Mawlamyine

Hola penya ahir vaig agafar un autobus local per deixar el sud de Birmania. Pujavem per la unica carretera que hi ha i era tot un espectacle. La gent fa servir la carretera com a aparador i van alla a vendre les seves coses. Hi ha trams que semblen mes mercat que carretera, era un espectacle tota l'estona.

Al final vaig arribar a Mawlamyine que es on soc ara i vaig passar el dia visitan-la. Evidentment vaig llogar una moto per dos dies. Mawlamine va ser una ciutat molt important durant la

conolitzacio dels anglesos, i encara queden edificis de l'epoca colonial, aixo si, fets caldo. Aixo li dona un encant especial. Vaig passeijar pels mercats inmensos, per les pagodes i els carrers hores i hores flipant amb tot. Aqui es veuen alguns turistes, poquets, i els nens encara em saluden i riuen de veure un estranger. El vespre vaig anar a sopar al mercat nocturn on tu tries el menjar i el fan a la brasa alla mateix. Hi havia un ambient molt animat. Avui amb la moto he fet un munt de kilometres,vaig preguntar al noi de la recepcio de l'hotel on podia anar i em va agafar

el mobil i em va marcar al maps me un circuit estupendo. Quin tio mes guay. He disfrutat a tope amb la moto per aqui, la carretera era super ample amb cap carril marcat i aqui es tracte de conduir en zigzag i anar esquivant camions, carros, motos on les dones van tipus amasones i tot el que us podeu imaginar. Mes que conduir semble un especie de videojoc real. Aixi he arribat al primer objectiu, si en el post anterior us deia que havia vist uns budes colosals, pues res, el que he vist avui encata ho era mes; 117 metres de llargada feia el d'avui. Que locura! Es que si el Usain bolt volgues correr al

seu costat tota la d'istancia en esprint tardaria mes ee 10 segons. A dintre hi havia una expocicio de coses de budisme i estaba ple de turisme local. Dqespres amb la moto he anat a dos temples mes pero lo

guay es que he trobat una proceso ludico-religiosa super guai que quant veien que els filmava ballaven, saludaven i sobretot somreien, a molat molt. Finalment he anat a una illa per un pont que just es va inagurar el 2017, abans nomes si podia anar en ferry i no hi anava ningu. Aqui si que he disfrutat com un cabro, era totalment rural i a mes tropical. El paisatge de palmeres i tot era estupendo pero quant arribaves als pobles on veies la gent visquen igual que fa milers d'anys, dones anant a buscar aigua al pou i rentant en safreitxos publics, gent treballant amb les mans i eines els camps, carrus de bous transportant el ferratge, brutal. A mes com que volia mes m'he ficat per camins de carro i aqui ja ha sigut la hostia, la gent em saludava, els nens em cridaven des de lluny, tots em somreien amb cara de pero que fa aquest guiri aqui. He parat a un local ple de gent a fer un refresc i notava que tothom em mirava al final uns no podien mes amb la curiositat i m'han preguntat que d'on era, jo els hi he respost que de barcelona i els hi he senyalat la samarreta del barça que portava un d'ells i aqui els hi ha explotat el cap a tots, no nomes era estranger si no de la ciutat on jugaba el barça. No he repartit mes somriures amb mes gent com amb aqest moment en la meva vida.

Dema vaig cap a Hpa-an (en principi en vaigell) perque tot i estar en una ria teoricament aixo es el mar de Adaman al golf de bengala i a mi que voleu que us digui em mola molt anar coneixent mars i mars d'arreu del mon, hi ja en porto uns quants. Continuara...