lunes, 23 de noviembre de 2009

My son i Saigon

Hola penya:
Uf! no paro de fer coses. El divendres pel mati vaig estar a my son, unes ruines de l`antic poble de champa que vivien prop de l'acutal Hoi an pels segles IV fins el XIII i durant aquella epoca deuria ser un lloc impresionant pero ara despres del pas del temps i les guerres queda poqueta cosa (o m'ho sembla a mi que he viatjat massa i despres de veure el Machu pichu del Peru, Pompeya d'Italia o el Parteon de Grecia, potser espero massa) pero sempre es interesant saber com vivien les antigues cultures, aquets no tenien ni agricultura ni res, eren pirates, al final els seus veins es van cansar i els van aniquilar. A la tarda vaig agafar un sleeping-bus durant 11 hores i despres un altre 14 hores mes, tot i que son molts comodos va ser una tortura.
I ara soc a Ciutat ho chi mingh, Saigon pels amics (curiosa la historia dels politics que van decidir canviar el nom de la ciutat, es com si algu de cop desidis que Sabadell a partir d'ara es dira ciutat Manel Bustos. Evindentment tothom seguiria dien-li Sabadell, doncs el mateix passa amb Saigon). Avui m'he dedicat a fer el guiri per tots els llocs que s'ha de fer pel centre de Saigon (que fort lo de les motos aqui, sort que em vaig entrenar a Hanoi. Per travesar el carrer veus que venen 100 motos i tot i aixi t'has d'armar de valor i travesar, esquivant-les i el mes curios es que funciona) he visitat: el mercat de Ben thamh, el museu de ho chi minh, la catedral de notre dame i la pagoda de l'emperador de jade. O sigui que he caminet al menys 6Km per tot el centre de Saigon (em guardo els barris mes autentics per mes endevant).
Pero el que mes m'ha impresionat, i molt,es el museu de la guerra, mira que ja anava avisat, que es un lloc que et pot regirar l'estomac, pero no esperava que tant. Esta ple de fotografies (curiosament fetes per reportes de guerra americans que anaven amb les seves tropes) i mostren la cara mes crua de la guerra. Gent mutilada, morts, nens deformes pel gas taronja en fi la cruesa mes bestia que et puguis imaginar. Pero tot fet amb molt bona intencio, la d'ensenyar fins a quin punt pot ser estupida la rassa humana, tant de bo tothom veies aquest museu i s'adones de lo estupida que es la guerra. El sortir d'alla amb mal a l'anima m'he quedat un rato a la porta i era molt besita veure la cara amb la que sortia la gent d'alla.
Despres de tota la ruta turistica he anat a sopar al restaurant "Pacharan" de tapes espanyoles, esta a la zona mes rica de la ciutat i es considerat un restaurant de luxe, i es de tapes rollo: mandonguilles i calamars a la romana, es molt curios, he parlat un ratet amb l'amo que es espanyol. I ja aqui a l'hotel he parlat amb un madrilenys que estan tristos perque els hi queden poques vacances ja que dimecres marxen, pobrets a mi encara em queda molt, fins dissabte. Dema vaig a un tour de dos dies pel delta del mekong o sigui que continuara...

1 comentario:

  1. Quantes motos!Potser no tenen espai ni per caure. Hi ha molts accidents?Mare

    ResponderEliminar