Llac Inle i les fotos

Hola penya: he titulat aquest post amb el titul del llac Inle i les fotos i ja veureu perque. Ahir vaig viatjar fins a Nyaungswe amb un bus primer i un taxi compartit amb una familia japonesa despres. Vaig visitar la ciutat amb el seu mercat diurn i nocturn i vaig aprofitar per reservar un circuit amb barca pel llac Inle.

Vaig anar a la recepcionista de l'hotel, que es una noia que sempre somriu, i li vaig dir si em podia fer la reserva, i em diu i tant, a on vols anar. I jo li dic, doncs al llac. I m'ensenya un mapa enorme i senyalant amb un paraigues m'explica amb un angles que no entenia mes de 30 punts d'interes que hi ha aqui i em diu que com a minim li he de dir 7. Jo li vaig dir que amb un momentet tornava i vaig anar a l'habitacio a consultar internet i la guia, quina feina vaig tenir. Al final torno a baixar i li dic ja els tinc, aquets 7. I em diu i no aniras a tal? I jo si apuntal tambe. I a tal? Pues tambe. I entre els dos vem preparar la ruta que he fet avui. Ven d'hora al mati he anat a l'ambarcadero i alla mesperava el meu barquer, es deia ptsst o algo aixi.

Tenia una barca i un barquer per a mi sol i a mes on seia jo semblava mes un tron de rei que un seient. Be de fet com tots els altres turistes. Aqui la majoria de barques van amb dos passetgers i moltes amb un, tres, el maxim son 5. Comensem a baixar pel canal que va al llac i de cop m'adono que m'he deixat la camera ( en aquest viatge faig servir el mobil) a l'hotel. M'he maleit 100 vegades en aquell moment, i 5000 durant tot el circuit. El llac Inle no nomes es dels millors destins de mianmar sino del sud-est asiatic. I jo sense camera, quant viatjo es el meu juguet favorit, el meu hobi, en fi.

Despres del canal hem entrat a llac obert, amb la barca a tot hostia molt divertit, de cop s'ha possat entre canals molt estrets fins arribar a un poble al mig del llac. Era totalment alucinant, les cases sobre columnes i en contes de carrers tenien aigua. I veies a tota la gent del poble anant en barca per qualsevol cosa. Que un vol anar a comprar el pa, pues surt de casa agafa la barca i va reman fins a la fleca. Era brutal veure tota la gent anant en barca amunt i avall, nens, avis, grups de molta gent en una barca. Molt i molt guapo. En aquest llac ja desde fa centenars o mil anys la gent va decidir que era millor viure a l'aigua que a terra i els veus fent la vida tant tranquils com si aixo fos lo normal que et xoca molt. Despres em diu el pssts, anem a la pagoda, i jo vale, pero pensant un altre pagoda, pero si ja n'he vist 1000 i les que em queden. Pero aquesta era brutal. No per l'edifici, ni tampoc perque nomes si pugui arribar en barca. Sino que aquesta contrariament a les que habia vist abans estava plena de gent resant,pero d'una manera tant intensa que feia hasta impresio. Multititut de gent resant amb tant d'impetu imposa. A mes a fora hi havia un munt de gent mes que estaven com en un especia de picnic que primer no entenia, estaven sobre alfombres i amb molts sacs d'arros, i estaven com esperant. Eren molts i no parava de venir mes gent amb les alfombres i els sacs d'arros i jo he pensat que deuria ser un dia especial que es beneia l'arros o algo aixi. Els pssts no m'ho ha pogut respondre perque no parlava angles pero si que m'ha entes quant li he dit aixo no es sempre aixi, no? I m'ha dit no, today is especial. A mes veies que la gent eren d'etnies diferents, ho notaves sobretot en les dones que anven vestides d'una manera molt diferents les d'un etnia de les altres. Jo aqui ja estava fasinat, sabia que el llac Inle era fasinant i tot i axi superava les expectatives de llarc. Despres em pujat per un riu, superant algunt petit rapid que feia aixacar el morro de la barca, i el pssts feia d'arrapar la barca per les curves, visitant mes pobles que estaven mitat a terra i mitat a l'aigua i temples i llocs realment fantastics. Tambe hem anat als horts flotans, que el sol concepte ja m'explota el cap.

Com aquesta gent d'una manera ensestral, perque els seus abantpasats ja ho feien viuen tant a l'aigua que fan horts flotants. Finalment em anat a veure els pescadors tradicionals d'aqui que pesquen amb una mena de cabas/xarxa que com que els hi ocupa les mans remen amb els peus amb una tecnica tambe ensestral. 6 hores de circuit inmillorables. Quin lloc mes unic, curios i fantastic. Un cop tornat a Nyaungshwe he llogat una moto per veure mes del llac Inle, aquest cop amb la camera per veure mes d'aquest lloc tant marevellos i tambe perque no dir-ho per tenir ni que sigui alguna foto del llac. He anat per la carretera que voreja el llac entrant a tots i cada un dels pobles que trobava. I en contra del que es podia esperar a sigut de llarg als llocs on la gent mes flipava en veurem alla. Ja se que a cada post que he fet del viatge esplico aixo pero no m'esperava que a poquets Km d'un dels llocs mes turistics reacionesin aixi. A mes els pobles eren superguapus, no tant com els del circuit pero xulus i feia bones fotos. I quant mes be m'ho estava pasant, en un poble d'aquets que no sabia ni el nom va la moto i s'espalla. No arrencaba, un bon numero de birmans en veurem amb problemes de seguida han vingut a intentar ajudarme. Pero no, la moto havia mort. Tenia un problema i gros, no com el de deixarse una camera. De cop un dels birmans ha tingut una idea, i si la carregues a una barca i et porten a tu i a la moto a Nyaunsgshwe, i tots em dit, quina bona idea.

I dit i fet he anat al moll amb els birmans que han explicat al barquer el problema i em barca he tornat a la ciutat. I aixi, i aixo es important i d'aqui el titul d'aquest post, es com el desti ha fet que tornes a una barca, amb la camera i pogues fer fotos i videos del llac Inle des de dins. No tinc les fotos mes espectaculars que son les que tots els turistes tenen al marxar. Pero jo tindre unes fotos del llac inle que molts pocs turistes, segur que es podrien comptar amb els dits de la ma, tenen, fotos uniques. Dema marxo cap a Mandalay, pero aixo ja es un altre historia. Continuara