Mandalay

Hola penya: Vaig marxar del llac Inle amb avio. Vaig anar a un aeroport molt rustic, per dir-ho d'alguna manera. I quant estavem els pocs passetgers que erem a la sala d'espera començen a arribar grups de

nois i sobretot noies amb vestits tradicionals. Cada vegada arribaven mes fins al punt que ern mes ells que els que esperavem l'avio. I de cop surten a les pistes que veiem per la finestra, arriben dos helicopters militars, arriba una banda de musica, els dels vestits es posen a ballar i un avio on suposo que anava alguna autoritat molt important per que li montesin tot aquest circo. De cop anuncien el meu vol i obren una porta i en aquest aeroport has d'anar caminant tu fins el teu avio. Jo evidentment agafo i en contes d'anar al meu avio vaig cap a l'altre on hi havia la banda, les ballerines, i tot el follon. Fins que uns policies amb molt mala hostia em diuen tira cap al teu avio pero ja. Casi provoco un problema diplomatic. Un cop arribat a Mandalay em vaig instalar al meu hotel i vaig anar a fer una volta de reconeixement per la ciutat. Es la segona ciutat mes gran de Myanmar i reconec que de primeres em va atabalar una mica, jo venia de poblets petits, tranquils i encantadors i aixo es una metropoli. Mogollon de cotxes per tot arreu, soroll de claxons sense parar, jugarte la vida per travesar cada carrer, aceres que serveixen per tot menys perque pasin els peatons i res de faroles. Pero la primera impresio no es la que conta.

Ahir em vaig dedicar a caminar tot el dia per la ciutat amb tot de destins que m'havia marcat, vaig començar per pagodes i budes que es el que es porta per aqui, pero entre un lloc i l'altre passejant per la ciutat anaves veient el dia a dia de la ciutat i mes ganes et venien d'explorar-la a fons. Es una ciutat amb les portes obertes, tot es fa al carrer, veieis tallers al mig de l'acera, motos i tot tipus de veicles carregats de mercaderies fins a limits imposibles. Vaig anar al mercat de les flors que era un lloc impresionant de colors i olors. Vaig pasar per barris super humils, que a america en dirien fabeles pero la gent em mirava i somreia, no tejien ni casa, dormien en unes tendes o cabanyes al costat del riu i em deien hola, que pasis un bon dia, que bona gent. Vaig visitar mes i mes llocs, pagodes molt antigues de fusta, el mercat de jade, on moltisima gent es reunia per vendre i comerciar amb unes molt petites pedres de jade, un lloc molt curios. Vaig visitar el palau reial, que controlaven els militars i et feien seguir un protucol molt tonto per visitarlo. Pero insisteixo el que era guay era veure la vida als barris.

Avui he fet el mateix pero amb la moto per veure els voltans de mandalay. Abans d'arribar al meu primer desti ja m'ha trobat l'enesima festa que no paren de fer per tot birmania, son uns fiesteros. He

arribat a Amarapura la primera ciutat que tenia que visitar i que es famosa per tenir el pont de teca ( un tipus de fusta) mes llarg del mon i em trobo decenes d'autobusos de turistes, spbretot asiatics, i penso, ui tants turistes, iglual aquest pont es la canya, pero no, era un pont de fusta molt llarg, no li he vist mes. Pero es que aquestes altures per a mi l'objectiu era el de menys. Anar en moto per Mandalay si que ha sigut la bomba. Aqui no hi ha normes vials, aqui es el primer que arriba pasa. Adrelenina pura i eps, no sem dona malament. Despres he visitat un altre monestir ple de nens monjos i añgun temples mes. La ruta l'anava fent i planificant tot a la vegada i de cop he vist que el meu mobil deia que hi habia un ferry que et permetia passar a tu i la moto d'un canto a un altre d'un riu i t'estalviava un troç. Hi he anat i no era un ferry, era una barqueta petita i que per arribari tenies que baixar per una pendent molt bestia. Li he preguntat al barquero si era factible i m'ha dit i tant. He baixat amb la moto fins la barca i m'he emportat l'obacio de tot de japonesos que estaven a la barca i han flipat.

He arribat a Mandalay just per veure la posta de sol. Dema marxo cap a Bagan, pero aixo ja es un altre historia.