Kalaw i els pobles shan

Hola penya: L'ultim dia a Bago vaig acabar de visitar la ciutat i a les 18:00 em presento a la parada d'autobus que deia el meu bitllet, i els hi dic; aixo es aqui , oi? I em diuen i tant, bueno de fet no es aquesta estacio, de fet no para a aquesta ciutat, de fet l'autobus ja ha sortit de Yangon i pasa per una carretera que ni pasa per aquesta ciutat.

Pero cap problema ara agafes un altre autobus fins una area de servei i alla cap a les 21:00 arribara el teu bus i l'agafes. Flipa, sort que aixo m'ho van explicar a mi i a dues alemanes i tots tres ens partiem el cul quant ens vem veure que estavem en un area de servei perduda en el no res quant en nostre billet deia que sortia de Bago. Finalment el bus va arribar a les 9 i pico i al moment ja estava totalment adormit.

L'endema a les 5 del mati em desperten i em diuen que ja soc a Kalaw, la meva parada. Baixo totalment adormit i em trobo jo sol al mig d'un carrer, encara de nit i a les fosques. Vaig veure un cafe obert a lo lluny a vaig anar fins que es va començar a fer de dia. A quarts de 6 vaig anar a l'hotel i els hi vaig dir que tenia reserva i ells em van dir que cap problema pero que tornes a les 11:00. Vaig deixar la motxilla i com que kalaw es famos pels seus trequins vaig decidir fer un que ja tenia planejat que sortia a la meva guia de viatjes. Vaig ananat sortint de poble pel costat d'un parc, entrant a un bosc amb paisatges que canviaven de color a mida que el sol anava creixent, els ocells cantaven i els birmans es despertaven. Va ser magic, de debo em va encantar, i si resulta que m'agrada matinar? No recordo l'ultim cop que he matinat per fer un treking, si es que ho fet algun cop. Despres vaig tornar al poble i ja estava despert, els nens anaven a l'escola i els comerciants obrien els negocis. Vaig anar al mercat i havia un grup molt gran de francesos, mai en aquest viatge havia trobat turistes als mercats, i a sobre feien fotos, sera posible!. A les 11 vaig anar a l'hotel i vaig fer una becaina no fos cas que m'acostumi a matinar.

Per la tarda despres de coneixer una mica mes el poble vaig anar a fer un altre minitreking acabant en un mirador veien la posta de sol. No recordo quant va ser l'ultim dia que he vist el mateix dia la sortida i la posta de sol, si es que ho he fet algun cop.

Mentre sopava vaig sentir soroll de petards i tambos, li vaig preguntar al cambrer si hi havia alguna festa o algo i em va dir, fliparas. Nomes sortir del restaurant em vaig trobar multitut de gent

fent una desfilada amb robes tradicionals, cantant, ballant, portant estandars, antorxes i mil coses mes en lo que era una festa ludico-religiosa super guay. Vaig estar seguint aquesta especia de desfilada/cabalgata o el que fos fins a un parc on van montar un sidral impresionant, brutal.

Avui he llogat una moto per coneixer els voltants de Kalaw. Com que a l'autocar mentre dormia vaig fer 500 Km, tot a cambiat, aqui hi ha un munt d'etnies diferents molts shans pero tambe pa-o,

taung yo i d'altres. I es nota tenen facsions diferents, pentinats diferents i roba diferent. Amb la moto he anat per tot de carreteres rurals al voltant de les quals la majoria d'estona hi havien camps de cultiu. Cada moment tenia que parar ja que el que veia em flipaba cada cop mes. Homes i dones treballant la terra a la manera tradicional, grups de gent separant la palla del gra fotenli hosties contra una fusta i despre ho carregaven en un carro tirat per bous. Per la carretera s'em creuaven anecs, vaques, cabres, oques, cavalls, pollastres i tot el bestiar que podeu imaginar. La gent em saludava, els motoristes quant m'adalantaven em deien "silava" que vol dir hola, els tuk-tuks que son les furgonetes plenes de gent em saludaven efusivament. I quant parava als pobles, que paraba a tots em venien i em preguntaven d'on era i em desitjaven bon viatge, que macus.

He visitat una cova on hi havien imatges de mes de 8.000 budes, si he dit 8.000. Era una pasada, hi haven budes per tot arreu pel terra, les parets el sostre alguns llocs no podies quasi passar per entre ells. Grosus, petits, daurats, blancs, un monton de budes. No he pogut evitar pensar que jo que he visitat varis paisos tant budistes com arabs es curios pensar com uns posen tantes imatges de buda o tant grans com sigui possible i els altres no pots ni fer una caricatura si ho compares es curios. He seguit per les carreteres locals disfrutant i disfrutant fins ara que ja soc a l'hotel i a veure em que en sorprenen aquest vespre. Dema comença una nova etapa del viatge; els tres seguents destins ja son mes turistics, es on va tothom quant viatge a birmania. Concretament dema vaig a Nyaungshwe per visitar el llac Inle, pero aixo ja es un altre historia. Continuara...