sábado, 12 de noviembre de 2016

Hola penya: He passat dos dies a Calafate, Patagonia al costat del parque nacional los glaciares, es la tercera reserva natural d'aigua dolca del planeta darrera l'antartida i Groenlandia. Aqui evidentment s'han de veure glaciars i ahir vaig anar a veure el famos Perito Moreno. Tenia moltes expectatives respecte a ell despres de sentirne parlar tants cops i val a dir que les meves expectatives es van superar amb excreix, pero de molt, unes mil vegades mes. Vaig contractar un circuit i a primera hora vem anar cap alla, ja quant el veus de lluny ja comences a flipar, pero encara no t'adones del tot ja que estem parlant d'un monstre de 24 Km de llarg, entre 5 i 12 d'ample i 60 metres d'alcada, per tant a primer cop d'ull no et fas a l'idea pero ja veus que es gros, molt gros.
Despes vaig anar a unes pasareles que hi han a la paret del davant amb una certa distancia i alla vaig estar dos hores, vas canviant de nivells per les pasareles i el veus per la cara nord, per la cara sud des de mes amunt i des de mes avall i ja comences a veure clar que es colosal inmens i espectacular. A mes no nomes el veus sino que tambe el sents, fa uns sorolls estranyisims entre cruximent una bomba i un tro, impresiona moltisim els sorolls que fa i et confirma que estas davant d'una cosa grandiosa. A mes den tant en tant hi ha despendiments i tota una placa de gel es desmorona sobre el llac. Despres vaig agafar un barco i s'acosta una miqueta i desde el nivell del llac ja veus la seva alcada real que son 60 metres i ja si que flipes, no es que siguis una formigueta al seu costat es que ets un microbi dins una bacteria.
Despres em vaig posar uns grampons i vaig fer un mini-treking per sobre, caminant pel Perito Moreno i a qui si, a qui ja dius aixo es d'un altre mon, jo mai havia vist una cosa com aquesta, decididament es de les coses mes impresionants que he vist en la meva vida.Per sobre el perito moreno hi ha de tot menys un trocet pla, tot son arestes esquerdes i figures imposibles, hi han mil colors de blanc i uns altres mil de blau, segueixes sentint els soroll i notes la seva energia, avanca dos metres cada dia, a mes esta ple de riuents i rius i et pots veure la seva aigua que segurament es una aigua procedent d'una nevada de fa 400 o 500 o 600 anys. O sigu, que el pots veure, sentir, olorar, tocar i tastar. El vius amb tots els sentits
Aqui jo ja em vaig tornar boig era masa per a mi i a mes el rollo d'anar amb grampons m'agradava anava amb un grup de 20 amb un guia, i ell pobret m'anaba cridant, pero posat a la fila, pero vens o que, pero on vas i jo saltant per aquell mon increible i alucinat que es el perito moreno. Pero al final vaig fer cas i vem acabar tots brindant amb un wiski amb gel (evidenment del Perito) el que va ser tot un dia dedicat al Perito MOreno un dia brutal i insuperable.
Avui he anat ha fer un altre circuit aquest amb un catamaran enorme i juntament amb 150 turistes mes hem anat a visitar el lago Argentina que es on desenboquen varis glaciars. Hens hem acostat al glaciar Upsala, aquest esta en decreixement, diuen que pel canvi climatic i a resultes d'aixo aquest te molts desprendiments, desprendiments enormes que fa que el llac s'ompli de icebercs gegants, es increible navegar per aqui jo mai havia navegat per entre icebergs i he flipat.
Despres hem anat a visitar un altre glaciar, el espegatini aquest es el mes alt de tot patagonia amb casi 80 metres. Es el que esta a la foto d'aqui al costat. Si us fixeu be a baix a l'esquerra hi ha un vaixell, es un vaixell gros, per uns 20 turistes, podeu comprovar la diferencia de tamany entre el vaixell i el glaciar. Aquesta es la grandiositat que m'estic referint en tota aquesta entrada del blog, Els glaciars i els icebercs no es que siguin grandiosos es que son tamanys comparables a l'everest o jo que se com dir-ho.
Despes em seguit navegant per entre els icebercs de formes increibles ja que es van desfent i el vent, l'aguia i el fred es van erocionant i agafen formes totes difernts. Alguns eren enormes. Tambe anavem veient altres glaciars alguns semi nous amb nomes 200 anys d'antigutat.

Per la tarda he anat a donar un vol per la ciutat que nomes te un carrer principal i mogollon de cases escampades sense solta ni volta pero molt patagonic i entrenyable. Tambe he anart a una reserva ornitologica municipal. Hi ha qui te picines o pistes d'aletisme municipals pero aqui tenen una reserva ornitologica. I estava molt be, amb flamecs, anecs amb cries i altres besties. I el tornar m'he guiat pel meu instint aventuristic i he seguit el que nomes semblava una veu per magafonia. Pero he triunfat i he anat a parar a un rodeo guaucho. PEro ni turistic ni res, un de veritat amb la gent autentica vestida de gaucho i fent un concurs de monta de cavall salvatge. A mes he arribat quant feien la final. I tot era molt revindicatiu, rollo em de salvar les nostres tradicions i no les podem oblidar. M'ha encantat poder veure algo autentic de la vida de Patagonia ja que fer tant el giuiri esta be, pero mola entrar a les cultures autoctones que es el que mes m'agrado quant viatjo. Lo del Calafate ha estat mes que be, pero dema marxo, i marxo cap al Chalten. Pero aixo ja es un altre historia.

2 comentarios:

  1. Fantàstic David, s'entén el teu entusiasme i el saps transmetre molt bé. Quina meravella! Mare

    ResponderEliminar
  2. Doncs si que deu impresionar MOLTISSIM la immensitat!!!! Tal i com descrius i l'entusiasme que hi posses ja transmets aquest mai oontinua l'aventura.

    ResponderEliminar