miércoles, 9 de noviembre de 2016

Tierra de fuego


Hola penya: Quins tres dies i quina nit mes fantactics que he passat per aqui. Ja es veia que a quant a un lloc li posen tants sobrenoms, tierra de fuego, fin del mundo, el sud del mundo, es que ha de tenir quelcom especial i aixi ha sigut.
El primer dia vaig anar a navegar amb un barquet per unes 20 persones pel canal de Beagle, que es com dir perl cabo de hornos o per l'estret de magaanes perque us feu una idea. En el barco i havia un guia molt sipatic i profecional l'Horacio, que ens va explicar tot, fauna flora i historia. Tambe hi havia una argentina molt guapa que tenia un canal de youtube sobre viatjes i anava gravant pel seu programa. Al ser un grup tant reduit i amb aquets dos animadors socials va ser un viatje molt divertit que anaves parlant amb tota la gent de diversos paissos i rient amb tots ells i a mes el viatge era guapisim, et venia l'horacio i et deia mira ara estem davant una illa amb lleons marins, i flipaves veient centenars d'ells. O ara estem a l'illa dels cormorans i en veies mogolon. Despres de cop venia 'argentina guapa i deia "muy bien xicos miren a camara y saluden, que tal les va el vianje" i tu contestaves davant la camara. Uns atres argentins em van convidar a provar el mate (infusio argentina" i la guapa "atencion ahora un español va a provar el mate por primera vez, podria decir a camara si le gusto?" O sigui que segurament i ha a internet penjat el primer cop que vaig provar mate. Amb el barco vem arribar al faro del fin del mundo i despres encara vem parar a un altre ila per passajar per la fi del mon.
El segon dia, o sigui ahir, em vaig deixar convencer per a recepcionista de l'alberg on estic (ens hem fet colegues ja que em riu totes les gracies) per a fer un treking pel parc nacional de tierra de fuego. Jo li deia que segur que em perdia i anava a parar a Xile o fins i tot a l'antartida i ella es partia el cul. El trequin va ser una passada tot el dia passejant per llocs idilics que sembaven de postal, per costat de rius i llacs sota els cims dels andes tots nevats. Vaig veure mil ocells un de gros fins i tot es va posar a meu costat, tambe vaig veure una guineu antartica just devant meu. Va ser un dia fantastic.
I despres del dia va arribar la nit, estava jo a la sala compartida com les altres nits legint un llibre junt amb altre gent de l'alberg quant de sopte baixa una belga que havia fet un pastis d'aniversari per el seu novio ja que feia anys. La recpcionista havia amagat una botella de cava a la nevera i ho van voler compartir tot amb nosaltres, la cosa es va anar animant i li vem comencar a cantar 'aniversari felic amb els idiomes de cada un de nosaltres, li van cantar en argenti, en alemany, en belga, en italia, en brasiler, en croat i evidentment en catala. Cada cop que algu cantava tots es altres aplauciem i brindavem, tot va anar derivant amb una festa, no podia ser menys hi havia 4 brasilers, i tots vem celebrar l'aniversari d'aquell belga com si ens coneixesim tots de tota la vida i va ser una nit inoblidable. Les milors festes son aquelles que es monten inprovisadament sense que ningu s'ho hagues imaginat.
Avui he anat a fer una excursioneta. Amb un taxi he anat fins a les pistes d'esqui i alla he comencat a pujar les pistes fins a un mirador que hi ha, fins hi tot he pujat una mica mes fins a tocar la neu que porto tots aquets dies rodejanme desde els cims. Quines vistes mes maques de Ushuaia i el canal de Beagle. Despres he baixat, mola estar a un lloc i tocar la neu i baixar en un parell d'horetes passejant i tocar el mar. No a tot arreu es pot fer aixo. Despres he anat a fer un vol amb el tren del fin del mundo. Que es un tren a vapor que et dona una vota pel parc nacional. Era bastant una turistada pero ha estat be. Doncs com ja veieu m'ho he passat bomba aquets dies per tierra de fuego, he aprofitat molt be el temps, he vist paisatges increibles i he conegut molta gent i fet amics. M'ha agradat tant que dema m'en vaig, esteria trist per marxar pero es que vaig al Calafate, per qui no ho sapiga es on hi ha el parque nacional de los glaciares, i per tant es on hi ha el Perito moreno entre d'altres coses, pero aixo ja es un altre historia. A mes aquesta nit segur que la tornem a liar ja que es brasilenys encara estan per aqui i tindrem festa si o si i jo encantat de la pura vida.

3 comentarios:

  1. Que xulu tot plegat! que bo gaudir així dels paisatges i de la gent. Fotos guapíssimes.

    ResponderEliminar
  2. Que bo és compartir alegries!mare

    ResponderEliminar
  3. Fantàstic David, estas disfrutant de tot, del viatge, del paissatge, de la gent, dels contrastos, aixo si que es PURA VIDA. Continua així.
    Montse Colomer

    ResponderEliminar