lunes, 19 de noviembre de 2012
Namaste penya:
Aquets darrers dies he estat visitant la ciutat de Jaipur, el primer dia jo, moltisims turistes internecionals i moltisims mes de locals vem veure tot el que es la ciutat antiga, el palau reial, el palau dels vents, i una especie de lloc on els antics feien servir uns edificis i estructures molt curioses per aprofondir en l`astronomia, tot molt maco i molt turistic. Pero el que a mi em mola es mentre vas d`un d`aquets llos a l`altre es anar veient com viuen els indis, en aquesta ciutat vella que estava enmorellada tot eren bassars, el de les especies, el de les joies, el de les figures de marbre, etc...
I alla els veies treballant, venent, comprant tot ple de vida. Mencanten els bassars aquets i el fet que estiguin tant plens de vida i a la vegada sorpren, quant et parlen de la india sempre parlen de miseria, i evidentment que n`hi ha, pero jo no paro de veure gent anant als mercats i sortint tots carregats. El segon dia vaig anar a el fuerte, esta a 11km i esta prou be, pero ja comenco estar una mica cansat de tants fuertes (son com castells d`antics marajas i no tant antics)
Avui he anant cap a Agra (ciutat on soc ara) un sona? Hi ha un temple, el temple mes gran mai fet per amor. He viatjat amb autobus diurn i he arribat sobre les 16:00 he esquivat tots els caca-turistes (tinc una tecnica que l`hauria de patentar) hi he anat a un gesthouse amb vistes al taj majal baratissim. Jo pensava acabar aixi el dia, anar comprar 4 coses que em feien falta pujar a la terrassa i veure el taj prenent quelcom i dutxarme, sopar i dormir. Pero sense temps d`instalarme a l`habitacio truquen a la porta, era el recepcionista que em deia que si s`avia que com que avui era la festa de no se que el taj majal era gratis i que corres molt que en un hora se`n nava la llum ja que aqui a les 6 es fosc. Jo tenia intencio de passar dema tot el mati visitant tranquilament em la calma que merieix pero corrent he anat cap alla. Quant el veus, i a mes entres pel tipic lloc que tots hem vist la foto, impresiona un monton, es mereix la fama, El que passa es que com que era gratis tota la india era alla. M`he fet totes les fotos tipiques que es fa la gent aqui pero corrent com un desgraciat, que es feia fosc, he passat dels altres edificis. Quant he volgut entrar al taj hi havien dues cues la de turistes que erem poquets i la dels indis que donava una volta sensera al Taj (de debo) quant he volgut entrar i he vist com estava allo he pensat en les nenes que van morir a Madrid per aforament extralimitat i no he gosat entrar. Ja hi tornare o dema o dema passat amb la calma, ara estic rendit com sempre, quant torni, si torno necessitare un altre mes de vacances, me`n vaig a sopar, o a dutxar, o a dormir, o jo que se que faig...A si a veure les vistes de la terrassa de la gesthouse que encara no les he vist, tot i que ja no hi haura el factor sorpresa pero es igual, sopar al costat del TAj Majal, ole, Pura Vida.
Continuara..
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
ostres el Taj Majal! això sí que sona, jo tenia un puzzle. Que maco.
ResponderEliminarp.d. La camiseta és india?
Jo també penso que val la pena de veure-ho amb calma, que no s'hi va sovint a la Índia. No t'agotis!mare
ResponderEliminarHola David
ResponderEliminarMolt bé les experiències, l'anar amunt i avall, coneixer el cor de la India, la gent de "a pie"
Anims i endavant. Montse Colomer