miércoles, 25 de noviembre de 2009

El delta del mekong


Hola penya:
Sort que vaig decidir fel el viatge de nord a sud, perque si ho arribo a fer del reves no hagues sortit del delta del Metkog i em ves perdut tot lo altre. El delta es un lloc fantastic i majestatic. El riu Metkog es un dels mes caudalosos del mon (sobretot al final de la temporada de plujes o sigui ara) comenca al Tibet i pasa per tot asia fins a desembocar aqui on es parteix en 9 bracos (9 dragons)
per tant a la zona on he estat aquets dos dies es tot aigua, rius que semblen llacs conetats per canals l'un amb l'altre. I a qui la gent viu de cara al riu, no hi han carreteres ni camins sino canals per anar d'un illa a l'altre. He anat amb barco, barcasa i barquetes buscant mil racons increibles de vegetacio selvatica. I la gent que hi viu es al.lucinantment fantastica, mira que per tot al vietnam o son (aixo no ho havia dit encara pero els vietnamites son de puta mare) pero es que aqui son d'una simpatia extrema. La gent et saluda pels carrers i canals amb un somriure d'orella a orella i veus que es sincer, que realment els hi fa gracia veuret. Anavem amb la barca saludant a tort i a dret aquesta gent tant humil pero tant oberta. A mes he tornat a tenir molta sort amb el grup que he fet el tour, sobretot amb dos francesos (un dells porta 6 anys vivint al Peru i parlava castella) i un alemany, com que tots quatre viatjavem sols de seguida hens vem entendre. Vem dormir i sopar en un home-stay ( o sigui una casa de vietnamites) el sopar bonisim i super-exotic i despres fent unes cervesetes i uns riures tirats en unes amaques al costat del riu, inolbidable. Avui hem anat a un mercat flotant, que es una experiencia unica, irrepetible, majestatica, i no se que mes dir. Quina llastima que nomes hagi pogut dedicar dos dies a aquest raco de mon perque m`hi hagues perdut, molt mes buscant fins l'ultim raconet i fins a l'ultim habitant d'aquesta regio que viuen mes sobre les seves barques que en terra ferma. Ara torno a estar a saigon i dema vaig als tunels de cu chi a veure d'aprop els esenaris de la guerra. Continuara...

4 comentarios:

  1. Hola David,
    i quina mena de bitxo és aquest que surt a la foto?
    Neus

    ResponderEliminar
  2. Curiosa la primera imatge en què estàs al costat d'una noia que sembla petita, petita, al costat teu. Deu ser qüestió de perspectiva,oi?
    Em sembla que et faria falta una bona llista d'adjectius, perquè ja se t'acaben per qualificar tot el que vas veient, no?

    ResponderEliminar
  3. Després de llegir-te he buscat els túnels de cu chi al Google i em sembla que també necessito la llista d'adjectius que et deia. Veure-ho ha de ser fort! Mare.

    ResponderEliminar
  4. El bitxo que surt es un bufal d'aigua, es el tractor dels vietnamites, amb el que treballen la terra per plantar l'arros. Els i les vietnamites son molt petitets, jo aqui soc alt. I si em falten adjectius perque el vietnam els acaba tots.

    ResponderEliminar