una pensio a la punta del barri turistic de Sien Riep, aquest barri no sembla camboia, quasi no hi han camboians nomes turistes, tendes per turistes, resteurants, geletaries, discoteques, tot per a turistes, Pero bueno despres de tants dies de exotica Camboia una mica de mon occidental tambe esta be. I den tant en tant tambe m`escapo al canto on hi han els camboians no fos cas que s`oblidesin de mi. Passejant pel poble em vaig troban al amic frances que vaig fer a bantanbang, o algun dels de la barca o uns argentins que vaig coneixer als temples, o sigui que vaig per aqui anant saludant a la penya com si fes temps que visqui aqui, "ei adeu", "com va tot?""ens veiem". O sigui estic encantat destar aqui hi de disfrutar tot el que estic disfrutant. I com va dir el japones que no parlava, la vida a vegades pot ser marevellosa. Hasta lueg

4 comentarios:

  1. Doncs cal aprofitar aquest moments meravellosos de la vida que també és cert que n'hi ha altres que no ho són.
    Acabaràs sent un expert en temples! Els dies van passant, avui ja he vist a la Ramba llums de Nadal, encara apagats, és clar. Per aquí on ets també de¡n parla? mare

    ResponderEliminar
  2. "A vegades la vida es marevellosa"; es ben veritat.
    Els temples de Angkor si que son molt coneguts per la inmensitat i espectacularitat; que impressionant deus ser haver-hi estat "en viu" i també el viatge que vares fer amb la barca !!!

    ResponderEliminar
  3. Que xulu! ja només les fotos són guapíssimes.
    =^..^=

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Bondia, jo també me quedat paralitzada com la guapa francesa (je, je) o com el japones que no parla.
      Jo no conèixia aquests temples, quina pssada.
      T'expliques molt i molt bé, fas uns relats molt amens i ve molt de gust llegir-los. Ja ens explicaras mes detalls quan ens veiem, però sembla que tot està resultant molt interessant i precios.
      Continua aprofitant-ho.

      Montse

      Eliminar