Hola penya: Vaig marxar de Hpa-an pujant a un autobus que anava a Bago, el meu proxim desti. Pero aixo era masa facil. Havia decidit que volia veure la gran roca daurada, per tant vaig parar a mig cami a kyatio. Des de alla tenia a buscar la manera d'anar a un altre ciutat, Kinpun.

Al final vaig anar amb una furgoneta que tenen molt per aqui que adapten el darrera amb uns bancs i nomes marxen quant estan totalmen plenes. En aquest cas fins i tot anava gent al sostre. Un cop a kinpun vaig agafar un altre transport semblant nomes que era un camio i entremig de molta gent vaig aconseguir arribar a la roca daurada.

Aquesta roca que s'aguanta fent un espectacular equilibri es molt venerada pels budistes d'aqui ja que segons diuen a sota hi ha un cabell de buda i per aixo s'aguanta. Hi havia molta gent resant, a mi aquestes coses em flipen, en els meus viatjes ja he vist gent resant a un mur, a un riu, fins i tot a rates i ara a una roca, tot es questio de fe. Els peregrins van posant petites capes de pa d'or i per aixo es daurada. Despres tornar a baixar amb el camion ple de gent, la furgoneta amb gent hasta el sostre i quant arribo Kyatio em diuen que no hi ha bus cap a Bago. Em torno a huscar la vida i acabo en un altre furgoneta plena de gent ven apratadets un parell d'horetes. Pero aixi es com coneixes mes la vida local, anava parlant amb la gent que va pujant i baixant segons sigui la seva parada. Les senyores em donaven menjar, en el fondo va ser divertit.

Ahir vaig estar visitant Bago, es molt rara, es com dispersa hi ha trosos que es com un descampat, de cop tot de cases juntes. Edificis n'hi han pocs mes haviat hi han barraques o com a molt cases baixes. I molts temples i mercats. Al ser tant d'ispersa els punt d'interes tambe ho estant. Podia haber llogat una moto pero en un moment ho hagues vist tot per tant vaig decidir fer-ho a peu i aixi vaig estar tot el dia caminant. Va ser super xulo, amb l'excusa d'anar a veure temples i palaus i coses budistes el que mola realment veure com es el dia a dia per

aqui. De debo que no te res a veure amb el que nosaltres coneixem com a ciutat. Aqui els tallers i les fabriques i els comerços son a l'aire lliure. Veus metalurgics soldant, un altre arreglan una moto, o un venent fruita assentat a terra. Els birmans continuen amb la mateixa actitut amb mi, em miren de reull, em somriuen, em saluden, es molt guay. Tot hi que aqui hi han mes turistes, al meun hotel per exemple hi ha dos madrilenyes i un grup de bascos tambe vaig parlar amb un italia, segons ells al nord ja estan mes habituats als turistes.

Alguns dels temples estaven molt be i sobretot un monesti que vaig visitar i un monjo em va convidar a entrar i vaig veure tots els nens amb el cap rapat vestits de monios i resant mantres, molt curios de veure. Avui llogare una bicicleta o moto per veure 3 llocs que em falten i a les 18:00 agafo un autobus per fer 514 kilometres i del que no sortire fins a les 6:30 de dema, espero poder dormir bona part del viatje. Vaig cap el nord concretament a Kalaw, pero aixo ja es un altre historia. Continuara.