jueves, 17 de noviembre de 2016

El Chalten


Hola penya: Encara totalment trasvalsat i trist per la perdua d'una persona clau a la nostre familia, ja que ens ha deixat la meva cunyada, la Montse Tomas, dona del meu germa Angel i mare dels meus nebots Albert i Salut i amb l'espina que dure sempre clavada de no haver pogut assistir al seu funeral, i arribar a plantejar-me abondonar el viatje per estar amb els meus en moments tant dificils. Seguint els consells tant de l'Angel com de la familia continuare el viatje i a mes m'ho penso passar d'allo mes be, les circunstancies han sigut les que han sigut i no tindria sentit fer un altre cosa. Quant torni ja tindre temps de parlar amb tots ells i ha mes em consta que ja saben que el meu soport tambe l'han tingut tot i la distancia. Tambe segueixo amb el blog perque crec que es el que haig de fer.
Vaig passar dos dies i mig a el Chalten tambe al parc nacional del glaciars pero a la part nord Nomes arribar van fer desviar l'autobus cap el centre dels guardaparcs i alla ens van fer una xerrada per consensiarnos que estavem a un lloc d'alta muntanya i que si teniem intencio de fer excursions per alla anesim en compte, que allo era per a profecionals. Glups! vaig pensar jo. Jo no soc un profecional pero tenia la intencio de fer unes escursionetes per alla. Aquella tarda
en vaig fer una de petita fins a una cascada, 3 Km anar i 3Km tornar. Pero es que l'endama tenia previst fer un trequing a la laguna Torre i al mirador maestri de 11Km d'anada i 11Km de tornada, en total 22 i amb bastant desnivell, i per alta muntanya. Confeso que me'n vaig anar a dormir una mica acollonit de si seria capas de fer-ho. Jo venia del Calafate que alla si volies veure un glaciar et portaven en autobus o fins i tot en catamaran i aqui et diuen si vols veure el glaciar agafa la motxilla i comenca a pujar cap amunt.
L'endema em vaig despertar i vaig comencar l'assencio, em vaig precupar encara mes quant vaig veure que tothom pujava amb unes equipacions super de muntanya i supermodernes i jo anava amb les meves botes de muntanya de fa 12 anys, un anorac de fa 10 i els guants d'anar amb moto. A mes em va frustrar molt que quant ja portava mitja hora pujant vaig arribar a un cartell que deia a partir d'aqui comenca el cami i falten 11Km. Vaig pensar Joder! i aquesta mitja hora que porto pujant que? No conta? que malament em va caure aquell cartell.
Pero resulta que vaig anar tirant i tirant, anava passant els Kilometres i anava fent sense problemes. Els paissatges eren increibles, cims de 2.000 metres i fins i tot dos de mes de 3.000 totalment amb gruixos de neu impresionants. Passant per boscos, pel constat de rius, d'espedats, i fins i tot em va nevar, tot molt patagonic. I al final vaig arribar al lago Torre, quina ilucio em va fer. En aquest llac tambe descarrega una glacera que deixa icebergs al llac. Era molt petita comparada amb el que havia vist al Calafate i els icebercs no arribaven al mitg metre pero em va agradar tant com el perito i els altres perque aquell me l'havia guanyat. Es el que surt a la foto de d'alt. Despres vaig seguir fins al mirador on vaig veure unes estupendes vistes a unes boires que no deixaven veure res pero ja tant em feia. Vaig baixar molt relaxat, disfrutant del paissatge i saludant a la gent que pujava ja que aixo es el que fem nosaltres els grans alpinistes. L'endama vaig fer mes trekings pero ja mes relaxats em va molar molt sobretot el del mirador de las aguilas on es veia una vista de 360 graus i a on podies veure les dues patagonies. La dels andes totalment plena de neu i gel, tercera reserva mundial d'aigua dolca i la totalment seca, el desierto seco li diuen, una terra totalment erma on no hi creix gairabe res perque no hi plou mai. Els Andes s'ho queden tot.
Ara estic a Bariloche, ja lluny del parque de los glaciares pero encara a la Patagonia. Avui he anat al Cerro Otto on he vist les vistes aquestes que veieu a les fotos. Bariloche esta al costat d'un llac amb illetes totes plenes d'abres i totalment rodejat de montanyes de 2.000 metres nevades. Si ho intenten fer expresament no els hi queda tant maco.
A sobre hi havien tot de gent fent parapente que s'ho deurien estar passant pipa volant per alla. A mes aqui el clima es molt mes calid que ja tocava. Aquesta tarda preparare el que vull fer aquets dies per aqui ja que encara no ho he pogut mirar, pero aixo ja es un altre historia. Jo penso seguir disfrutant de la pura vida i ho fare per tu Montse. Una forta abracada per tu i un altre per l'Angel,l'Albert i la Salut.

3 comentarios:

  1. Magnífic tot el que expliques i ensenyes. Et segueixo. I també vull compartir una abraçada. Mare

    ResponderEliminar
  2. Preciós tot! i molt mèrit aconseguir l'excursió que has fet. És impressionant el paisatge, continua gaudint-ne molt. És maco compartir-ho i ajuda molt en aquests moments. Una abraçada.

    ResponderEliminar
  3. I tant David, la vida plena de contrastos, es el que hi ha. Aquests dies han estat un esclat d'emocions i d'unió per part de tots, que han arribat de prop i de lluny.
    Molt bé les experiencies i molt be tambe els contrastos de la propia naturaleza. Gaudeix-ne molt.
    Tambe hem pensat molt amb tu.
    Una abraçada.
    Montse Colomer

    ResponderEliminar