jueves, 10 de noviembre de 2011

aeroport de ciudad bolivar

Hola penya:
Escric des de l'aeroport de ciudad bolivar a l'espera de l'avio cap a Canaima i el salto del angel. Lo del delta de l'orinoco va ser increible. Es una selva pero plena d'aigua, l'orinoco es el tercer riu mes caudalos del mon, per tant imagineu la d'aigua que hi ha per alla. El que mes em va impresionar va ser la tribo dels wanobo. Mira que he vist tribus besties en els meus viatjes pero aquests ho superen tot. Fa uns 17.000 anys els homes primitius van arribar a america per l'estret de berin i fa 7.000 van arribar a l'orinoco, doncs des de llavors viuen de la mateixa manera, veurels es com fer un viatje en el temps de 7.000 anys (en serio, es molt bestia) viuen en plataformes de fusta sobre la selva sense parets ni casa ni res. Alguna hamaca i ja esta i tot el que tenen s'ho han fet ells aprofitant tant com poden (hi en saben molt) els productes que tenen a la selva. Jo estava en un campament per guiris que intentava imitar com vivien ells, pero em moltes mes comoditats com ara un llit i una mosquitera i una cuina i sofas i eletricitat, o sigui que tampoc ho imitaven gaire. El campament hi havien tot de guiris hi cada dia canviaven, marxaven alguns i venien uns altres, nomes vaig coincidir tots els dies amb un alemany, Ralf i ens vem fer molt amics, tambe amb altes guiris. I amb la gent del campament que eren veneçolans encara em vaig fer mes colega, el parlar el mateix idioma ajuda molt, estaven tots com una cabra i el que mes el que feia de guia que es el millor relacions publiques que he vist mai. Ens tenia a tots els guiris encantats. El funcionament del campament era com les colonies de la Roda i havia una activitat de mati i una de la tarda, tant et portaven a pescar piranyes (de debo que casi en pesco pero les molt cabrones agafaven l'esquer i no picaven) o anavem a poblats wanobos (ja veureu les fotos, espectequlars) o a caminar per la selva, o a veure com es despertava la selva (monos aulladores, milers d'ocells,etc...) I tot en barques rapides, lentes, canoes, canoes de wanobos, i de tot. Una pasada, pura vida total!!! M'ho paso bomba veig coses impresionants, coneixo un munt de gent, no paro de riure... i a sobre ara vaig a Canaima/salto del angel que es el plat fort de Venezuela, i los llanos i Merida i el caibe, i ahhhhh........ Com m'agrada la Pura vida.
Vaig a agafar l'avio. Chao Panas

3 comentarios:

  1. Que bé tu passes me n'alegro! Lo de les fotos fa ràbia però la veritat és que t'expliques com un llibre obert i fas que intentem imaginar-ho. I bé si no ho aconssegueixes sempre queda que ho veure'm per Nadal. Suposo que en fas moltes i aquesta tribu també.

    P.d. Aquella cançó de no estava muerto estava de parranda em va fer gràcia. I lo de Chao Panas no sé molt bé..

    ResponderEliminar
  2. Com m'alegra tornar a tenir notcies teves i sobretot tan bones! mentrestant aquí patint per no sé què del banc que sembla ser que ja està resolt. Doncs endavant i a continuar gaudint de la pura vida! Mare

    ResponderEliminar
  3. Molt bé David, aquest esperit aventurer que tens es fantàstic (d'on l'has tret?) si que es veritat que encomanes amb les teves descripcions i també t'expliques molt bé tant que estem pendents de tot el que fas, de paissatge, d'amics, de tribus, d'estils de vida, etc...

    Continua gaudint d'aquesta desconexi amb el mon diari. Que vagi bé.

    Montse. (germana gran)

    ResponderEliminar