sábado, 12 de octubre de 2013
Visc com un sulta
Hola penya:
Visc com un sulta, sense sortir del homestay, estava jo llegint tranquilament al pati davant la meva habitacio i de com em passa la familia que porta el homestay (es una familia molt nombrosa) i la primera anava amb remanant una barra d'incens encesa, la segona anava tirant petels de flors la tercera anava escampant aigua suposo que beneida i tota la familia radera fent mantres. Jo que em vaig quedar flipant i l'unica que sap angles em va dir que celebraven no se que i que si ho volia celebrar amb ells, evidenment vaig dir que si i vaig assistir a una cerimonia indu familiar amb cura (o santo, o guru) i tot. La primera foto es d'aixo. Tambe em sorprenen cada dia amb uns esmorcas que flipes, el primer dia dos creps de coco i mel i un plat de fruita i barra lliure de te. Insisteixo tot aixo sense sortir del Homestay.Si us vaig dir que Yoga era el paradis dels turistes Ubud (on soc ara) es el sete cel. Tot esta fet amb el millor gust possible, restaurants de luxe, spas, tendes de sobenirs que ho compraries tot, cibercafes, i tot el que vol un turista pero supernet, supercuidat i macu, macu a mes no poder. Aixo si, has d'anar amb cuidado o t'arruines en dos dies, pero si saps el que fas es molt baratu, jo quasi no gasto. Hi ha moltisims turistes (moltes noies)que anem encantats d'un canto a l'altre. Un altre cosa que hi ha a Ubud son moltisims temples indus, pero es que hi ha un cada 30 metres, i a dins ti pots trobar de tot, gent resant, gent cantant, tocant musica, ballant i fent un munt de coses molt espirituals totes. (aqui la religio i l'espiritualitat ho es tot)Un vespre vaig anar a veure un espectacle de dansa balinesa, es allo que es molt important els gestos de la cara, com mouen els ulls, com fiquen els dits de la ma, es una mena de barreja entre dansa+musica+teatre+locomia i una mica de chiquito de la calzada. Jo no vaig entrendre res de res, ara entre els 20 musics, els vestits, les mascares i tot el que despleguen, vistos ho es un rato i m'ho vaig pasar forca be. I a mes ja se la moraleja i es que al final el be triunfa per sobre del mal que aixo sempre esta be.L'endama vaig anar a donar una volteta pels voltants de la ciutat seguin un recorregut de la lonly planet de 8,5 Km. A la que portes deu minuts caminant desde el centre ja estas en plena naturalesa, i quina naturalesa. Al ser un pais tropical que sempre i ha sol, sempre plou i a mes d'origen volcanic, doncs imagineu com van aqui les plantes. I a sobre i han els camps d'arros, que aqui a la que tenen dos pams de terreny hi planten arros i veure tot de camps i camps d'arros tot tant verd es guapo de collons.Avui he llogat una moto hi he anat a la cova de l'elefant (que era molt poqueta cosa) al temples de Gurun Kawi que son molt antics de quant els balinesos encara eren animistes i els temples estaven escolpits a les roques d'un acantilat, molt curios i interesant. PEro lo guay a sigut a un lloc que es diu tirta empul (les fonts de la foto)Pels indus balinesos aquestes fonts son sagrades i miraculoses, era molt bestia veura com hi havia tanta gent banyanse per purificarse (aquestes devocions religioses sempre mimpacten) com podeu veure jo no he vulgut ser menys i no se si m'he purificat pero al menys m'he tret una mica la calor que sempre va be. Pels voltants hi havia decenes de senyores preparant ofrenes, que son cistellets amb flors, especies, incens, i una galeta, que t'ho vas trobant per tot arreu, als creuments, als ponts, a les cases, als semafors i per tot arreu. Sempre que em desperto en tinc un davant l'habitaci'o. Vaig a sopar i a dormir a veure si dema tambe en trobo un i de paso un plat de creps.
Continuara...
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
ja ja ja, no saps si t'has purificat, que bo. Tal com ho descrius i tant que sembla el setè cel.
ResponderEliminarEn fa molta de calor?
Ja trobava que trigaves massa a escriure de nou, però ho has compensat amb aquesta completa narració. Com por ser que tothom, tohom, sigui tan bo i tot, tot, tan positiu ?No cal dir que me n'alegro, però és que costa de creure. A veure si exportes l'estil cap aquí.
ResponderEliminarSaps que avui és el 47è aniversari de la Neus? Mare
Hola David, sóc en Caixer Fadrí, quines vacances, nano.
ResponderEliminarCuida't i passa-t'ho molt bé. Salut, JordiM