miércoles, 9 de octubre de 2013
Hola penya:
Comenco a pensar que a Indonesia es casi tot perfecte, els paisages, els serveis i sobretot els/les indonesis. Al viage cap a Bromo vaig coneixer a la Indah (la noia de la foto) nomes perque copartiem seient (d'un tren de puta mare) es va desviure per mi, em va regalar un pastis que havia fet pels seus amics, em va fer de profesora d'Indonesi, em va conseguir un taxi barato un cop vem arribar, que simpatiquisima (com tots els indonesis). Despres d'aquest tren, un autobus i un bemo (furgonetes compartides que nomes marxen quant som 15 persones) vaig arribar a Bromo i vaig trobar un Homestay amb molt bona relacio qualitat preu (era bastant cutre i basatant barato, es o no una bona relacio qualitat/preu?)Vaig anar a sopar a un lloc on no parlaven angles i li vaig demanar un arros amb pollastre i em va portar un arros amb vedella bonisim, mes tart van arribar uns suizos i vaig sopar amb ells i vem riure molt ja que deien que tenien molt fred i jo els hi deia que no eren suizos ni res (mira que tenir mes fred que un meditarrani. L'endama molt d'hora vaig comencar el primer treking. Bromo es un crater d'un volca que fa 10Km d'ample i que a dintre i han varis craters en actiu. Vaig pujar fins dalt de tot de la montanya que hi ha al davant per poder veure les vistes, feia unes pujades molt dures i vaig quedar molt content quant vaig fer el cim (soc el Kilian Jornet d'Indonesia, tot i que ara mateix tinc unes agulletes de l'hostia)El seguent treking va ser anar fins un dels craters en actiu, per fer-ho has d'anar per dintre del primer crater i el terra es tot sorra i cendra, es com si estiguesis caminant per la lluna. I al final quant arribes al segon crater que va treient fum desde dintre de la terra amb aquella pudor a sofre es espectacular.
Despres vaig tornar a probolingo ambun bemo que encontes de 15 persones erem al menys 23 i anava pujant i vaixan gent, tots reien, es fotien els uns amb els altres i va ser un viatje molt divertit, tot i que ningu parlava Angles tots em deien coses (no paro d'interectuar amb els indonesis que tenen la necessitat imperiosa de parlar amb els extrangers. Mentre esparava l'autobus per anar a Bali em vaig posar a mirar una penya que jugava a escacs, i es clar, com que eren indonesis i per tant molt simpatics em van retar, em van fotre una pallissa... L'autobus que tenia de tot (tele, labavo, aire acondicionat, incloiha el ferry per cruear a Bali i ??? sala de fumadors??? mai ho havia vist. Per si no n'hi hagues prou el menjar estava inclos i en una area de servei podies demanar el que volguesis i tot per 10 euros, increlible. Ara soc a Ubud, a l'illa de Bali que esta a tocar de Java. He arribat molt cansat perque vaig empalmar els trekings amb l'autubus nocturn de 11 hores. Un cop a la zona on volia buscar l'hotel el primer que he preguntat era impresionant, amb uns jardins, amb estatues indus, fonts, i una habitacio gegant i tambe nomes val 10 euros i te l'esmorzar inclos, i evidentment la familia que ho porta son simpatiquisims (no podia ser d'altre manera). Mi sento com el sulta de Bali. Al canviar d'illa canvien moltes coses, la religio, el segon idioma, el menjar, etc... Pero aixo ja ho anire explicant.
Continuara...
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)




Ostres que maco i que barat! i que bé que tothom sigui tant simpàtic/ques.
ResponderEliminarQuina canya no amb els trekings! vaja tela!
Sí sí segueix explicant.
Sembla que estiguis al paradís! pot ser que no hi hagin defectes? Costa de creure, però ho celebro per tu! Mare
ResponderEliminarCaram quins volcans tant espectaculars, de forma, de tamany ...Va be això de trobar gent amable; ja en queda poca. Records a la Indah.
ResponderEliminarHola David. Per aqui anar seguint les teves peripècies.
ResponderEliminarTu muntes de "puta mare" que es diu. Sempre dones la sensació de saber-te relacionar MOLT BE amb l'entorn i amb la gent, i això que pel que dius, està ple de gent.
Els colors de les robes són xillons oi? recorda una mica als indus. Es així?
Despres diuen que les vacances serveixen per descansar però seguin els teus viatges, no crec que això sigui la teva característica.
Deunidor les experiències que vas agafant amb aquestes rondes pel mon mundial.
La propera conesió ja estrà a Bali? a veura com ho veus tot des d'allà.
Una abraçada. MONTSE