Hola penya: Autentica. Si tingues que definir la ciutat de Ye amb una paraula sera: autentica. Ye va ser una aposta personal meva. No trobereu cap agencia de viatges que a la visita a Myanmar l'inclogui. Esta en un dels ultims territoris oberts als estrangers ja que fins fa poc tenien conflictes etnics amb bastanta violencia. Som pocs els turistes que han passat per aqui.

Ahir pel mati vaig estar passejant pels seus carrers de cases baixes i rustiques entre palmeres i plantes tropicals. Esta entre un llac i un riu. Les cabres, els pollastres i les vaques podulen entre la gent i motos, casi no hi han cotxes. Es respira un ambient de calma tropical i tot va a un ritme tranquil. El mercat era espectacular ple de colors i olors. Pels carrers tot son petits negocis, petits restaurants tot com molt familiar. Per la tarda vaig llogar una moto i vaig anar cap a la banana mountain. Quin regal per a la vista i els sentits anar per aqui amb la moto. La barreja entre la naturalesa i la vida local era espectacular.

Quant mes estava flipant vaig veure, a lo lluny, que era el que anava a veure. Vaig tindre que parar la moto per no caure de l'impresio de veure allo per primer cop. No m'ho esperava. Primer hi havia un temple curradisim que ja tenia tela, pero es que el costat hi havia una estatua d'un buda estirat i 4 assentats de dimensions colosals. Pero colosalment colosals. Un cop estaves alla no et creies el tamany d'allo. I resulta que nomes esta fet des de fa 20 anys i que ho van fer els veins de la regio ja que veien cada dia a un monjo que anava a resar a aquella muntanya i van

decidir fer-li allo. Flipa. Despres vaig tornar a Ye i vaig sopar en un restaurant familiar d'aquets i efectivament alla estava l'avia, les filles i decenes de nets mirant un culebron, i jo tambe es clar. Una anecnodota d'ahir: mentre visitava una pagoda un nen em va d'onar la ma, tinc un video inpagable de 20 nens corrent cap a mi i donant-me la ma,bonisim.

Avui he tornat a agafar la moto i he anat a un poble a 18Km d'aqui, un altre cop fasinat per la bellesa de la natura i de la vida rural de la gent. Viuen en cases de fusta fetes per ells algunes amb equilibris imposibles. El pople estava molt be, alla acabava la carretera i començava una via fluvial, he estat una estoneta al port del riu veient l'anar hi venir de unes barquetes molt petites pero que eren capassos d'omplirles amb mil coses. Era un espectacle que no et cansaves de veure.

Despres he anat a un mirador d'alt d'una montanyeta i per tot el cami hi havien estatues de monjos recreant un peregrinatge fins a d'alt. Quan he tornat al poble he entrat a un d'aquets restaurants com que no m'entenien ha avisat a una noia que sabia algo d'angles. A part de fer-me ee traductora de seguida s'ha oferit a fer-me de guia. Es deia ii. I jo l'hi he dit: de debo et dius ii, pues si. M'ha ensenyat un monesti prou interesant ja que he estat un rato parlant amb uns monjos. Pero despres, pobreta ella, amb tota la seva bona inencio em deia: aixo es l'hospital i aixo l'escola i aixo l'institut. Lo de

guia no era lo seu, pero lo molt molt guai ha sigut parlar amb ella i m'expliques que era ee la etnia Moon i l'historia del seu pople. L'hi he volgut pagar la visita guiada i ella casi ofesa m'ha dit que n'hi hablar, que ho havia fet molt contenta. Tinc una amiga Moon. Ara estic a l'hotel i anire a sopar per Ye que com us dic mante l'autentisime dels antics pobles asiatics. Que em sembla Ye? Autentica. Dema marxo cap a Mawlamyine pero aixo es un altre historia.