Hola penya:
Abans d'ahir vaig anar amb el cotxe llogat cap al desert de Wadi Run. Ja desde molt abans d'arribar per l'autopista les vistes eren espectaculars. S'hi hagues hagut una jaima a la mitjana ja m'hi hagues quedat. Pero finalment vaig arribar.

Jo nomes tenia llogada una estancia en una jaima en un camp, pero em faltava aconseguir un tour per el desert. No se com vaig anarva parar a la casa d'un senyor i vem estar negociant molt de rato, concretement uns tres tes. Que en temps bedui un te es un quart d'hora ja que en veuen constantment. Finalment vaig aconseguir el tour per la meitat del que em demanava primer mes dinar i sopar pagats. Em va dir que no ho digues a ningu del camp i que ja podia estar posant-li 5 estrelles al boquing.

Em van presentar un bedui molt simpatic i de nom inpronunciaple, me'l va dir 4 cops seguits i no vaig ser capas ni de dir-lo ni una vegada, i que seria el meu xofer. I ell i jo amb un 4X4 vem anar a fer una ruta per el desert.

No se ni com definir aquells paisatges. Majestatics,inabastables, formidables, digui el que digui em quedare curt. Tot el que veies en 360 graus fins a l'horitzo era precios. Tot.

Jo tant anava al darera a una part descapotable on es veia tot i et venia el vent agradablement a la cara com a dintre parlant amb el bedui simpatic que tenia un angles tant dolent com el meu i per aixo ens enteniem tant be.

Ell m'anava portant a llocs, que si la font on vevia en Laurens d'arabia, la pedra voladora, el canyo de no se que, l'arc que formaven unes roques en forma de pont. Tot marevellos pero es que el cami entre un lloc i l'altre tambe ho era.

Cap al tart em va portar a una muntanya i em va dir que pujes a d'alt a veure la posta de sol que ell mentrestant em feia un te. I aquella posta de sol va ser.... el desert anava canviant de colors, el cel tambe, les muntanyes, la sorra, una passada.

Finalment vem anar al camp on esteven les jaimes beduines per dormir. Era de nit i començaba ha fer fret i tots els turistes que teniem que passar la nit alla, vem anar a la jaima principal. Erem uns 20 o 25. Vaig estar parlant amb una parella danesa, 4 nois que no se d'on eren i dues noies d'un lloc molt exotic que es diu Castellar del Valles. Molt bona gent tots i igual de flipats que jo per l'experiencia que estavem vivint. I per si no fos prou va començar el xou dels beduins. Primer ens van ensenyar on era el nostre sopar. Estava enterreat entra la sorra amb brases. Van agafar una pala van excabar i van treure un pollastre amb verdures al seu punt. Es veu que aixi cuinen els beduins. Despres ens v8an cantar, van ballar, vem fer una excursioneta nocturna per veure les estrelles. I finalment cada un a la seva jaima. Quin dia mes espectacular.

L'endama a les 7 del mati estava el xofer simpatic trucant a la porta per anar ha esmorsar, i jo li vaig dir, joder amb lo be que em queies fins ara. I ala, a tornar al mont real. Vaig tornar a agafar el cotxe i vaig travesar casi tota Jordania de sud a nord. Potser uns 300 Km o mes, pero com que em parava a cada paissatge, poble o mercat m'hi vaig passar tot el dia.Quin plaer conduir per Jordania, com que gairabe no condueixo mai quant ho faig ho disfruto molt. Era un cotxe automatic, sense marxes ni palanca de canvi, ni pedal d'embrague, pero molt facil de conduir. Anava amb la radio amb musica arab a tot volum, adelantant camions, per carreteres tant aviat amb unes rectes infinites com amb moltes curves. Pero quant vaig arrivar a Amman vaig tindre que tornar el cotxe i em vaig instal.lar aquest cop a la zona de Raimwou street que es la part moderna de la ciutat per veure una mica de tot de Amman.

Avui he anat a visitar la veina ciutat de Jerath que te unes ruines romanes molt ven conservades i es supergran. Te com uns 2.000 anys d'antiguitat i estava molt be.

Nomes arribar a l'antic hipodrom han montat un xou de romans i gladiadors que tot i ser molt turistic estava prou be. Ha molat que en les lluites de gladiadors qunat un perdia ens preguntesin al public que fesim amb el polze si voliem que es moris o no. El primer l'hem deixat viu, pero els altres no. Com som els turistes.

He seguit visitant aquest enclavament, de tant gros que era fins hi tot tenia dos teatres, el del nord i el del sud. I gairebe tot era l'original de l'epoca, els terres, les columnes. Gairebe et podies imaginar com vivien alla 15.000 romans en aquella epoca.

I ara acabo de tornar a Amman, a passar les ultimes hores a Jordania. He flipat molt amb aquest pais. Hi he estat molt poc temps i quasi que nomes he vist llocs turistics pero m'ha encantat i la seva gent son amables i hospitalitaris per naturelesa. Em ves agradat passar mes temps per aqui per coneixer mes, pero bueno, el record que m'enporto es inmolliroble. I ara comença la tercera etapa del viatge. Don't stop. Dema marxo cap a Egipte, concretament a Aswan, pero aixo ja es un altre historia. Continuara.
T' expliques tan bé que en podries fer un llibre d'èxit.Mare
ResponderEliminarque xulu tot!
ResponderEliminarNo sabia que se't donava bé regatejar👏👏👏. El pollastre amb sorra no ho veig clar😣😂😂. Segueix disfrutant
ResponderEliminar