jueves, 29 de noviembre de 2012

Namaste penya: Ara, precicament ara que ja era mes indi que els indis, ara que m`hi trobo com peix a l`aigua, ara va i s`acaba el viatje, en fi, es el que tenen els novembres que molen molt pero s`acaven. M`he tirat un viatje al.lucinant; Bikaner amb la familia simpatiquisima del guesthouse i el subrealista temple de les rates, Jalsaimer i el seu guapissim fort i la seva gent somrient, Jodhpur que sembla que tornis al segle XVIII, Udiapur preciosa on he passat el millor Diwali de la meva vida amb els col.legues de Salamanca, Puskar ciutat tranquila amb el seu llac sagrat, Joipur amb els seus basars plens de vida, Agra i l`imponent Taj Majal, khuranjao i els seus espectaculars i picants temples, Varanasi espactacular tot ell impresionant i cent mil adjectius mes, i Delhi caotica pero interesentisima. Ja ho veieu he vist molta cosa, tanta com he pogut pero no tanta com ves volgut. L`India es un pais diferent a tot, ja m`ho deien pero no et fas a l`idea fins que ets aqui. Ells van comencar fa milers d`anys i tu t`hi has d`adaptar. Tambe diuen que l`india o t`agrada molt o no t`agrada gens, soposo que a aquestes altures ja haureu endivinant que jo soc dels que m`ha agradat molt, o millor dit moltisim. Els primers dies flipes, ~o una vaca tallant el transit~ o ~una india amb un sari brutal amb un paquet enorme al cap~ Tot es estrany, pero arriba un punt que lo que es subrealista deixa de sero per ser part de la teva normalitat i entres al seu mon hi ho vius amb ells. En quant a miseria m`ho esperava molt mes bestia, si que veies gents sense sostre i sense res pero menys del que creia. El que si que he vist es molta gent d`aqui fent el turista com jo, amb mi, per tant amb el poder adquisitiu com el meu i amb pinta de ser nous clasemitjants. Jo tinc la teoria que en aquest mon globalitzat un pais amb tanta gent que es capas de cobrar 200 euros al mes i traballar 12 hores al dia tindran moltes oportunitats, mes que nosaltres que volem cobrar mes de 1.000 euros. Ells tenen la capacitat que em 4 duros viuen i amb molt poca cosa son felicos. Dema divendres ja sere a Sabadell, ara, precisament ara que aniria cap a l`himalaya, o cap a les platjes de Goa, o .... Namaste India i gracies per la pura vida que m`has fet viure.

3 comentarios:

  1. Tot ré un final. Que tinguis un bon viatge de tornada!mare

    ResponderEliminar
  2. Hola Namaste, doncs ja veus, tot lo bo s'acaba, i es una pena com dius tu, ara que t'hi anaves trobant tant de be. Et quedarà tot el que has gaudit que no es poc pel que hem pogut veure !!!.
    A vegades tornar "a casa" també fa una certa gràcia, encara que, ja veuras ja, amb els temps que ara precisament hi corren per Sabadell, potser no son els millors. Fins demà !!

    ResponderEliminar
  3. Sí doncs tot s'acabà i el millor és quan tot s'acabà bé. Deu n'hi do tot el que has fet i vist, i per nosaltres des de la distància també per moments ens hi has introduït. I mira ja desitjant la sessió de fotos de Nadal. Namaste.

    Ens veiem.

    ResponderEliminar