miércoles, 14 de noviembre de 2018


Hola penya: Dos dies visitant Petra i en una paraula: impresionant. Ahir vaig matinar molt i qui em coneix ja sap que aixo es un gran sacrifici per a mi nomes per a coses exepcionals. Ja nomes per entrar ho fas per "el siq" que es el gran canyo que segurament tothom a vist en un reportatge de Petra o en alguna pelicula d'indiana Jones. Per aixo sol ja valdria la pena venir fins aqui, amb parets de casi 100 metres. Pero hi ha mes, molt mes. Vas abansant ja flipant i a mes saps que en algun moment, en qualsevol gir apereixara la imatge mes famosa de Petra. I de cop s'acaba el canyo i apereix. Poc a poc, primer veus un tros despres mes i al final et trobes davant el Tresor. El tresor es com diuen a la iconica façana d'un temple tallat a la paret. Hi havia molt poca gent i alla estava imponent davant meu. Tot un espectacle, una de les marabelles mundials. I axi comença la visita de Petra, Pum. Pero es que aixo nomes es la punteta de l'iceberg. Ja estava totalment al.lucinat des del minut 1 i em quedaven dos dies per endevant. Vaig continuar al meu aire i vaig anar a visitar les tumbes reials, un altre espectacle de façanes tallades a la paret, una al costat de l'altre la qual mes espectacular. Alla vaig parlar amb un venedor de subenirs molt simpatic. Vem estar parlant de les recents inundacions i em va dir que mai havia vist res igual. Vaig continuar visitant la zona que es enorme, les coves nabateas que es el pople fundador del lloc. Algunes nomes son simples coves excabades a la paret, per es veu que li van trobar la gracia a aixo de picar a les parets i van acabar fent Petra. Segidament vaig anar a lo fort, el primer trail. He comprovat que aqui quant a un cami al començament hi ha un cartell que diu trail vol dir que es un cami molt llarg, amb molta penent, que cansa molt pero que al final te premi. El primer que vaig fer era el del monesti. Una hora i pico de pujar escales i rampes molt dures pero el premi va ser arribar al temple que en diuen monestir que per mi esta inclus millor que el tresor. Mes gran i mes profunt. Quant arribes a d'alt amb la llengua penjat de l'esforç del cami set curen tots els mals al veure'l. Despres de disfrutar d'aquesta vista vaig tornar a baixar i ha seguir explorant. Temples romans molt ben conservats, amfiteares, mes coves, brutal tot. Vaig decidir fer el segon trail. Aquest de quasi hora i mitja de pujada intensa. Pel cami vaig coincidir amb una noia belga que ens anavem trovant quant feiem parades per agafar aire i esbufegar. Al final hi havia una mica de baixada i jo no se que vaig fer que em vaig desviar del cami i em vaig perdre i la belga em va seguir. Vem seguir baixant a la brava fins a arribar a uns passos finals de vertic i fins hi tot perillosos. La belga anava dient, mai mes seguire a un espanyol. Pero vem aconseguir arribar fins el final, aquest cop el premi era una teteria amb forma de jaima amb unes vistes impresionants sobre el tresor. Que be s'estava alla amb colxonetes, coixins i els peus penjants al buit per sobre de les vistes del tresor. Alla em vaig quedar una bona estona fent un parell de tes. Quant vaig baixar ja estava molt cansant pero vaig seguir visitant mes temples romans fins que ja es va acostar l'hora que tanquen i vaig enfilar el cami de tornada. Per tornar el cami tambe fa molta pujada. Vaig mirar el meu voltant i tots els que tornavem a l'hora de tancar teniem el mateix especte de cansats, arrosegavem els peus i nomes miravem cap a baix, semblavem de la serie the walking death. Pero aixo si tots amb un somriure enorme a la cara. Avui a un hora mes normal hi he tornat a anar. Aquest cop he començat pel que en diuen el carrer de les façanes. Molt guapo i espectecular tot ell. He tornat a començar el dia explendidament. Despres he decidit tornar a fer un trail, aquest el mes recomanat, el que diuen que si nomes en penses fer un ha de ser aquest. Mes pujades, mes escales. Pero aquest cop em casaba menys, potser perque a l'hotel on estic i tinc l'esmorçar gratis m'he inflat a menjar o potser que em tants dies de caminar m'estic tornant catxes. He arribat a la roca dels sacrifisis, que es on els Nabateus sacrificaven els animals per honrar els deus. Els paisatges eren espectaculars, perque aquesta es un altre per si Petra no tingues prou encant per si mateixa els paisatges no son menys. La diferencia d'aquest trail es que no tenies que tornar a baixar pel mateix lloc sino que continuaves. I quina continuacio. A cada dos pases et trobaves un lloc mes espectacular que l'altre. Que si la tumba dels romans, la tumba inacabada, la casa del jardi. Brutal, he estat com 4 hores fent el trail de tant que l'he disfrutat. Al final m'he tornat a perdre i he anat a parar a les cases on viuen tots els beduins que treballen venent subenirs, fent de guies, portant camells i tot el que fant per viure del turisme per aqui i ha estat molt be parlar un rato amb ells. Quant he tornat a la Petra propiament dita he començat a fer fora pistes. Es a dir durant els dos dies anava observant i veia gent a llocs que no estaven a les rutes i des dels miradors intentava averiguar per on havien pujat i aixi he arribat a una seria de llocs fantastics. I com ahir sense adonar-me s'ha fet l'hora de tancar. Mes tard ja dutxat he anat a veure el poble de WadiMusa que es el del costat de Petra,pero es nomes un poble de serveis per al turista. Ara vaig a sopar hi despres al cave bar un bar montat a dintre una cova nabatesa que diuen que si no i vas es com si no haguesis estat a Petra i aixo si que no. Dema marxo cap al desert. A Wadi Run a on dormire en una tenda a un campament bedui. I dema passat torno a Aman. Continuara.

3 comentarios: