lunes, 14 de octubre de 2013

Bali es com una postal

Hola penya: Primer de tot, prometo que si veig alguna cosa lletja a Bali ho comantare en aquest blog (pero noi, no hi ha manera). Aquets dos ultims dies la protagonista
ha estat la moto, he fet un munt de kilometres per Bali. Em mola molt la llibertat que em dona "Born to be wilt" Ahir primer vaig anar a visitar el temple de Pura Tanah Lot, que esta en una roca que sobresurt en una platja. Aixi vaig coneixer tambe l,ocea indic que no el coneixia (i gasta una mala llet, com tots els oceans). El temple estava molt be, pero era superturistic i havia molts, moltisims turistes (la majoria indonesis) i mogollon de tendes per turistes, semblava disneilandia, vaig arribar, vaig veure i vaig marxar
Despres vaig anar cap a l'interior, per carreteretes molt petites (aqui es mes facil conduir que a Java, no tens la sensacio de jugarte la vida) els paisatges son espectaculars, veus tota la gama de verds que hi han, palmeres, camps d'arros, i a mes la carretera va pasant per dins tots els pobles. Pots veure com viu la gent el dia dia, com es la vida rural, tot un espectacle. Al final vaig arribar al temple de Pura Luhur Batukao que era totalment diferent a láltre. Es un dels mes sagrats de Bali, ple de monjos resant i recitant mantres i espectacular tot ell, val molt la pena. Al final quant tornava cap a Ubud vaig veure tot de gent i vaig parar, era una baralla de galls i tot el poble estava alla, tots indonesis i jo, tots em deien coses, va ser molt divertit.
Avui encara he fet mes Km, entre anada i tornada mes de 100, que aqui a Bali amb les carreteretes son molts, un altre cop paisatges espectaculars. Aquest cop anava cap a les muntanyes, a dalt de tot del segon volca mes alt d'aqui
El paisatge canviaba, deixava enrera els camps d'arros, per deixar pas a una naturalesa d'alta muntanya, fins arribar al temple de Pura Ulun Danau Batan, aquest esta a la ribera dún llac format dins un crater, com tots els temples d'aqui era molt guapo, i alla m'he tirat un luxe, he fet un bufet lliure on hi havia un munt de menjar, m'he quedat a gustisim i he aprofitat per fer tastets de nous plats indonesis (que bo que esta el menjar aqui) m'ha costat 4 Euros (i que barato es tot)
Despres he continuat carretera amunt hi aquesta continuava per la cresta del volca i desde alla dalt anava amb la moto i tenia a la dreta les vistes del llac i a l'esquerra les vistes del mar a part de tota una panoramica unica de l'illa (brutal) al final he arribat a un poble que es diu Munduk desde on he fet una excursioneta fins a una cascada de 15 metres. I a tornar cap a Udub. Amb la familia de HOmestay ens estem fent molt amics, parlo molt (hores) amb el germa gran que deu tenir la meva edad, i la seva germana una miqueta mes jove. Estan molt precupats per si porten be el seu negoci, jo no paro de dir-si que si, que esta de collons, hi es posen tant contents que fa molta gracia. Dema deixo Ubud i vaig cap a Pandagai, que en principi es mes motxillero i on tindra mes importancia el mar, pero aixo ja es un altre historia. Continuara...

1 comentario:

  1. I que bé que t'expliques! Hauries d'editar un llibre de viatges i fer-ne divulgació. Et faries ric! Mare

    ResponderEliminar