domingo, 6 de octubre de 2013
Hola penya, salam:
Ahir vaig llogar una moto per anar a veure els temples de Prambanan, tenia moltes ganes de veure com seria anar amb moto per una de les illes mes superpoblades del mon. Ja sortir de Yoga (1'6 millons d'habitants) va ser una aventura, em perdia a cada moment i a cada semaforo li preguntava a la moto del costat per a on tenia que anar, constantment i havien atascos i predomina la llei del mes fort, qui te mes collons es el que pasa, aviat ho vaig apendre i "pa xulo" jo. Al final vaig arribar a la carretera principal, tenia dos carrils, pero ells feien com si n'hi hagues tres i en alguns moments fins i tot quatre, una autentica locura molt divertida. Els temples no estaven malament pero eren temples de quant Java era indu, i jo de temples indus ja en vaig veure molts l'any passat i molt mes besties.Al tornar vaig agafar una ruta alternativa, aquest cop la carretera era de doble sentit, quant un cotxe de l'altre sentit decidia adelantar li era igual que jo vingues per l'altre ja que ells pensen que si hi cabem tots tres pues no hi ha problema, vaig estar a punt de morir diverses vegades, algunes per accident i altres per atac de cor, pero m'ho pasava bomba. Despres em vaig ficar en una carretereta rural que no pasava ningu, plena de camps d'arros preciosos i quant parava a fer fotos els pagesos em saludaven i reien tot divertits, inclus paraven motos per veurem i dirme Hello sir. Despes vaig entrar a Yoga pels barris menys afevorits que tambe va be veure una mica de la Yoga real. Eren pobres peroamb molta dignitat (ja explicare un dia que per mi la miseria no es la falta de diners sino la de dignitat, en els meus viatjes he vist pobres molt felicos) i a la nit vaig anar a un concert de Reagge que es va convertir en una super festa.Avui m'he despertat ven d'hora hi he anat a veure el temple de Bondubur, aquest si que valia molt la pena, es encara un lloc sagrat pels budistes (en aquesta illa canvien cada segle de religio, a veure si el que be adopten la santaria cubana). Era una enorme piramide amb milers d'estatues de Buda i amb moltes plantes que cada una representava una cosa, i estava plena de gravacions a la pared de mantres per saber que has de fer per tenir una bona reancarnacio. Patrimoni de la humanitat, un dels plats forts turistics de Indonesia i una autentica pasada.
I per si amb tot aixo no n'hi hagues prou ara a la tarda vespre van els Yogarkasians i monten ni mes ni menys que el carnaval. Increible. Ara mateix estic de carnaval, he estat veien les desfilades de les comparses i ara he marxat a sopar i a escriure el mail i hi torno. Hi han dos ecenaris en una de les avingues centrals que han tallat i esta tota la ciutat alla de festa. Si es que si jo escrivis el guio de les meves vacances no sortirien tant be. Dema deixo Yogakarta amb la sensesio que no he vist ni aprofitat ni una milesima part (a vegades hi han llocs que son tant guais que no marxaries mai, Bankgog, Cusco,....)
Canvio totalment de registre vaig a Bromo, a fer un treking per entre volcans. La majoria de turistes ho fant en un tour, per aqui esta ple d'agencies que anuncien el tour i que el final et deixen a Bali (proxim desti), pero tothom en parla malament, que esta sobrepasat de preu, que et trancten com a borregos, que et venen autobusos amb aire acondiconat i habitacions de puta mare i que el final no ho son i que no pots triar els horaris hi et pujen un momentet al volca (tots els turistes a la mateixa hora per perdre mes l'encatn). Per tant he decidit fer-ho per lliure (no soc el primer, eh, fare el que ja altre gent ha fet) pero es dificil. Dema a primera hora pillo un tren a Surabaya, despres haig de buscar un bus per anar a Probolingo i despes buscarme la vida per anar al camp base de cemoro lawan d'on surten els trekings. A l'aventura. Bueno docns m'hen vaig de: CArnaval, carnaval, carnaval de rio.
Continuara...
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)




Ep! potser que vagis en compte, eh? que entre tanta moto i tants volcans... i el temps com està? fa calor, fred, s'està bé? aquí ara sembla que comença a fer el temps que toca, de proncipis de tardor, Mare
ResponderEliminarBe DAvid. Gràcies als teus comentaris i fotos podem també fer-nos una idea dels paisos, la gent i l'ambient de per a on vas passant. Continua així que va be per tots !!
ResponderEliminarManoi david.... he tardat a llegir.te perquè savia que hem faries molta enveja.... he però sana he...!!!
ResponderEliminarPero bueno... m'alegro que et tractin com un sultà i disfruta a lot of!!!! d'aquets paisos !!!
Cuida't una mica mes si pots... mamoncete!!!!
Vinga va mes cròniques que aquí a sbd no passa gaire res.