lunes, 9 de noviembre de 2015


hola penya: Ja he deixat Singapur i estic a Camboia. L'ultim dia a Singapur em vaig dedicar a visitar el districte financer, ple d`enormes rascacels que a part d`impresionants son molt importants ja que alla dintre es decideix el preu de moltes de les coses que comprem nosaltres habitualment. Els carrrers estaven plens de gent amb traje i corbata que semblaben molt estrasatas anant d`un canto a un altre.
Tambe vaig visitar el barri marina bay, que es una badia desde on pots veure tot lski line de Singapur, es increible pensar que tots aquests rascacels han aperagut en molt pocs anys ja que abans Singapur no era mes que un port i una petita ciutat.
Despres he tornat als barris que es on viu la gent normal i com que era diumenge hi havia un envient molt festiu. Tenen uns llocs on hi han moltes parades de menjar i al mig unes talues tota la gent hi jo mateix vas triant el que vols menjar i despres seus a la taula conjuntament amb molta mes gent, a ells els fa gracia veura a algu diferent i et somriuen i et parles i acabes sent l`atraccio del sopar, i jo encatat de la vida. Ara ja soc a Camboia, la veritat es que el viatje em precupava perque aquets dies he tingut un petit gran problema, un foruncol al cul, mai mavia passat i m`ha de passar per vacances. Per qui no ho sapiga un foruncol es com un gra enorme. molt lleig i fastigos i que fa molt mal, pero molt. I altres coses fastigoses que no explicare pero que requereixen molts cuidados. Vaig fins hi tot anar a un metge en un hospital de luxe que em vaig trobar per alla i el doctor el primer que em diu es "s`ha de fer cirugia" i jo li vaig dir "que dius animal?" i el final ho vem deixar amb antibiotics i antiseptics i tots dos contents. Total que avui el viatje amb la mochilla que reperteix tot el seu pes just on hi ha el foruncol em feia hasta por. Pero tot ha sortit rodo, l'estacio de metro fins a l`aeroport estava just al costat de la meva pensio. Hi aqui a Ponh penh el taxista de l`aeroport que primer em volia deixar a un apensio que no se on collons era li he dit que n'hi hablar que ell em deixes en un punt exacta del mapa que li ensenyava. Que era un punt imaginari on jo desde Sabadell pensava comencar a buscar la pensio. M`ha deixat alla, m`he donat la volta hi he trobat un hotel de collons, baratissim i que esta just a la millor zona, no he tingut que buscar mes ni caminar. El tema del foruncol ja s`esta acabant i la veritat es que no m`ha impedit fer res del que volia perque per collons els meus i al foruncol del cul que el donguin pel cul. Ara comenca una nova historia totalment diferent per Camboia un dels paissos mes pobres del sud est asiatic i que es presenta super interesant. Seguira... Hasta lueg.

3 comentarios:

  1. Bé sempre hi ha d'haver algun tema que faci que l'aventura sigui més aventura, encara que sigui pesat...molt bé si ja s'està solucionant!
    suposo que ara el contrast de Camboia serà molt gran! ja ens ho aniràs ensenyant.

    ResponderEliminar
  2. Vaja! tu ets un crac i no deixaràs que res t'espatlli el viatge del que tots participem.Mare

    ResponderEliminar
  3. Hola David estem fent una prova amb la Montse.

    ResponderEliminar