Bagan

Hola penya: Vaig arribar a Bagan en bus a la parada que esta a uns pocs Km de Bagan, es tenia que agafar un taxi pero no el volia pagar jo sol, aixi que vaig negociar amb una parella francesa i amb ells amb els taxistes. Quant de cop em be un Birma i em diu, aquella motxilla que ningu a recollit del malater de l'autobus es teva? Ostres, em deixava la motxilla.

Tot i que per aqui tot es la zona arqueologica de Bagan, jo tenia l'hotel a Nyaung U, mes motxillera que Bagan. La zona de Bagan s'ha de visitar si o si, si es viatge a Birmania. Es com si vas a Paris tart o d'hora has de veure la torre efiel. Resulta que aqui cap a l'any 1.000 es van convertir al budisme, de fet ho va fer un rei i tothom va tenir que canviar la religio. I van començar a construir temples i es van passar 2 segles i mig fent-n'he mes i mes, i mes grans i per tot arreu. En van fer mes de 4.000 i molts d'ells encara queden, alguns mig en ruines, altres mig reconstruits o totalment reconstruits, hi ha

mes de 3.000 temples en unes poques hectares. A mi aquestes coses em flipen, cultures antigues que el seu llegat encara perdura, sempre m'ho paso molt be en aquets llocs, tipus piramides, machu pichu, agnor. M'encanta imaginar com deuria ser aquesta cultura que de com els hi dona per fer 4.000 temples amb la feinada que aixo comporta. Hi ha temples desde petites i poca cosa fins a alguns d'enormes, i n'hi han 6 o 7 que son una autentica pasada. Aqui a tots els turistes ens lloguen unes motos electriques, que van un pel a poc a poc pel meu gust, i es tracte que tothom vagi veien els

temples al seu aire. I aixo es el que he fet jo els dos primers dies. Em vaig marcar al mapa tot de temples que volia veure, pero, quant arribava aparcava la moto per visitarlo veia el temple del costat que tambe em molava, despres el del costat i quant m'hen donava compte tenia la moto 4 temples mes enlla. A mes visitant els temples no nomes erem turistes, ja que com que ho vaig visitar en cap de setmana hi havia molta gent local que anava a visitar els temples, lo unic que ells ho fan perque Bagan es un centre de peregrinatge, ells ho fan per religio, es un lloc sagrat i aixo ho feia molt mes fasinant. Per si tot aixo fos poc tambe hi ha la vida local, poblets, camps d'arros, cultius on la gent correa la terra aran amb bous enormes. Aqui ja no se ni de quina etnia son pero la barreja de l'antic Bagan i l'actual fan que sigui un lloc magic.

Cap a les 5:30 tothom es mobilitza i veus totes les motos i autacars anan cap a una serie de miradors que hi han per veure la posta de sol, tens una vista de 360 graus on veus desenes de temples i el sol es va ponent. A mes a Nyaung U, on estic instalat, hi ha l'unic carrer que he vist en tot Birmania que sembla un carrer de veritat tal com jo entenc els carrers. Hi ha restaurants que semblen resteurants, bars que semblen bars i botigues que semblen botigues, aixo es nou. Fora del carrer aquest la ciutat es com son hi han de ser les ciutats birmanes, el que jo en dic ciutats no ciutats, pero magnifiques i que segueixin aixi molts anys. En el carrer aquest ens trobem tots els motxilleros hi ha un ambient molt xulo, els turistes de tours estan a Bagan.

Avui he anat a veure el monte popa, que es una montanya/roca volcanica que esta aprop d'aqui i que es molt sagrada pels budistes. No he acabat d'entendre el tema religios ja que aqui es veneren una serie d'esperits que no se que tenen a veure amb buda. Ho he fet amb taxi compartit i duran el viatje hem fet algunes parades a mecats, factories de sucre de canya que exprimien amb bous, molt xulo tot.

Quant arribes a la muntanya impresiona es una enorme roca que s'alça per damunt de tot lo pla que es tota la zona i tot el cim el veus ple de santuaris. Has de pujar per unes escales mes de 700 esglaons i descals, com a tots els temples de Birmania. Els locals pujen amb un ram de flors i les van deixant per les estatues dels esperits aquets que son molt curiosos perque no semblen ni deus ni sants sino estatues de senyors normals. I els hi resen i els hi deixen ofrenes de menjar i diners. Tambe esta ple, pero ple, de monus que son uns cabrons, els he vist robar dos xancles i un platan als pobres feligresos. A mes es barrallen entre ells i la veritat es que no em feien gents de gracia, macacos em sembla que eren. A dalt les vistes eren fabuloses, els temples tambe i la gent reseant ho feien encara mes exotic. Ara ja soc a l'hotel, preparant les coses ja que aixo s'acaba. Quin pal, amb lo be que m'ho paso. Dema començo un llarg viatje on agafare tres avions, amb les esperes als aeroports que aixo representa i despres de moltes hores arribare a casa el dia 28. Suposo que dema al mati escriure algu mes per fer temps fins l'avio, si no. Pura vida.