sábado, 26 de octubre de 2013
Parndangaran, el festival i el profesor d'angles
Hola penya:
Despres d'un llarg viatje primer amb un ferry de les illes Gili fins a Pandagay i d'aqui a Kuta,el lloc de turisme de mases que no em va agradaa r (no dic que no estigui be, tantes mosques no poden estar equivocades, sino que a mi no m'agrada)I l'endama un vol fins a Yoga on vaig poder veure un mercat molt interesant que em faltava i vaig arribar a Pandagaran, on soc ara. Es un poble al voltant d'una platja i esta tot montat pel turisme nacinal (Indonesi) i en un barri hi han 4 o 5 homestays per motxilleros (per mi la convinacio ideal. El primer dia vaig estar investigant el poble i el parc natural que te al costat, amb monos, cervols i altres besties, i tambe la platja que es molt llarga i animada.El segon dia ja vaig llogar una moto (la quarta) i tenia tota l'intencio d'anar cap un lloc que es diu el canyo verd, pero com que jo quant viatjo a la que veig merder paro no hi vaig arribar. Primer vaig trobar un mercat i vaig parar a donar una volta, totom em mirava com si no agues vist mai un extranger alla (Java fa poc que es va obrir al turisme ja que el 2002 van tenir atentats terroristes contra interesos turistics) primer nomes em miraven pero a la que un es va decidir a parlar-me tots venien i si afegien, d'on ets, on vas, t'agrada indonesia. Els nens em miraven fastinats, mes que si fos el bob esponja. En aquells moments no sabia que aixo nomes era un aperitiu del que vindria despes.aVaig continuar amb la moto cap al canyo convencut que el de Java son igual de simpatics qe els de Bali pero com que no estan tant acostomats als turistes tenen mes curiositat. Vaig arribar a un poble on hi havia molt merder i vaig tornar a parar. Va ser allucinant, era un macro festival que reunia a tota la comarca, desfilades, espectacles, danza, arts marcials, humor, concerts, de tot. Em vaig instalar a primera fila a davant de les autoritats i tots els espectacles els feien de cara alla, els del meu costat mexplicaven que era cada cosa (com que son indonesis eren molt simpatics) vaig flipar amb tot. Quant mes alucinat estava sem presenten una senyora i una noia amb un posat molt solemne,(son les de la foto) i van i em diuen que eren la directorad i la profesora d'ingles de l'institut del poble i que estaven molt interesades en que yo com a turista anes al seu cole a fer una xarla amb els seus alumnes (Increible) jo em vaig quedar paradisim i li vaig dir que em faria molta ilusio pero que no em veia capas ja que el meu angles es deplorable. Van insistir i insitir i insitri, fins i tot em vaig plantejar de dir que si (us imagineu, jo a davant d;una clase de nens indonesis?) Al final, tot i que em ves fet gracia, pel be dels alumnes els hi vaig que yo estava en un homestay i que em comprometia a posar un cartell dient que si algu estava interesat ho podria fer.Vaig parlar amb la francesa que porta el homestay i li va semblar molt bona idea. Sera aquest el bonic comencament d'una estreta colaboracio entre turistes i alumnes d'aquesta part d'indonesia? No ho se pero jo m'ho vaig passar increiblement be.Al final despres de tots els increibles i exotics espectacles van fer un macro concert on jo era l'unic turista i ells miler d'indonesis que tots em mirven divertits i em feien somriures complices. Un dia inolvidable. Avui he tornat a anar amb la moto un altre cop amb l'objectiu d'anar al canyo verd i quant i anva he vist que el dia avans m'avia etivocat de ruta, no si anava per alla, per tant no tenia que haver passat per aquell poble. Oi que es fort? sera el desti, sera la sort, sera que les benediccions hindus de Bali valen per l'illa muslmana de Java, no se, Deu sabra (Deu? quin?). Finalment per la carretera correcte, que era de puta mare (bueno la carretera no, aqui aquesta es pot convertir en cami, i fins i tot ens pistes de motocros per tornar mes tart a ser carretera) anva paralela a l'Ocea passant per pobles de pescadors que reperaven les xarxes i assecaven peix al voltant de palmeres increibles. Finalment he arribat al canyo verd, he llogat una barca amb una familia de Jogakarta perque em sortis mes barato, i si, eren molt simpatics i agradables. Em anat fins una cascada i la veritat es que estava molt be. Despres he dinat a un poble de pescadors que es diu batukaras i tenia un abient superrelaxat i agradable i un altre cop tots em deien coses, que guays que son. Per acabaro d'arreglar estic a un homestay que la lonly la qualifica de paradis dels motxilleros on cada vespre ens trobem tots els turistes per comentar els viatjes, alemanes, suises, un frances i un tio de canaries que ens em fet molt colegues. La pura vida aqui es genial, i la seguire vivin els proxims dies, dema vaig amb la moto a la vall verda (no s'escarresen gaire amb els noms)
Continuara
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Renoi! t'ho passes tan bé que no tindràs ganes de tornar,,, que no hi ha gent simpàtica a casa teva?
ResponderEliminarQue xulu. Que maco i interessant tot el que veus, el que expliques i el que fas. Tanda de preguntes:
ResponderEliminar-alguna persona ha contestat ja al teu cartell? -sempre fan tants concerts i coses relacionades amb la música? o és ara perquè fa bon temps? és una oda a un cavall?
fins pròxima.
p.d. de fet amb les cares, sobretot les dones, ja es veu que són simpàtiques.
Mae kin dia mes guay!! Per flipar com sempre
ResponderEliminar